El sòl pèlvic és el conjunt de músculs i lligaments que sostenen la zona inferior de l'abdomen; és a dir, bufeta, úter i recte. Se li ha definit moltes vegades com la ‘hamaca’ que manté els òrgans pèlvics. El seu paper és fonamental, i, per exercir-ho correctament, ha d'estar fort. Si s'afebleix, apareixen els problemes.
L'embaràs i el part són, juntament amb la menopausa, els dos moments més delicats per al sòl pèlvic. Durant la gestació, els músculs sofreixen perquè han de suportar un fort increment de pes, per tant no et beneficiarà tenir un bebè molt gran o guanyar molts quilos. A més, certes hormones pròpies de la gestació, com la relaxina, provoquen laxitud en lligaments i músculs.
Després ja en el part, la zona sofreix una gran distensió amb la sortida del bebè, i, com a conseqüència, hi ha un debilitament muscular. Això es veu agreujat en els parts instrumentalitzats i/o amb episiotomies (en el cas d'una cesària evidentment s'evita aquest sobresforç). Però hi ha altres causes que, malgrat ser menors, també influeixen a l'hora d'empitjorar el to muscular. Són els esports d'impacte (com el pádel), l'obesitat, certes cirurgies prèvies o la pròpia genètica.
També són factors de risc la tos crònica, les rinitis al·lèrgiques i l'asma (s'augmenta molt la pressió cap a la zona pèlvica), el restrenyiment i alguns hàbits com aguantar-se l'orina i vestir amb roba molt ajustada. Els efectes d'un baix to en el sòl pèlvic no sempre es noten immediatament en el pospart. Poden aparèixer mesos o fins i tot anys més tard davant un esforç concret o perquè comences a practicar algun esport d'impacte.
“Per valorar realment si hi ha una disfunció, cal esperar tres mesos després del part. Encara que, per descomptat, és millor començar a treballar abans per recuperar el to”, explica Mònica Mallafré, fisioterapeuta de la Unitat del Sòl Pèlvic de Dexeus Dona de Barcelona.
Què passa quan el sòl pèlvic no està en forma?
Es calcula que entre el 60 i el 70% de les dones sofriran algun trastorn relacionat amb el sòl pèlvic. El més conegut és la incontinència urinària d'esforç, que afecta al voltant del 20%. Es caracteritza per fuites involuntàries d'orina que sorgeixen en realitzar petits esforços físics com esternudar, tossir o agafar pes. Però hi ha altres dolències, com la incontinència fecal (la pèrdua del control dels gasos o femta) o el prolapse uterí, és a dir, el descens dels òrgans genitals interns (úter, recte o bufeta).
Els seus principals símptomes són dolor en el baix abdomen i sensació de pes genital. D'altra banda, la feblesa del sòl pèlvic pot afectar a les relacions sexuals, perquè el baix to muscular causa una menor sensibilitat i fins i tot dispareunia (dolor o sensacions desagradables en la penetració). A això, a més, cal sumar la sequedat vaginal pròpia del pospart, que també dificulta les relacions, i certa por i molèstia per les cicatrius.
Més val prevenir
Si estàs pensant a quedar-te embarassada o ja ho estàs, és recomanable començar una rutina adequada per enfortir la zona del perineu. Tot el que aconsegueixis ara significarà una millor recuperació en el posparto.
- Posa't en mans d'un fisioterapeuta especialitzat que t'indiqui què fer. Normalment durant la gestació s'aconsellen els exercicis de Kegel que consisteixen a contreure els músculs pèlvics cap amunt i endins, aconseguint així el seu enfortiment. No són difícils de realitzar, però necessiten certa pràctica. El bé és que una vegada apresos, pots fer-los a casa, no és necessari que vagis diàriament a cap centre.
- Una opció és combinar aquesta gimnàstica amb classes de pilates o ioga (sempre adaptades a embarassades, perquè hi ha postures a evitar). “Són dos esports molt recomanables, perquè tonifican, ajuden a conèixer el propi cos sense arribar al límit, practiquen postures d'obertura i milloren la respiració”, explica la fisioterapeuta. En general, tota activitat física moderada et beneficiarà (encara que evidentment, sempre sota supervisió del teu metge, perquè hi ha esports desaconsellats). La natació o simplement caminar t'aniran bé.
- Més enllà de l'exercici hi ha unes senzilles pautes d'estil de vida que ajuden molt a prevenir posteriors problemes. Evita la vida sedentària, assegura't una ingesta diària d'aigua d'entre 1,5 litres o 2 (excepte si ja tens incontinència urinària) i per contra redueix les begudes estimulants, i totes les infusions que siguin per eliminar líquids (com el te roibos o la cua de cavall), ja que produeixen urgències miccionales. A més, segueix una dieta que t'ajudi a prevenir el restrenyiment, no aixequis pesos excessius i no facis força durant la micció.
- Consulta amb el teu ginecòleg sobre la possibilitat de realitzar algun massatge perineal amb oli d'ametlles. Es comencen a partir de les setmanes 36-37 de gestació i és útil per aportar flexibilitat al sòl pèlvic i prendre consciència de la zona. Ho practica un fisio (o després tu a casa una vegada après).
El sòl pèlvic en el pospart
No és una època fàcil. Has de recuperar-te i això porta el seu temps. De totes maneres, pots fer molt per tornar a estar bé. Si el part ha estat vaginal, una vegada tinguis l'alta podràs posar-te a això. Si ha estat per cesària, hauràs d'esperar de vuit a dotze setmanes per realitzar certs exercicis. El teu ginecòleg t'indicarà què necessites. El normal és pautar entre tres i deu visites amb un fisioterapeuta del sòl pèlvic (la majoria d'assegurances mèdiques ja cobreixen aquestes classes).
Els principals exercicis per a aquesta època són els exercicis de Kegel i, per a certs casos, els hipopresivos. Aquests últims busquen reforçar la musculatura mitjançant el control de la respiració i el diafragma. La fisioteràpia aconsegueix excel·lents resultats. Es calcula que un 80% dels casos d'incontinència urinària es poden solucionar amb ella. Però el seu èxit depèn totalment de la constància.
“Una vegada apresos, la continuïtat de la gimnàstica a casa és bàsica. D'una altra forma la millora és molt difícil”, diu Mallafré. De totes maneres, no t'atabalis, els exercicis no requereixen més de cinc o deu minuts i solen associar-se a activitats de la vida quotidiana. “Per exemple, després d'orinar, asseure's i realitzar quatre segons de contracció deu vegades. Gens, en total cinc minuts”, explica la fisioterapeuta.
Com a complement a la fisioteràpia, si fos necessari, hi ha tècniques com el biofeedback, un aparell que mostra en la pantalla com estàs realitzant l'exercici para d'aquesta forma ajudar-te a prendre consciència de la zona perineal, o la electroestimulación, que activa la musculatura mitjançant impulsos elèctrics.
Més enllà dels exercicis de Kegel, a mesura que et trobis millor i sempre sota supervisió, pots començar altres rutines, com el fitness posparto. Existeix l'anomenat core training, un treball global del cos a mig camí entre el pilates i el ioga que combina exercicis de glutis i 'sentadillas' per ajudar a treballar les fibres del sòl pèlvic. També el que es denomina gestió d'esforços, que t'ensenya quina postura corporal és la idònia per protegir el perineu en realitzar un esforç.