Les dades es desprenen d’un ampli estudi multicèntric pioner a Europa, que s’ha publicat aquest mes a la revista The British Medical Journal
- Els resultats d'aquest treball són decisius en el context actual de la pandèmia per la COVID-19, ja que demostren que l'estratègia de vitrificar el material biològic davant el confinament o la interrupció d'un cicle no perjudica la taxa d'embaràs, ni suposa un menor nombre de naixements de nens en relació als cicles que es realitzen en fresc.
- Es tracta del primer estudi multicèntric europeu sobre aquest aspecte, i ha estat impulsat pels països nòrdics. De la resta de la UE, només ha participat Espanya, i del nostre país únicament el centre Dexeus Dona de Barcelona.
- A més de comprovar que la taxa d’embaràs és equiparable, els autors afirmen que tampoc s'aprecien diferències significatives en el nombre final de nens nascuts en tots dos grups o l'aparició de complicacions durant la gestació, el part o neonatals.
En els últims anys, la pràctica de transferir embrions prèviament congelats en tractaments de reproducció assistida ha anat creixent de manera progressiva, gràcies a les millores introduïdes en el laboratori, com la vitrificació -un procés que permet congelar material biològic de forma molt més ràpida i segura-, i l'optimització dels cultius que faciliten el desenvolupament de l'embrió en l'incubador. No obstant això, fins avui no s'havia pogut comprovar si la transferència d'embrions prèviament vitrificats pot oferir una taxa d'embaràs equiparable als cicles que es realitzen en fresc. Existien alguns treballs precedents a la Xina i Vietnam o minoritaris als Estats Units, però no s'havia realitzat cap estudi ampli multicèntric a Europa.
Per aquesta raó, un grup d’investigadors de diversos hospitals i centres de reproducció assistida, públics i privats, de Dinamarca, Suècia i Espanya, entre els que s’inclou el Dr. Nikolaos Polyzos, cap del Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona, ha dut a terme un ampli estudi per comprovarho, i els resultats han demostrat que la taxa d’èxit en relació al nombre d’embarassos aconseguits en ambdós grups és equiparable. A més, els autors conclouen que tampoc s'aprecien diferències significatives en el nombre final de nens nascuts en tots dos grups o l'aparició de complicacions durant la gestació, el part o neonatals.
El treball, sota el títol “Freeze-all versus fresh blastocyst transfer strategy during in vitro fertilisation in women with regular menstrual cycles: multicentre randomised controlled trial”, s’ha publicat a la revista The British Medical Journal aquest mes d’agost, una de les publicacions científiques amb un índex d’impacte més elevat, i està disponible online.
En l'estudi van participar un total de 460 dones d'entre 18 i 39 anys, amb cicles menstruals regulars que van ser incloses en el treball durant l'inici del seu primer, segon o tercer cicle de Fecundació in vitro o ICSI (microinjecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides). Les pacients es van dividir en dos grups: en el primer grup es va optar per vitrificar tots els embrions obtinguts després de l'estimulació ovàrica i la fecundació en laboratori i els va ser transferit un que es va descongelar prèviament; en el segon grup es va seguir un procés de FIV convencional, i es va realitzar la transferència també d'un únic embrió però en un cicle en fresc. En les dones que van presentar una alta resposta al tractament d'estimulació ovàrica d'aquest grup (més de 18 ovòcits) se'ls va oferir la possibilitat de posposar la transferència de l'embrió en fresc com a mesura de seguretat.
Bones notícies en el context de la COVID-19
Els resultats en comparar tots dos grups van mostrar que la taxa d'embaràs no oferia diferències significatives sent de 27.8% en el grup en el qual s'havia optat per la vitrificació vs 29.6% en les pacients que havien realitzat el cicle en fresc. Així mateix, la taxa de nens que van néixer posteriorment va ser pràcticament la mateixa: 27.4% en el grup que va apostar per la vitrificació, i 28.7% en el grup que va realitzar el cicle en fresc.
Els resultats d'aquest treball són decisius en el context actual de la pandèmia per la COVID-19, ja que demostren que l'estratègia de vitrificar el material biològic davant el confinament o la interrupció del tractament al qual es van veure obligades algunes pacients, no va en detriment de l'èxit dels tractaments de reproducció que utilitzen aquest material i realitzen la transferència de l'embrió en diferit.
Pel que fa al risc de complicacions durant l'embaràs, el part o neonatals tampoc es van observar diferències significatives, com ja hem esmentat, encara que sí que es va apreciar un lleuger major pes dels nadons en néixer i una major durada de la gestació en el grup en què es van vitrificat tots els embrions, així com un risc més alt de naixements prematurs en el grup que va fer el tractament en fresc.
Inicialment, l'aposta per l'ús d'embrions prèviament vitrificats es basava en l'observació clínica que aquesta estratègia permetia reduir el risc de desenvolupar la síndrome de hiperestimulació ovàrica en dones que mostraven una alta resposta o tenien ovaris poliquístics. A més, es creu que els nivells elevats d'algunes hormones, com l'estradiol o la progesterona, que es registren després de realitzar els tractaments d'estimulació, podrien reduir la receptivitat de l'úter de cara a la implantació de l'embrió. D'aquí també l'interès d'estudiar si l'estratègia de vitrificar tots els embrions obtinguts pot oferir els mateixos resultats d'èxit que en fresc i, per tant, ser aplicable de manera general a pacients en què estigui indicat realitzar una Fecundació in vitro. Precisament, el centre Dexeus Dona va ser el primer a aplicar amb èxit la tècnica de criopreservació a Espanya, en aconseguir el naixement del primer nadó de l’Estat procedent d'un embrió prèviament congelat, l'any 1987.
Estudi de referència:
Freeze-all versus fresh blastocyst transfer strategy during in vitro fertilisation in women with regular menstrual cycles: multicentre randomised controlled trial
BMJ 2020; 370 doi https://doi.org/10.1136/bmj.m2519