Fragmentació de l’ADN espermàtic


La fragmentació de l’ADN dels espermatozoides és un fenomen freqüent que es pot produir per diverses causes (endògenes i exògenes) .

Encara que generalment es considera que la fragmentació de l’ADN espermàtic està estretament relacionada amb un descens de la fertilitat i una pitjor qualitat embrionària, la determinació sistemàtica de la fragmentació de l'ADN no s’inclou habitualment a l’anàlisi rutinària de la qualitat seminal.


S’aconsella fer una prova de fragmentació de l’ADN en els casos següents:

  1. Infertilitat idiopàtica (de causa desconeguda).
  2. Després de fracassos repetits amb les tècniques de reproducció assistida.
  3. Mala qualitat embrionària.
  4. Avortaments de repetició.
  5. Varicocele.
  6. Homes d’edat avançada.
  7. Leucospèrmia.
  8. Infeccions del tracte genitourinari.
  9. Càncer testicular.
  10. Radioteràpia/quimioteràpia.

Al nostre centre, l’anàlisi de la fragmentació de l’ADN espermàtic es fa mitjançant la prova Sperm Chromatin Dispersion (SCD), que ens permet tenir un diagnòstic de manera ràpida i senzilla. Aquest mètode avalua la fragmentació de l’ADN espermàtic en relació amb la mida de l’halo de dispersió de la cromatina.

No fragmentat

1. Halo gran | 2. Halo mitjà:

Halo grande - Halo mediano

Fragmentado

3. Halo pequeño | 4. Sense halo | 5. Degradat:

Halo pequeño - Sense halo - Degradat

Halosperm ®

Valors de referència: es considera patològic quan l’índex de fragmentació d’ADN (IFD) és superior al 30%

Muestra seminal

Imatge d’una mostra seminal tractada per a l’anàlisi de la fragmentació de l’ADN en què s’observen 3 espermatozoides amb halo (ADN no fragmentat) i 3 espermatozoides sense halo (ADN fragmentat)