Sexualitat: què pots explicar (i no explicar) a la teva filla a cada edat
01/09/2020

La Vanguardia - Sexualitat: què pots explicar (i no explicar) a la teva filla a cada edat
La Vanguardia

Ha arribat el moment de parlar amb la teva filla (o fill, evidentment) de sexualitat , un tema que, sens dubte, et preocupa. Portes temps donant-li voltes i vols tractar-ho, però fins ara no has tingut ocasió d'abordar-ho de debò. Seran els teus prejudicis o potser no la veies prou predisposada o preparada? Sigui el que fos, una qüestió tan essencial com el sexe i tot el que li envolta no pots posposar-la més, així que t'has proposat que d'aquesta setmana no passa. Fins i tot saps com: us asseureu en una taula (la de casa millor) i xerrareu una llarga estona. Error! D’entrada has de saber que ja vas massa tard, i precisament asseure-la a una taula per parlar no és la millor manera d'afrontar aquest assumpte. Ho diuen els experts!

“El tema de la sexualitat no ha de formar part de cap xerrada. Contínuament estem envoltats de sexualitat: un anunci de televisió, en les notícies... Es tracta més de, per exemple, si estàs amb ella veient una sèrie, en què es veuen a dues persones en el llit i s'intueix que sota els llençols estan fent penetració i ella té un superorgasme, llavors pots dir: ‘Quina mentida, ja! Això no funciona així. Amb una penetració no tens aquest tipus d'orgasmes!’. És més educatiu dir això que parlar amb ella asseguda a una taula”, comenta la sexòloga i terapeuta de parella, Marina Castro.

Vivim envoltats de sexualitat, i un anunci o una sèrie poden ser l'excusa perfecta per transmetre educació sexual a les filles. Cal aprofitar els moments espontanis que sorgeixen i es donen en la relació amb la teva filla per a anar aportant la teva saviesa i els teus coneixements. “Cada vegada que emergeixen aquestes inquietuds, com a pares les hem d'anar captant i resolent”, assenyala Castro.

A continuació, et donem unes pautes per a abordar la sexualitat en funció de les edats. Un treball de formigueta, d'aquest que aniràs fent com si no fessis res però que a llarg termini (i a curt ambé) podrà donar bons fruits. Segur.

De 0 a 3 anys

La nena experimenta en aquesta etapa el ‘com soc jo’ i ‘com funciono’. Ja es poden començar a explicar les coses. De fet, segons els experts, tots els temes es poden parlar en totes les edats. El que canvia són els detalls en els quals aprofundim.

La prostitució, per exemple, s'explicarà diferent a una nena que a una adolescent. “A aquesta edat serà difícil que pugui entendre la prostitució, amb la qual cosa serà fàcil que busquis una ‘excusa’ com que estan prenen el sol en la carretera, però aquest argument no et serveix als 10 o 12 anys, quan potser podràs tenir un debat interessant sobre això amb la teva filla”, aclareix Castro.

La nena comença també a descobrir i a tocar-se els genitals. Així que podem anar nomenant-los tots: llavis externs, interns, el clítoris com un botonet de les pessigolles... I és que, encara que no ho sembli, també es pot fer educació sexual en nenes de menys d'1 any.

Acompanyar l'explicació dels genitals amb alguna il·lustració pot ser més dinàmic. Ho sap bé la il·lustradora Cristina Torrón. Després de ser mare, es va adonar que havia de donar explicacions als seus fills i segons quines explicacions li costaven més. Amb els seus dibuixos, li va semblar tot més fàcil, i va optar per publicar-los per a ajudar a altres mares i pares en aquesta tasca.

En les seves vinyetes, per exemple, hi ha vulves amb ulls i boca, espèculs personificats, calces menstruals que parlen i expliquen perquè serveixen... “Les mares necessitem eines pels fills perquè de cop fan preguntes i t'agafen desprevinguda, i amb els dibuixos i un vocabulari fresc és més divertit”, indica Torrón, creadora del projecte Menstruita, una eina digital per parlar amb fonament amb les nenes i adolescents sobre temes com la sexualitat, la menstruació o el feminisme.

Precisament, al juny passat va tenir lloc el primer congrés Menstruita Power amb l'objectiu de promoure una millora en l'educació sexual femenina i explicar a mares i futures mares com establir ponts per facilitar el diàleg amb les seves filles i canviar les seves pròpies creences. “El congrés estava enfocat pensant en mares i nenes, però la meva sorpresa va ser que el van veure més noies adultes que menors. Això demostra que els tabús i el desconeixement que pensem que tenen les nenes ho tenim totes”, argumenta Torrón, que és l’autora del llibre La regla mola (si saps com funciona), juntament amb l’Anna Sàlvia.

De 3 a 6 anys

La nena experimenta entre els 3 i 6 anys ‘el com sóc jo’, ‘si sóc nen o sóc nena’ i els identifica: ‘això és un nen i això una nena’. És important, segons els especialistes, definir-li en aquesta fase els conceptes de nen i nena. “Però cal flexibilitzar respecte al gènere. No tothom té els genitals definits, existeix la intersexualitat, i cal ampliar el concepte en referència també a les persones que no són cisgènere (individus la identitat de gènere dels quals coincideix amb el seu fenotip sexual), és a dir, a les transsexualitats”, puntualitza Castro.

En aquesta etapa, es poden donar situacions com que et trobis orinant en el wc i ella posi el cap enmig de les teves cames. “Pots aprofitar per explicar-li que la mama té pèl perquè és una persona més gran i que les nenes tenen tres forats: un per fer pipi, un altre per on surten els nadons quan neixen i un tercer per fer caca. Una cosa senzilla. Si no, a vegades, després hi ha noies que usen tampons i pregunten si poden orinar amb el tampó posat”, comenta aquesta sexòloga.

La franquesa i espontaneïtat ha d'imposar-se en qualsevol de les fases. “Des de ben petits es pot parlar dels genitals externs amb naturalitat: la vulva, el penis... I a mesura que les nenes es fan grans es pot parlar de l'embaràs i de les diferències del cos. També dels canvis de la pubertat abans que es produeixin, com del creixement de les mames, de la vulva, dels testicles i el penis, la sortida de pèl en les axil·les i el pubis, creixement en pes i alçada i els canvis de la veu i l'olor corporal, el creixement corporal en general”, comenta Núria Parera, ginecòloga i cap de la Unitat de Ginecologia de la Infància i Adolescència de Dexeus Dona.

En aquesta fase, cal no oblidar-se de tractar l'abús. Deixar clar que ningú ha de tocar la seva vulva perquè és una cosa íntima i ningú que ella no vulgui, o ningú més gran que ella, ha de fer-ho. Una norma que li servirà per sempre. Amb això no sols es fa prevenció en l'educació sexual infantil sinó també s'assenten les bases d'una manera de funcionar de cara a l'etapa adulta. També és important deixar clar idees com: “Si jo vull fer un petó però tu no vols, perquè no s’ha de donar. Fer-los veure que tenen dret a dir que no, que és el seu cos, que no l'han de tocar si ells no volen, cal protegir a la víctima i que aprenguin a respectar els límits. Hem d'educar també per evitar que el menor es converteixi en un agressor”, insisteix Castro.

Ja a una primerenca edat, a més, se'ls poden anar introduint els canvis pels quals passa el cos. “No esperar que vingui la regla per a explicar-la, sinó quan la mare es canvia perquè té la menstruació es pot aprofitar per explicar perquè es té i quines maneres hi ha de passar-la”, precisa Castro, que en la seva pàgina web proposa un llistat de recomanacions bibliogràfiques per diferents edats i situacions. Entre elles, destaquen els llibres: El diari vermell de la Carlota de Gemma Lienas per a l'adolescència, En Bru es fa gran de Mònica Peitx indicat per a la preadolescència i On vas, Guillemí? de Nicholas Allan, en la infància.

I és que sempre pot haver-hi a casa llibres adequats a cada etapa. Una opció de fomentar l'educació sexual és comprar un llibre i deixar-lo en un lloc accessible. Quan la teva filla tingui la inquietud ja ho agafarà de la prestatgeria. Això sí, llibres didàctics, que puguin mirar i tafanejar. I que resolguin dubtes sobre aquest tema.

En l'ordinador també es pot tenir un espai on guardar les pàgines interessants. “Amb 14 anys podràs acompanyar-la a buscar coses per internet sobre sexualitat, però no als 17 anys, en què ja ho farà per compte propi, i el més important és que tingui criteri per escollir. Que vegi que és una persona especialitzada que ha estudiat això i que sap del tema. Que és una bona pàgina, en definitiva. Llavors, la guardem. I pots guardar pàgines no només de sexe, sinó també de drogues”, afegeix aquesta sexòloga.

Els pares no sempre han de tenir totes les respostes, i no sempre han de mostrar-se còmodes amb el tema. “El primer pas per educar en la sexualitat és crear amb la teva filla o fill una relació de confiança i seguretat. És important que senti que pot parlar, dubtar i preguntar lliurement sobre qualsevol tema sexe-afectiu. Es tracta de crear una relació on, malgrat la incomoditat, puguem parlar d'això i transformar aquests moments incòmodes en moments claus per parlar dels temes que realment els preocupen o no tenen clars a nivell sexual. En definitiva, transformar-los en moments per educar i no sols per informar”, precisa Laura Galimberti. psicòloga, psicoterapeuta, sexòloga i terapeuta de parella.

I un altre consell: no t'oblidis del mirall. Una eina fonamental, segons els especialistes. Per què? Per mirar la vulva. “En el moment que fas nas, ulls, orelles…també pots fer vulva, llavis interns i externs... Asseu-te amb un mirall, podeu fer-lo diverses vegades i juntes. I no ho feu només una vegada amb 2 anys i mai més, perquè quan arriba l'adolescència podeu veure com ha canviat o com està la zona”, descriu Castro.

Encara que aquesta pràctica pugui sonar estranya per algú, aquesta sexòloga aclareix, que és “igual com si féssim un repàs a la boca, perquè els nens no tenen prejudicis. Els prejudicis són la nostra motxilla, no la dels nens. Als nens els és igual una vulva que una boca, no hi ha diferència. La diferència sorgeix si una cosa la pots explorar i l'altra no. Si ella mai la ha pogut mirar i tocar, potser pensarà que és perquè és dolenta, lletja i bruta. Som els adults els qui tenim els tabús. Als nens els expliques alguna cosa i ho entenen”, subratlla.

“El problema és que s'explica molt la biologia, però no com et sentiràs. No s'avança en complexos físics, i existeixen encara moltes vergonyes del cos. La gent fa sexe oral i trios i no és capaç de treure’s la roba davant la parella perquè creuen que el seu cos és fastigós, i si no et coneixes o no respectes el teu cos, el que construeixis sobre aquesta base serà inestable”, destaca aquesta sexòloga.

De 6 a 8 anys

A partir de 6 anys, la nena es pregunta ‘d'on he sortit’ i ‘els bebès d'on surten’. No els val que venen del ventre de la mare. Es pregunten ‘com he crescut dins’ i ‘com ho he fet per a sortir’ i també ‘com he entrat dins’. En definitiva, la gran pregunta: com es fabriquen els nens. Com a pares cal explicar la reproducció, però no simplement com a tal, sinó també tot allò que fa referència a la comunicació, a l'afecte i el fet de fer l'amor com una cosa lúdica i de diversió.

“El sexe és molt més que un simple acte que serveix per a reproduir-se o un acte lúdic. El sexe per a començar és plaer. Els éssers humans som éssers sexuats des del moment en què naixem fins a l'últim dia de la nostra vida. La sexualitat no comença amb la pubertat o en una etapa concreta de la nostra vida. La sexualitat i el plaer ens acompanyen al llarg de tota la nostra vida. La diferència està en la manera en què expressem la nostra sexualitat i afectivitat en funció de la nostra edat i maduresa emocional i afectiva”, ressalta Galimberti.

Una altra cosa, segons afegeix aquesta experta –que també és directora del postgrau de Intervenció Sistèmica Breu en Violències Familiars de la Universitat de Girona (UdG)–, és la sexualitat adulta, és a dir, les relacionis sexe-afectives que mantenen dos o més persones adultes. “En aquest apartat entraria l'aspecte de la reproducció, l'aspecte lúdic, la genitalitat i no genitalitat de la sexualitat, i també tot el que ha de veure amb educar en la diversitat, en l'afectivitat i en el respecte d'un mateix i de l'altre”.

És ara, en aquesta franja d'edat, quan la nena viu una evolució de la seva curiositat. Per tant, és un bon moment per parlar de la intimitat i del secret que envolta el tema dels abusos. “Hi ha tres claus importants: els genitals no te'ls pot tocar ningú que sigui gran, o més petit si tu no vols. Només me'ls toco jo per divertir-me i els adults no em poden tocar. En segon lloc, tinc dret a dir no ben fort quan no vull que algú em toqui o em faci alguna cosa, i haig de respectar els no dels altres. Si algú algun dia et toca aquí, és aquesta persona qui està fent una cosa malament. I en tercer lloc, si et diuen que cal guardar el secret has de saber que un secret t'ha de fer sentir bé i feliç, si et fa sentir malament sempre ho has d'explicar. I explicar-ho a la mare i a la mestra, a dues persones, perquè la gent no sempre sap reaccionar “, precisa Castro.

En aquesta etapa també tindrien cabuda, per exemple, abordar més a fons temes com la masturbació, l'atracció sexual i les relacions sexuals entre persones. “Com un aspecte fonamental de les nostres vides. Cada persona pot ser diferent i s'han de respectar aquestes diferències. Cal parlar de les coses bones de la sexualitat: l'estima, el plaer, la possibilitat de compartir la sexualitat amb altres persones, l'amor, la possibilitat de tenir fills... I també de les coses dolentes: les infeccions de transmissió sexual, els embarassos no desitjats, l'abús sexual, així com la prevenció i els mètodes anticonceptius en funció de l'edat”, precisa Parera. Segons aquesta ginecòloga, “el més important és la pròpia persona, s'han de respectar les seves idees i desitjos, i sempre sense que es faci mal a l'altre, tal com no volem que ens facin mal a nosaltres”.

Encara que de més petita ja hagis introduït el tema, pots entrar també més detalladament a parlar sobre la reproducció assistida si és el cas. Com? Aquí va una possible resposta, segons Castro: “El semen no podia entrar en el cos de mamà, o bé a la mama no li funcionava bé, i avui dia hi ha metges que ens ajuden a fer un tractament. La mama va necessitar ajuda perquè tenia moltes ganes de tenir-te”, exposa aquesta sexòloga. Però quan la teva filla tingui ja 10 anys, voldrà saber més: ‘quin tipus d'ajuda vas tenir mamà’ o ‘quants érem’, o ‘perquè em van triar a mi’ i ‘qui hauria passat si haguessin nascut els altres en comptes de jo’.

De 8 a 12 anys

A aquesta edat la nena s'adona que: ‘estic canviant i els meus companys també canvien’. És el temps de ‘què passa amb el meu cos, de la regla...’.

La menstruació és un dels canvis més importants en l'evolució de les dones i ens mostra que la pubertat evoluciona adequadament, segons informen des de Dexeus Dona. “Es pot explicar que l'arribada de la menstruació i la primera ejaculació solen succeir quan la pubertat ja està més avançada i que tot forma part del creixement normal de la persona, i que pot haver-hi diferències d'una persona a una altra, ja que no tots som iguals”, precisa Parera.

En aquesta edat, a més, ens trobem davant la fase de l’autoexploració. “La del no m'entenc i no m'entenen. Volen saber què es fa en el sexe. Volen respostes sobre la genitalitat. Que els expliquin les pràctiques que la gent fa (no sols la penetració)”, precisa Castro, qui insisteix a transmetre que l'acte sexual es fa des de la responsabilitat i des del coneixement en el moment que la persona estigui preparada.

Entre 8 i 12 anys els joves ja es masturben a consciència. “Si es volen tocar, se'ls pot deixar fins i tot al seu abast una cosa tan senzilla com lubrificant, o algun joc masturbador extern perquè explorin sensacions”, proposa aquesta sexòloga. És el moment de seguir i d'anar més al detall en els temes de l'avortament, les malalties de transmissió sexual, la prostitució... Si ells no els verbalitzen, ara ja els traiem nosaltres.

Un dels conceptes que cal deixar molt clar, segons els especialistes, és que no tot el que sali en les pel·lícules pornogràfiques és veritat. “El porno té molta mentida. Hi ha molta ciència-ficció. No es dóna plaer a la gent i no té a veure amb la realitat ni amb el que ens trobem quan ho intentem fer. Van directe a la penetració de les pràctiques sexuals. Aquí es pot posar en relleu el rol de la sensualitat i l'erotisme, i que la genitalitat és moltíssim més que la penetració”, apunta Castro.

En el mateix sentit, Torrón afegeix que “la publicitat també ha fet molt de mal en aquest aspecte. I de la mateixa forma hem de desaprendre moltes creences que ens limiten, ens acomplexen i ens fan sentir insegures”. Segons explica, “el porno ha influït molt en el concepte que tenim sobre el que és una relació sexual. Tot gira entorn de la penetració i al plaer masculí i això és una cosa molt important que cal bandejar”.

A més, aquesta il·lustradora lamenta que a l'escola l'educació sexual està encara “molt centrada en la reproducció i no es tracta res més. Només des del punt de vista reproductiu masculí i femení o de transmissió sexual... Però no s'aborda cap tema de plaer, emocional o d'autoconeixement. Si l'escola ho dóna, ho fa a través de tallers extraescolars”.

A partir de los 12 anys

A partir de 12 anys és quan es comencen a tenir els primers enamoraments. És època d'importants canvis. “Cal dir-los que si algun dia tenen algun problema, el que sigui, perquè en algun moment o un altre pot passar que alguna cosa no vagi bé, que no es preocupin, que no passa res, però que t’avisin: si pot estar embarassada o no li baixa la regla, li has de dir que t’informi i que mirareu de buscar una solució juntes. Que sàpiga que no la renyaràs”, apunta Castro.

Se'ls ha de transmetre que, si algú s'equivoca, és important explicar-ho ràpid. “Per solucionar de manera ràpida qualsevol problema que hi hagi”, proposa. També, si algú abusa d'elles alguna vegada, que ho expliquin de seguida. “Que no es dutxin i que els acompanyarem a un hospital”, insisteix aquesta sexòloga.

Si esperes al fet que tinguin 17 anys per parlar de tot això, arribaràs tard. Tot el que cal tractar s'ha de debatre fins a segon d'ESO (en els 12-13 anys), segons els professionals. El motiu és perquè després estan en un altre estadi i ja no volen discutir i parlar d'això amb els seus pares, sinó amb els seus iguals, que són els que els interessen.

Fomentar l'autoestima sexual

I un altre petit gran detall: tingues en compte que a moltes, més enllà de la menarquia (l'aparició de la primera regla), la menstruació o les relacions sexuals, ens hauria anat bé saber que l'amor no significa cedir sempre i que per sobre de tot has d’estimar-te a tu mateixa. “Estimar-se a un mateix és bàsic per qualsevol àmbit en la nostra vida i, per descomptat, també és clau en l'àmbit sexual. Una bona autoestima sexual s'aconsegueix coneixent-nos, i també tenir una bona autoestima sexual ens permet conèixer-nos millor, perquè ens permet explorar la nostra sexualitat i afectivitat des del plaer, el respecte i la curiositat. Quan un es vol a si mateix i es valora com a persona, es donarà el permís de dir el que sí que vol en el sexe, i també es donarà el permís al que no vol, o dit d'una altra manera a dir que no”, indica Galimberti, professora de Postgrau en Teràpia Sexual de la Universitat de Girona (UdG).

En la seva opinió, tenir autoestima sexual és seguir al peu de la lletra el que el sexòleg Antoni Bolinches defineix com la “regla d'or” en la sexualitat: “Fes sempre el que vols, no facis mai el que no vols i que el que facis respecti la teva escala de valors i l'escala de valors de l'altre”.

Demana hora

93 227 47 27

O omple aquest formulari
i et trucarem el més aviat possible

Vull estar informada/t sobre les últimes novetats de Dexeus Dona i rebre la newsletter:
Si necessites més informació, contacta amb el nostre Servei d'atenció al pacient.