Fragmentació de l’ADN espermàtic
La fragmentació de l’ADN dels espermatozoides és un fenomen freqüent que es pot produir per diverses causes (endògenes i exògenes) .
Encara que generalment es considera que la fragmentació de l’ADN espermàtic està estretament relacionada amb un descens de la fertilitat i una pitjor qualitat embrionària, la determinació sistemàtica de la fragmentació de l'ADN no s’inclou habitualment a l’anàlisi rutinària de la qualitat seminal.
S’aconsella fer una prova de fragmentació de l’ADN en els casos següents:
- Infertilitat idiopàtica (de causa desconeguda).
- Després de fracassos repetits amb les tècniques de reproducció assistida.
- Mala qualitat embrionària.
- Avortaments de repetició.
- Varicocele.
- Homes d’edat avançada.
- Leucospèrmia.
- Infeccions del tracte genitourinari.
- Càncer testicular.
- Radioteràpia/quimioteràpia.
Al nostre centre, l’anàlisi de la fragmentació de l’ADN espermàtic es fa mitjançant la prova Sperm Chromatin Dispersion (SCD), que ens permet tenir un diagnòstic de manera ràpida i senzilla. Aquest mètode avalua la fragmentació de l’ADN espermàtic en relació amb la mida de l’halo de dispersió de la cromatina.
No fragmentat
1. Halo gran | 2. Halo mitjà:
Fragmentado
3. Halo pequeño | 4. Sense halo | 5. Degradat:
Halosperm ®
Valors de referència: es considera patològic quan l’índex de fragmentació d’ADN (IFD) és superior al 30%
Imatge d’una mostra seminal tractada per a l’anàlisi de la fragmentació de l’ADN en què s’observen 3 espermatozoides amb halo (ADN no fragmentat) i 3 espermatozoides sense halo (ADN fragmentat)