Dona mare
Avui, a la nostra societat, la maternitat no és una destinació irrefutable, sinó la confluència d’un desig i d’una decisió, sovint difícil de prendre.
La maternitat comporta un gran canvi en la vida d’una dona. Una transformació que hauria de començar fins i tot abans del mateix embaràs, amb la visita de preconcepció, en què la futura mare coneixerà la millor manera de planificar l’embaràs i què fer per cuidar-se.
Durant la gestació, mentre dins seu creix el fetus, la futura mare viurà canvis físics i psíquics incomparables, vivències lligades al miracle de la formació d’una nova vida. Tot i els trastorns hormonals que influeixen en tot el cos, la majoria de les dones relaten l’embaràs com una etapa molt especial de la seva vida.
L’instant més impressionant arriba amb el part. Després de 9 mesos de convivència entrellaçada, mare i fill es trobaran cara a cara.
Fecundació
Un òvul, un espermatozoide i una trobada màgica que dóna lloc a una nova vida. Un procés que t’expliquem tot seguit.
Un embaràs, dues vides, tres trimestres
Confirmat. Estàs embarassada. I ara què? Durant els propers mesos, experimentaràs canvis físics i psíquics mentre el fetus creix cada dia dins teu
Descobreix què passa al teu cos i en el del teu nadó, trimestre a trimestre.
Primer Trimestre
La mare
Canvis en la mare:
Des que es produeix la concepció, l’organisme es prepara per allotjar el fetus. L’úter comença a créixer i s’incrementa la demanda de nutrients i d’oxigen. Es potencia la secreció d’estrògens i progesterona per augmentar la mida de l’úter, conservar l’embaràs i desenvolupar les glàndules mamàries. Aquests canvis hormonals també influiran sobre tots els òrgans i sistemes.
Què sents?
- Més son: recurs de l’organisme per a què la gestant descansi més hores. El millor: dormir una hora més a la nit i una altra després de dinar.
- Necessitat d’orinar: a causa de l’activitat d’algunes hormones i de la mida de l’úter és normal que la bufeta s’hagi de buidar sovint.
- Marejos i nàusees: no se’n coneixen les causes exactes. Es creu que les hormones afecten el sistema nerviós central i el tracte digestiu.
- Tensió al pit: les mames són més sensibles i comencen a créixer. L’aurèola al voltant del mugró s’enfosqueix i s’observen els vasos sanguinis sota la pell. El pit es prepara per a l’alletament.
- Canvis externs: la cintura s’ha desdibuixat, tot i que l’úter només té la mida d’una taronja. La pell està més llisa i hidratada i els cabells tenen brillantor i volum. Les genives i les fosses nassals poden sagnar a causa de l’augment de la vascularització de les mucoses.
- Canvis psicològics: sol aparèixer certa ansietat, cansament i inseguretat emocional, que s’alternen amb eufòria si el fill ha estat desitjat.
Controls obstètrics:
A cada etapa de l’embaràs es fan una sèrie de proves mèdiques i avaluacions de l’estat de la mare i del fetus.
Més informació sobre controls obstètrics
El fetus
D'embrió a fetus:
És l’etapa de l’organogènesi: la formació dels òrgans. Després de la concepció, la setmana 3, el zigot té tota la seva informació genètica (en forma d’ADN), una meitat de la qual prové de la mare (continguda a l’òvul) i l’altra, del pare (continguda a l’espermatozoide). Mentre viatja a través de la trompa de Fal·lopi, es divideix en més i més cèl.lules, cadascuna de les quals té una còpia dels gens que guiaran el desenvolupament del nadó. Quan arriba a l’úter, s’hi implanta i rep la nutrició a través del torrent sanguini de la mare. Des d’aquest moment rep el nom d’embrió.
Fins a la setmana 8, les seves cèl.·ules no només es multipliquen, sinó que comencen a desenvolupar funcions específiques: cèl·lules sanguínies, renals, nervioses, etc.
- Setmana 8 (de 18 a 24 mm): es mou sovint. Es distingeix clarament el que serà el cap del fetus (pol cefàlic).
- Setmanes 11 i 12 (de 45 a 52 mm): l’embrió passa a ser fetus. Apareixen moviments independents de les extremitats, el cap i el tronc. Podem distingir la columna i els hemisferis cerebrals. Els òrgans ja estan formats.
Segon Trimestre
La mare
Canvis en la mare:
És l’etapa de la gestació en què la dona es troba millor. A partir de les 18 setmanes pot notar els moviments fetals i encara no han aparegut les molèsties provocades per la gran distensió uterina pròpies del tercer trimestre.
Què sents?
- Aparell digestiu: normalment han desaparegut o han disminuït les nàusees i els vòmits. L’úter augmenta de mida i desplaça els intestins cap enrere i cap als costats. L’estómac es desplaça cap amunt. Això explica que siguin més freqüents molèsties digestives com ara la flatulència, el restrenyiment i la pirosi (cremor d’estómac).
- Mames: a partir de la setmana 14-16 pot aparèixer una secreció mamària transparent, el calostre. Disminueix la tensió mamària que es patia durant el primer trimestre.
- Pell: poden aparèixer estries i hiperpigmentació cutània. És freqüent que sorgeixi la línia alba, un enfosquiment de la línia que va del melic al pubis; i el cloasma gravídic, un enfosquiment de la pell del pont nasal i les galtes que s’intensifica amb l’exposició solar.
- Canvis psicològics: solen disminuir la tensió i l’ansietat i es viu un període d’estabilitat i adaptació.
- Comences a notar els moviments del fetus!
Controls obstètrics:
A cada etapa de l’embaràs es fan una sèrie de proves mèdiques i avaluacions de l’estat de la mare i del fetus.
Més informació sobre controls de l'embaràs en el segon trimestre
El fetus
Creixement fetal:
El fetus continua creixent. Els seus sistemes circulatori i respiratori maduren. El desenvolupament fetal consumeix una gran part del calci i de les proteïnes que ingereix la mare.
- Setmana 20: tot el cos es cobreix de lanugen. La pell, que al principi era gairebé translúcida, perd transparència a mesura que el greix comença a dipositar-s’hi. Apareixen les celles i les pestanyes, i les ungles als peus i a les mans. El fetus es mostra més actiu i el seu desenvolupament muscular augmenta, normalment comença a donar puntades de peu.
- Setmanes de la 25 a la 28: desenvolupament ràpid del cervell, el sistema nerviós comença a controlar algunes funcions corporals. Les parpelles s’obren i es tanquen. El sistema respiratori, tot i que encara és immadur, comença a permetre l’intercanvi gasós.
Tercer Trimestre
La mare
Canvis en la mare:
La mida de l’úter augmenta i això comporta l’elevació del diafragma: la respiració canvia d’abdominal a toràcica, el cor es desplaça cap amunt i cap a l’esquerra, l’estómac cap amunt i els intestins enrere i cap als laterals de l’úter.
Què sents?
- Trastorns digestius.
- Dificultat respiratòria.
- Hemorroides, varices a les cames i a la vulva: a causa de la dificultat del retorn venós.
- Canvis psicològics: es poden produir situacions de por tant al part com a l’estat del futur nadó. Aquestes solen ser menors en pacients que compten amb la informació adequada.
Controls obstètrics:
A cada etapa de l’embaràs es fan una sèrie de proves mèdiques i avaluacions de l’estat de la mare i del fetus.
Més informació sobre controls de l'embaràs en el tercer trimestre
El fetus
El fetus continua creixent i madurant. El sistema nerviós central va prenent el control sobre les funcions corporals.
- Setmanes 29 a 32: els pulmons encara no han arribat a la maduresa completa, però es presenten moviments respiratoris rítmics. Els ossos estan completament desenvolupats, tot i que continuen sent tous i flexibles. El fetus comença a emmagatzemar ferro, calci i fòsfor.
- Setmanes 38 a 40: la setmana 38, el nadó ha completat el seu desenvolupament i omple completament l’úter. El lanugen persisteix només a la part superior dels braços i de les espatlles, el cabell del cap presenta un aspecte més gruixut i més voluminós. La mare abasteix el fetus d’anticossos que el protegiran contra les malalties.
El Part
Hem esperat 280 dies i les seves nits per arribar a aquest moment: ara toca donar a llum.
El prepart
Durant el prepart es produeix l’expulsió del tap mucós, augmenten les contraccions i es nota el pes dels genitals.
Vigileu amb les falses alarmes!
Dies o hores abans del part poden aparèixer les “falses contraccions”, són les pròpies de l’embaràs, però resulten molestes. No se solen incrementar en temps ni en intensitat i desapareixen després de 2 o 3 hores.
El part
Un part natural sol durar de 4 a 6 hores, si no és el primer, i de 6 a 12 si ho és.
Les contraccions. L’úter, o la matriu, és un òrgan amb capacitat per contraure’s i expulsar el seu contingut.
El fetus és l’objecte passiu. Serà empès progressivament fins a l’exterior.
La pelvis és un veritable túnel a través del qual ha de passar tot el cos fetal.
Fase de dilatación
Quan el nadó està a punt de néixer, els músculs de l’úter de la mare es comencen a tibar. Aquí comencen les contraccions: si són doloroses i es repeteixen cada 10 minuts, són el senyal que cal anar a l’hospital. La dona pot trencar aigües abans que s’iniciï el part (en un 10% dels casos) o durant el part (la majoria dels casos). Si passa abans, cal traslladar-se a l’hospital, sense pressa. La dilatació de la vagina permetrà el pas del nadó cap a l’exterior.
Fase d’expulsió o part
L’expulsió del nadó pot ser:
- Espontània:
Quan surt de la mare, el nadó ha de passar entre parts òssies i toves i avançar a través del túnel pelvià. - Instrumentada:
En el 50% dels parts de primípares se sol utilitzar algun instrument per abreujar l’expulsió del nadó. Així s’evita que el benestar del fetus s’alteri si aquest període del part s’allarga massa. Les espàtules de Thierry, les ventoses de silicona i els fòrceps ajuden el fetus a sortir i eviten que ell o la mare pateixin lesions.
Avui, la cesària és una operació segura. Representa entre el 20% i el 30% del total dels parts a clíniques maternals europees.
- Ha substituït els parts difícils i els parts de natges. A més, s’hi recorre si es detecta manca d’oxigen durant el part.
- El 50% dels parts de bessons i pràcticament el 100% dels triples i quàdruples acaben amb cesària, ja que és la via més segura i ràpida.
El pare: entro a la sala de parts o no hi entro?
Alguns pares ho tenen molt clar i altres no s’hi veuen capaços per por d’impressionar-se i de no servir d’ajuda, o perquè no volen veure patir la seva parella. Cal superar el conflicte entre el desig i la por, la moda i l’exigència. Conèixer-se bé i analitzar les pròpies emocions servirà per prendre la decisió i consolidarà la parella.
Fase de deslliurament
En aquesta fase es produeix la sortida de la placenta pocs minuts després de l’expulsió del nadó. Just abans que això passi, es fa l’extracció de sang del cordó umbilical per a la donació. Actualment, per tal d’evitar hemorràgies en aquesta fase, es continua administrant oxitocina per evitar complicacions.
El primer control del nounat en valora el color, el to, els reflexos i el plor. És el test de Virginia Apgar. El primer plor provoca que el nadó ompli els seus pulmons d’aire. A partir d’aquest moment, comença a respirar per si mateix.
Nadons amb problemes.
- Nounats amb pes baix (el 3-5% del total). Pes <2,5 kg, mida <47 cm.
- Nounats grans (6% del total). Pes 4 kg, mida de 53-54 cm.
- La icterícia del nadó (pell groguenca per acumulació de pigments biliars a la sang).
- Incompatibilitat sanguínia.
- La prematuritat: nascuts abans de les 37 setmanes.
En molts casos la incubadora és indispensable, ja que manté calent el nadó i li proporciona aire net.
El postpart immediat
Les primeres hores després del part són importants. S’aconsella l’estricta vigilància de la contracció uterina i assegurar un bon descans a la partera. L’estada a la clínica durant 2-3 dies permetrà que els pares coneguin el seu fill. Comença la seva nova vida i, cada parella o, més ben dit, cada nova família, la descobrirà d’una manera diferent.