Objectiu de la ginecologia de la infància i de l’adolescència

L’objectiu de la ginecologia de la infància i de l’adolescència és oferir l’atenció especial i especialitzada que les nenes i joves necessiten a la consulta ginecològica.

Tant els ginecòlegs com els pediatres es veuen obligats cada cop més sovint a tractar nenes i adolescents afectades per diversos problemes ginecològics, que tenen un caràcter específic precisament per l’edat de les joves pacients.

La majoria de persones es pregunten si realment existeix una problemàtica ginecològica en aquestes edats de la vida, ja que pensen que aquest és un problema de dones grans. Res més lluny de la realitat, ja que la patologia ginecològica té lloc a totes les edats, tot i que, evidentment, és molt més freqüent en grups de dones grans.

Des del 1984 existeix al Departament d’Obstetrícia, Ginecologia i Reproducció de l’Hospital Universitari Dexeus la Unitat de Ginecologia de la Infància i de l’Adolescència, creada per atendre la patologia peculiar que poden patir les nenes i joves fins als 18 anys d’edat.

La Unitat de Ginecologia de la Infància i de l’Adolescència compta amb mitjans diagnòstics especialitzats i la col•laboració d’altres especialistes per als casos en què es necessita la seva ajuda i el seu consell mèdic. Tots ells estan coordinats en la Unitat de Medicina d’Adolescents del Departament de Pediatria de l’Hospital Universitari Dexeus. En aquesta unitat es vol donar una atenció multidisciplinària a les pacients, insistint en la prevenció, ja que, com s’ha dit anteriorment, la majoria dels hàbits de salut s’adquireixen a l’adolescència. Així mateix, es col·labora estretament amb els pediatres “de capçalera” de les pacients per oferir-los una informació mèdica total.

Consulta ginecològica a la infància

Les indicacions més freqüents per a la consulta amb el ginecòleg o ginecòloga a la infància són:

  • Infeccions vulvars i vulvovaginals: es deuen, en la majoria dels casos, a una higiene incorrecta, ja que, abans de la pubertat, els llavis menors estan poc desenvolupats i protegeixen defectuosament la vulva i la vagina de les agressions dels gèrmens externs. La causa és que en les nenes petites l’ovari no segrega estrògens i existeix una atròfia relativa de la vulva. Aquesta és la patologia observada més freqüentment en el grup de pacients de menys edat. De vegades s’ha de descartar la presència de cossos estranys intravaginals, per bé que es tracta de casos molt poc freqüents.
  • Coalescència labial: és un altre problema ginecològic propi de les nenes petites, i consisteix en la soldadura anòmala dels llavis menors, de manera que l’entrada de la vagina queda totalment o parcialment tancada. Aquest problema també es deu a la falta de desenvolupament vulvar, que, com s’ha comentat, és normal en les nenes petites. Aquesta patologia se soluciona espontàniament quan la pacient arriba a la pubertat; quan es produeix la secreció hormonal de l’ovari, la vulva es desenvolupa i l’atròfia desapareix.
  • Pubertat precoç: és una altra de les patologies consultades amb relativa freqüència, i consisteix en l’aparició dels caràcters sexuals secundaris (desenvolupament mamari, acceleració del creixement, aparició de pèl púbic o axil•lar, aparició de regles) abans dels 8 anys d’edat. Aquesta entitat requereix un estudi complet i exhaustiu, ja que se n’ha de diagnosticar correctament la causa i tractar la pacient per evitar alteracions posteriors de creixement i desenvolupament. 
  • Altres alteracions

Consulta ginecològica a l’adolescència

Les indicacions més freqüents per a la consulta amb el ginecòleg o ginecòloga a l’adolescència són les següents.

  • Trastorns menstruals: l’aparició de trastorns menstruals és el problema ginecològic que s’observa amb més freqüència en les adolescents. Aquests trastorns poden aparèixer en forma de regles molt abundants, també anomenades metrorràgies. En alguns casos pot ser necessari un tractament mèdic per disminuir l’abundància d’aquestes regles, ja que poden arribar a provocar una anèmia per l’excés de pèrdua de sang. Els trastorns menstruals també poden aparèixer en forma de cicles molt irregulars que interfereixen en l’activitat normal de l’adolescent. S’ha de portar un control de les menstruacions. 
  • Amenorrea: un altre trastorn menstrual pot ser la falta de regla després de regles anteriors normals, anomenada amenorrea. En aquest cas s’han de descartar trastorns hormonals, problemes de pes, embaràs, etc.
  • Dismenorrea: la dismenorrea o dolor amb la regla és molt freqüent en les adolescents, i en la majoria dels casos és lleu o moderada i cedeix amb els tractaments analgèsics habituals. En cas de dismenorrea greu s’ha de consultar l’especialista i investigar-ne la causa, ja que pot ser deguda a tumors o quists d’origen divers, infeccions, etc. 
  • Altres indicacions:
    • Pubertat retardada.Patologia mamària.
    • Infeccions genitals.
    • Abús sexual.
    • Hirsutisme.
    • Informació sobre sexualitat i anticoncepció.
    • Revisions ginecològiques anuals en adolescents que mantenen relacions sexuals.

La consulta amb les adolescents ha de ser privada i confidencial, s’ha de respectar la seva intimitat. Moltes vegades un problema ginecològic pot ser derivat d’un de psicosocial. Per exemple, una amenorrea o falta de regla pot ser deguda a una preocupació per un problema familiar o d’estudis. D’aquesta etapa crucial de la vida se’n deriven moltes actituds posteriors, motiu pel qual és molt important aconsellar les adolescents sobre els seus hàbits de vida.

Una entrevista que es podria limitar a aspectes estrictament mèdics pot derivar en una autèntica necessitat de sincerar-se de la jove pacient. És llavors quan es poden descobrir factors de risc social com ara un consum inadequat d’alcohol amb completa ignorància dels efectes que té, una conducta sexual promíscua amb total desconeixement de les conseqüències que comporta, un consum fútil de tabac, etc.

Revisió ginecològica a l’adolescència

No hi ha una edat concreta per a la primera visita al ginecòleg o ginecòloga. Hi heu d’anar si teniu relacions sexuals, si teniu algun problema ginecològic o si teniu dubtes o preguntes que vulgueu plantejar. Després, el ginecòleg o ginecòloga us indicarà cada quan us heu de fer una revisió.

En general, si teniu relacions sexuals es recomana fer-ne una cada any.

La revisió ginecològica genera molts dubtes en les dones que han de fer-se’n una per primera vegada. No us deixeu influir pels comentaris: abans de formar-vos-en una opinió equivocada heu de saber en què consisteix, els passos que cal seguir i quan és aconsellable fer-se’n una.

La revisió ginecològica té com a objectius prevenir trastorns ginecològics, confirmar que el vostre aparell genital és normal i assessorar-vos sobre anticoncepció, si ho necessiteu.

No cal cap preparació prèvia especial. Només és recomanable fer-se la revisió fora de la regla.

A la revisió us faran diverses preguntes per conèixer el vostre historial mèdic. Entre altres coses, us poden preguntar:

  • quan vau tenir la primera regla
  • quan temps passa entre períodes
  • si les pèrdues que teniu són suaus, mitjanes o abundants
  • si feu servir compreses, tampons o tots dos
  • quin dia va començar el vostre últim període
  • si teniu relacions sexuals
  • si en teniu, l’edat en què vau començar, el nombre de parelles que heu tingut, si teniu parella estable actualment i el mètode anticonceptiu que utilitzeu
  • si us heu quedat mai en estat
  • si a la vostra família hi ha antecedents de malalties greus
  • malalties que han patit els vostres pares i germans
  • si heu patit malalties greus en general
  • si us han operat mai
  • si teniu al·lèrgia a algun medicament

La revisió, en tots els casos, consisteix en l’exploració de les mames i la vulva. A més, si heu mantingut relacions sexuals, se us farà una citologia i un tacte vaginal. Normalment us heu d’estirar en una taula de revisió que té un reposacaps elevat i uns suports especials per recolzar-hi els peus que estan al nivell de la taula. Per fer la citologia s’utilitza un espècul, que és un separador de les parets vaginals perquè el ginecòleg o ginecòloga pugui observar el coll de l’úter. A continuació es fa un tacte vaginal. El tacte vaginal serveix per valorar la normalitat de l’úter i dels ovaris. Es du a terme introduint els dits a la vagina; amb l’altra mà es palpa l’abdomen i així es palpa si hi ha algun augment de mida de l’úter o els ovaris.

Perquè la revisió no resulti incòmoda és recomanable estar com més relaxada millor. Tot i que és una mica desagradable i causa una certa vergonya, no sempre provoca dolor.

Assessorament anticonceptiu a l’adolescència

Mesures preventives recomanables en relació amb la sexualitat a l’adolescència:

  • Intentar retardar al màxim l’inici de les relacions sexuals coitals (l’inici precoç de les relacions sexuals està descrit com un factor de risc).
  • Intentar tenir el nombre més baix possible de parelles sexuals (la promiscuïtat o tenir moltes parelles sexuals també és un factor de risc).
  • Intentar escollir (dintre de les possibilitats) la parella.
  • Utilitzar el preservatiu en totes les relacions sexuals (com a mètode de prevenció de les malalties de transmissió sexual).
  • Utilitzar un mètode anticonceptiu fiable (preservatiu, píndoles anticonceptives) per prevenir els embarassos no desitjats.

La finalitat dels mètodes anticonceptius és evitar l’embaràs. Hi ha una gran varietat de mètodes per a la dona, i n’hi ha d’altres, menys, per a l’home. La majoria són reversibles, és a dir, quan es deixen de fer servir es recupera la fertilitat, tot i que els quirúrgics són irreversibles.

No hi ha cap mètode recomanable o que sigui “millor” utilitzar durant l’adolescència, tot i que els més recomanables són el preservatiu, els mètodes hormonals (píndola, anell, pegat, implant) o tots dos.

Cada mètode té unes indicacions, unes contraindicacions i un grau de seguretat, i en alguns mètodes la seguretat depèn, en una proporció elevada, de l’ús que en fa la parella. Per aquesta raó, a l’hora d’escollir un mètode anticonceptiu, el millor és que consulteu el vostre ginecòleg o ginecòloga, metge o metgessa de capçalera o centre de planificació familiar per tal que us orientin sobre el mètode que s’adapta millor a la vostra situació i les vostres necessitats.

Els mètodes anticonceptius per a la dona són els següents.

  • Anticonceptius hormonals:
    • Píndoles.
    • Implants.
    • Pegats.
    • Injectables.
    • Anells vaginals.
  • Dispositius intrauterins:
    • DIU.
    • DIU hormonal.
  • Mètodes de barrera:
    • Preservatiu femení.
    • Diafragma.
    • Esponja vaginal (du espermicida incorporat).
  • Espermicides:
    • Òvuls.
    • Crema vaginal.
  • Mètodes naturals:
    • Calendari Ogino.
    • Temperatura basal.
    • Control del moc cervical.
  • Mètodes quirúrgics:
    • Lligadura de trompes.
    • Dispositiu intratubari.

I per a l’home, hi ha els següents.

  • Mètode de barrera:
    • Preservatiu masculí.
  • Mètode quirúrgic:
    • Vasectomia.

Tot i que el millor és que us assessoreu, en el moment de decidir un mètode anticonceptiu s’ha de valorar sempre la importància de la “doble protecció”. La doble protecció consisteix a prevenir a la vegada els embarassos no desitjats i les infeccions de transmissió sexual, inclosa la sida. En aquests moments, el que s’aconsella com a mètode més eficaç és la combinació d’anticonceptius hormonals, per evitar els embarassos, i del preservatiu, contra les infeccions de transmissió sexual. Per tant, es tracta de combinar l’ús de la píndola, els implants, els pegats, els injectables, els anells vaginals o el DIU hormonal amb el preservatiu.

Si l’anticoncepció hormonal funciona correctament (en el cas de la píndola, si la preneu correctament, sense oblits, amb els intervals que us va indicar el metge o metgessa que la va prescriure, i no hi ha interacció amb altres medicaments, ni vòmits ni diarrea important) és un mètode anticonceptiu molt segur (presenta menys d’un 1% de fracassos). Quant al preservatiu, és important saber que és l’únic mètode anticonceptiu que ofereix una bona protecció contra les infeccions de transmissió sexual i la sida.

Els mètodes naturals poden semblar temptadors, però s’ha de tenir en compte que no recorren a ajudes artificials i es fonamenten en l’abstinència periòdica. Es basen en la identificació del dia del cicle menstrual en què la dona ovula, i milloren l’autoconeixement i la comprensió dels ritmes biològics per regular o evitar l’embaràs. Hi ha tres mètodes comuns per esbrinar els dies perillosos: el mètode del calendari o d’Ogino, el de la temperatura basal i el d’inspecció del moc cervical. Tot i que pot dependre del mètode i del coneixement que se’n tingui, en general l’eficàcia és del 94%. En resum, el risc d’aquests mètodes és alt, ja que es produeixen 6 embarassos per cada 100 dones en un any.

També heu de saber que el coitus interruptus (també anomenat marxa enrere) no és un mètode anticonceptiu, perquè hi pot haver embaràs amb la penetració encara que no hi hagi ejaculació, ja que el penis segrega un líquid que pot contenir una petita quantitat d’espermatozous. En aquest cas, encara que l’home retiri el penis de la vagina abans que tingui lloc l’ejaculació, es pot produir l’embaràs. A més, no protegeix contra les infeccions de transmissió sexual.

La píndola de l’endemà (també anomenada anticoncepció d’emergència o anticoncepció postcoital) és un mètode d’emergència, és a dir, no s’ha d’utilitzar com a mètode anticonceptiu habitual. Consisteix a prendre determinades píndoles després d’un coit sense protecció per prevenir l’embaràs. També es pot fer servir si es trenca un preservatiu o queda retingut a la vagina. L’anticoncepció d’emergència no és abortiva, ja que no interromp un embaràs establert. Els mecanismes possibles d’actuació són desplaçar l’ovulació o dificultar la fecundació.

Les píndoles d’emergència s’han de començar a prendre preferentment abans que transcorrin 48 hores des del moment del coit de risc, si bé poden ser efectives si es prenen fins a 72 hores després de la relació. Com més aviat es prenguin les píndoles, més alta en serà l’eficàcia, tot i que és bo saber que si fallen no perjudicaran el fetus. En cas de necessitat, poseu-vos en contacte amb el ginecòleg o ginecòloga, el centre de planificació familiar o el metge o metgessa de capçalera perquè us la receptin.

Preguntes freqüents

M’han dit que a la revisió amb el ginecòleg o ginecòloga s’han de contestar moltes preguntes i que és molt violent. És veritat?

El ginecòleg o ginecòloga us ha de conèixer i necessita respostes, i sou l’única persona que les hi podeu proporcionar. Per això, heu de contestar diverses preguntes sobre el vostre historial mèdic i d’altres sobre els vostres cicles, regla o vida sexual, si s’escau. Això us pot fer pensar en un interrogatori sobre la vostra intimitat, però aquest no és l’objectiu de la revisió, motiu pel qual no hi ha cap raó per sentir-se violenta.

Sempre he pensat que si ets verge t’ha de fer mal que et revisin. Fa molt mal o només una mica?

Encara que sigueu verge, la revisió ginecològica no causa dolor; com a molt podeu notar una lleu incomoditat o una certa vergonya.

Si he decidit tenir relacions sexuals, he d’anar abans al ginecòleg o ginecòloga?

Sí: és aconsellable que acudiu al ginecòleg o ginecòloga abans o en el moment d’iniciar les relacions sexuals, fonamentalment per informar-vos dels mètodes anticonceptius, a fi d’evitar un embaràs no desitjat i prevenir les malalties de transmissió sexual. Aquesta visita és una bona oportunitat per preguntar qualsevol aspecte que us preocupi relacionat amb el sexe segur o el vostre desenvolupament sexual.

És confidencial la visita amb el ginecòleg o ginecòloga? I si t’acompanya la teva mare?

No us heu de preocupar: la visita amb el ginecòleg o ginecòloga és totalment confidencial, el que li expliqueu no ho ha de saber ningú. Si us acompanya la vostra mare, li podeu demanar que s’esperi fora. Si la vostra mare entra al despatx, s’ha de buscar algun moment en què pugueu parlar amb el metge o metgessa o l’infermer o infermera en privat. Podeu confiar totalment en el vostre ginecòleg o ginecòloga.

És necessària la revisió ginecològica anual si es tenen relacions sexuals però no es prenen anticonceptius?

Sí, la revisió ginecològica anual és necessària per a totes les dones que mantinguin relacions sexuals, tant si es prenen anticonceptius com si no se’n prenen. L’estudi anual de la citologia cervicovaginal i l’exploració física us poden evitar a curt o llarg termini sorpreses desagradables.

Les noies que van a fer-se una revisió ginecològica, hi van soles o acompanyades?

Això depèn de l’edat. Les noies més joves en general prefereixen anar-hi acompanyades, i les noies més grans prefereixen anar-hi soles. Generalment, la persona acompanyant acostuma a ser la mare, i menys freqüentment, el pare o altres familiars, amigues o la parella.

A més de fer-me la revisió, puc consultar temes de sexualitat al ginecòleg o ginecòloga?

Sí, al ginecòleg o ginecòloga podeu explicar-li tot el que us preocupa en matèria de sexualitat. Des del començament de les relacions sexuals, el ginecòleg o ginecòloga ha de tenir un paper important en la vostra vida, ja que pot ser el vostre millor conseller o consellera en aquests temes. A més, si tinguéssiu algun problema que no pogués tractar, us pot remetre a l’especialista més adequat.