Quan naixerà el nadó?
Donar a llum és un fet personal a la vida d’una dona en el qual s’interrelacionen factors físics, sensuals, sexuals i emocionals.
El part és el procés biològic pel qual es produeix la sortida del fetus i la placenta de l’úter a l’exterior.
El part es posa en marxa en el moment previst sense que encara en coneguem exactament les causes, tot i que sabem que existeixen interaccions hormonals complexes entre mare, infant i placenta.
Considerem normals els parts que tenen lloc entre les 37 i les 42 setmanes de gestació. Gairebé totes les dones donen a llum entre aquestes setmanes.
Tanmateix, hi ha factors específics de cada dona que poden fer que les dates dels naixements s’avancin o s’endarrereixin. En aquests casos, tenim els parts preterme o prematurs (abans de les 37 setmanes; aproximadament un 7% del total) i els embarassos prolongats (posteriors a la setmana 42; aproximadament un 5% del total).
En el part hi ha tres mecanismes que interaccionen entre ells.
- El motor (contraccions de l’úter).
- El fetus (objecte passiu).
- El canal (ossi i tou, pelvis i vagina, respectivament).
Periodes d'un part
Les fases o períodes d’un part són:
- Pròdroms o fase latent del part:
- Els dies i les hores previs a l’aparició de les contraccions regulars.
- Part:
- Fase de dilatació (de 4 a 12 hores).
- Fase d’expulsiu (de 30 a 60 minuts sense epidural i d'1 a 3 hores amb epidural).
- Fase d’infantament (uns 15 minuts).
- Fase de postinfantament (unes 2 hores).
Pròdroms o fase latent del part
Els pródroms és una etapa de maduració que pot començar hores o dies abans del veritable inici de les contraccions.
En aquesta fase es produeixen uns símptomes similars a les molèsties que ocorren durant la menstruació, que són una mena d’“assaig” del que serà el part.
Contraccions i tap mucós
L’encaixament i la pressió del cap del nadó produeixen unes contraccions que fan mal. Tot i que són irregulars, faran que el coll uterí s’estovi i s’escurci, i fins i tot que s’obri una mica, la qual cosa donarà lloc a l’expulsió de flux espès i mucós, anomenat "tap mucós". No és un anunci clar de la imminència del part, però sí que indica que tot és a punt i que el part pot començar els dies següents.
Ruptura prematura de la bossa d’aigües
Una de cada 10 dones ingressa a la maternitat per haver trencat les aigües abans de l’inici de les contraccions.
La majoria d’elles, el 80%, inicia les contraccions en el període de les 6-8 hores següents d’una manera espontània i, si no és així, s’aconsella induir o provocar les contraccions de part per evitar que el nadó passi moltes hores dins l’úter, pel risc d’infecció (aquest risc augmenta a les 24 hores d’haver trencat aigües).
Només s’ha d’intentar frenar l’aparició de les contraccions en dones que presentin ruptura de membranes abans de la setmana 34, ja que cal esperar aquest temps perquè els pulmons del nadó madurin.
Part
El part té lloc en quatre fases:
- Fase de dilatació
- Fase d’expulsió
- Infantament
- Postinfantament
Fase de dilatació
En aquest moment les contraccions són rítmiques i doloroses. La freqüència i les intensitat de les contraccions provoquen la dilatació i l'escurçament del coll.
Al principi, les contraccions es presenten cada 10 minuts i duren fins a 15 segons, però a poc a poc van esdevenint més freqüents i més duradores. Al final d’aquest període, es repeteixen cada 2 minuts i duren gairebé 1 minut.
La durada mitjana d’aquest període varia depenent de si és el primer embaràs o no. En primerenques pot durar de 6 a 8 hores tot i que en algunes dones aquest període pot ser més prolongat. En dones que ja han engendrat abans, la durada d’aquest període de dilatació s’escurça i és de 4-6 hores.
Fase d'expulsió
És el moment en què es produeix la sortida del nadó. El cap ja és a la vagina i es pot veure des de l’exterior. Ha acabat la fase de dilatació i comença l’expulsió.
En primípares, aquesta fase pot durar fins a 2 hores (3 hores amb epidural), i en multípares, al voltant d’1 hora (2 hores amb epidural).
En baixar el cap, es produeix pressió a la part baixa de l’abdomen, acompanyada d’un desig d’“empènyer” per mecanisme reflex sobre els nervis de la pelvis. A mesura que progressa aquesta fase, es veu com apareix el cap fetal i distén els genitals fins a “coronar”, ja que la coroneta és la part que surt primer.
L’episiotomia és una incisió a la pell i les parets vaginals que es practica per evitar un esquinçament durant la sortida del cap del nadó. Avui dia la tendència és a fer el menor nombre de episiotomies possible. En el nostre centre, si el part no és instrumentat, la realitzem en menys del 25% dels casos.
Si l’expulsió s’endarrereix (més de 2 hores en primípares o més d’1 hora en multípares) o hi ha alguna indicació fetal (risc de pèrdua de benestar fetal o matern), el metge o metgessa pot recórrer a l’anomenada extracció instrumental del fetus, que pot dur a terme mitjançant diversos instruments que l’“ajudaran a fer sortir el fetus”.
Instruments que es fan servir en l’expulsiu instrumentat:
- Espàtules
Són unes pales que no s’articulen entre elles i que, per tant, no exerceixen cap mena de pressió al cap del nadó. Ajuden que el cap del nadó llisqui per la vagina.
- Ventosa
És una cassoleta de silicona que s’adapta al cap del nadó i s’hi adhereix mitjançant el buit. Ajuda a fer baixar el nadó quan té problemes per travessar la pelvis.
- Fòrceps
És bàsicament un instrument rotatori i tractor. Moltes vegades, el cap del nadó no es col·loca adequadament per aprofitar els diàmetres de la pelvis. El fòrceps pot ajudar a girar i que es col·loqui bé.
Deslliurament
Quan tot el cos del nadó ja ha sortit acaba el període de part pròpiament dit i comença aquesta fase, que és important ja que podrien originar problemes si l'úter no es contrau o la placenta no es desprengués. És un període que pot durar uns 30 minuts.
Ja pinçat el cordó i tallat, la sang que encara està continguda en el seu interior, així com a l'interior de la placenta, es pot recollir i utilitzar-la per Conservació privada de cèl·lules mares del cordó umbilical o donar-se amb fins altruistes al Banc de sang de cordó umbilical.
Un cop expulsada la placenta i contret tot l'úter, podem dir que en general ja ha acabat el part. Si s'ha realitzat una episiotomia es sutura en aquest moment. Mentre s'espera el trasllat a l'habitació es mantindrà als pares i el nadó a la sala de parts.
Postdeslliurament
Cal estar vigilants en el període de postpart immediat ja que la mare ha fet un gran esforç físic; a més potser porta hores sense ingerir aliments i sense dormir. Es procurarà que en arribar a l'habitació descansi i comenci a beure i menjar alguna cosa.
Aquest quart període del part es caracteritza perquè a poc a poc l'úter es contrau i queda per sota del melic.
En aproximadament uns 10 dies ja no es palparà a través de l'abdomen. Les pèrdues o loquis poden persistir de 3 a 5 setmanes i aniran disminuint a poc a poc fins a desaparèixer.
En pujar a l'habitació el personal d'infermeria atendrà la nova mare. El servei de Pediatria amb els seus puericultors es posarà en contacte amb la mare per ajudar-la en els seus primers passos d'acostament al nadó.
Tipus de part
La cesària
La cesària no s’ha de considerar mai un fracàs. L’objectiu principal és assegurar un estat de salut òptim per a la mare i el nadó.
Una cesària és una intervenció quirúrgica que permet el naixement d’un nadó. El nadó s’extreu a través d’una incisió a l’abdomen de la mare.
Tot i que és una operació segura tant per a la mare com per a l’infant, la cesària requereix un període de recuperació més llarg que el part vaginal.
Aproximadament la meitat de les cesàries que es duen a terme es programen per endavant (cesària electiva), i l’altra meitat es decideix durant el part a causa d’algun problema inesperat (cesària de recurs).
La cesària electiva és la que es decideix fer abans que la dona estigui en treball de part. Alguns dels factors següents poden influir en aquesta decisió:
Desproporció pelvifetal
A causa d’una estretor del canal del part matern o bé per la mida excessiva del nadó.
Presentació anòmala
Quan el nadó se situa presentant la part podàlica a la pelvis (presentació de natges), o bé se situa travessat a l’úter (presentació en transversa).
Factors uterins
Dos o més cesàries anteriors, existència de miomes previs, etc.
La cesària de recurs és la que es practica durant el treball de part. El motiu principal que fa que es prengui aquesta decisió sol ser la detecció de risc de pèrdua de benestar fetal. Si el batec cardíac indica alteracions en l’aportació d’oxigen, es realitzen proves bioquímiques i segons els resultats es decideix l’extracció del fetus.
Alguns altres motius són les hemorràgies intrapart o la detenció de la progressió del fetus i/o de la dilatació.
Part després de cesària
Aproximadament el 60% de les gestants amb cesària prèvia poden donar a llum per via vaginal en el següent part si no persisteix el motiu de la cesària anterior.
Extracció fetal mitjançant cesària.
Complicacions del part
Malgrat que l’atenció del part en un medi hospitalari redueix de manera significativa el risc de complicacions durant el part, avui dia aquest procés no està exempt de riscos. Les complicacions que poden aparèixer es poden dividir entre les que afecten el fetus i les que afecten la mare, tot i que una gran part els poden afectar tots dos.
Entre les principals complicacions que poden afectar el fetus, hi ha el risc de pèrdua de benestar fetal a causa d’una capacitat deficient d’intercanvi d’oxigen entre la mare i el fetus, el risc de patir una infecció, especialment en els casos en què passin moltes hores entre la ruptura de la bossa de les aigües i el part, i el risc de patir una lesió traumàtica durant el part. Per minimitzar aquests riscos es du a terme un control fetal constant durant el procés del part mitjançant cardiotocografia, es controla regularment la temperatura materna i s’administren antibiòtics en cas que el període entre la ruptura de la bossa de les aigües i el part s’allargui.
Entre les complicacions maternes destaquen les hemorràgies, les infeccions i els esquinçaments del canal del part.
Preguntes freqüents
Quines mesures es prenen de cara al part si el nadó ve amb voltes de cordó?
Una tercera part dels nadons ve amb voltes de cordó. En principi, no se solen prendre mesures extraordinàries per aquest motiu.