La decisió d'una parella de Vigo que el seu segon fill naixés, com el primer, al seu domicili, ha tingut la pitjor de les conseqüències: la mort del bebè. La Fiscalia dóna per fet que hi havia una persona acompanyant a la família al moment del part però no té constància que s'hagin presentat denúncies: ni de la mare cap a la persona que suposadament l'assistia ni d'aquesta cap a la parturienta. De moment, el Jutjat d'Instrucció 5 de Vigo ha obert una recerca rutinària i ha prohibit incinerar el cos del bebè. L'autòpsia que se li ha practicat no valora les causes de la mort, segons l'informe de l'hospital, que també indica que els presents en el part van cridar al 061 i que, en arribar els sanitaris, el bebè no respirava.
La parella havia tingut ja al seu primer fill a casa i va voler repetir una experiència que havia estat positiva. Però aquesta vegada el fetus venia de natges, posició considerada d'alt risc i que es deriva en tots els casos a l'hospital, ja que requereix assistència no ja de matrones, sinó ginecológica. En el part oficial remès per l'hospital al jutjat que investiga el cas es posa de manifest que la mare havia renunciat al seguiment ginecològic en l'últim mes de gestació i que estava sent assessorada per una persona que no era professional sanitari. El succés ha obert un debat entorn dels parts a casa i tots els especialistes consultats per EL PAÍS reconeixen que són molt minoritaris i que Espanya és un dels països del món on menys de produeixen.
“Ni és habitual donar a llum a casa ni, molt menys, fer-ho sense personal sanitari". Elena Gil, portaveu d'O Part éNoso/El Part és El nostre -associació feminista sense ànim de lucre que pretén millorar les condicions d'atenció a mares i fills durant l'embaràs, part i pospart- assegura que el perfil de les embarassades que opten per donar a llum a les seves cases a Espanya és el de dones "molt informades" i que ho fan amb assistència sanitària: “contracten equips de matrones que acudeixen als domicilis amb la tecnologia necessària per solucionar possibles complicacions".
Gil sosté a més que les matrones solament acudeixen quan els embarassos són de baix risc. Mai en un cas, com el de Vigo, en el qual el fetus es presentava de natges. La portaveu del Part és Nostre assegura que el percentatge de dones que opta per donar a llum als seus domicilis és minoritari i afirma que és tan segur com parir a l'hospital quan és de baix risc i està atès per un professional sanitari i amb tots els mitjans".
Sense visita ginecològica
Aquest col·lectiu entén que cap matrona hagi volgut participar en un part amb la característica de risc que presentava el de Vigo, si bé mostra el seu recel respecte a la dada que ha transcendit que la dona, que es va posar de part en la setmana 40 de l'embaràs, va eludir la visita ginecológica de l'últim mes. En el mateix sentit s'expressa l'Associació Galega de Matrones (AGM). La seva presidenta, Isabel Abel, adverteix que les dades no són oficials, per la qual cosa les valoracions solament poden ser genèriques. "impossible saber si el part es va avançar i per això no hi havia assistència sanitària i fins i tot si el bebè estava ben col·locat, amb el que el part a casa no seria de risc, i es va donar la volta a l'últim moment", alguna cosa que Abel reconeix que no és habitual, "però tampoc impossible".
La AGM sosté que les matrones solament assisteixen en parts domiciliaris quan es donen una sèrie de condicions, entre elles que la gestació sigui d'un sol bebè i es present en posició cefàlica, que el part es produeixi entre les setmanes 37 i 42 i que la gestant aporti tots els controls ecográficos i analítics. Les associacions estimen que cada any es realitzen uns 800 parts programats en domicilis i en 2017, l'últim any del que l'Institut Nacional d'Estadística ofereix xifres, es van produir a Espanya 393.181 naixements.
Per la seva banda, el Servei Galego de Saúde (Sergas) ha incidit en la importància dels controls mèdics en els embarassos i parts i ha alertat contra "corrents pseudocientíficas" que promouen teràpies que "comprometen la salut de mares i fills". Recorda el Sergas que l'Organització Mundial de la Salut destaca en el seu últim informe que cada dia moren al món 830 dones per causes que es poden prevenir relacionades amb l'embaràs i el part.
El percentatge de dones que aposten pels parts naturals -donar a llum sense intervenció obstétrica, això és, sense epidural i sense cesària- és, sosté l'expert, d'amb prou feines d'un 1% o 2% a Espanya. I en la seva opinió es tracta de dones en les quals ha calat el missatge de la "violència obstétrica, contra el maneig del part", i que fugen d'ella optant per parir a les seves cases, encara que assistides per matrones i en casos en els quals no hi ha riscos per a la mare ni per al fetus.
“És como tratar un càncer amb medicina alternativa"
Alberto Rodríguez Melcón, cap del Servei d'Obstetricia Clínica de Dexeus Dona, cita el cas de països com Holanda, Dinamarca o Regne Unit "on tenen cases de part annexes als hospitals a les quals hi van les dones que desitgen donar llum de forma natural, però controlades per personal sanitari". En altres països europeus es produeixen parts domiciliaris "prèvia selecció, amb dues matrones i dues ambulàncies"; una estructura, assenyala, que s'està desmuntant per la seva complexitat. Rodríguez Melcón sosté que la tendència dels parts domiciliaris està estabilitzada a Espanya i entén que el succeït a Vigo és un esdeveniment singular si es confirma que el bebè estava de natges (un part de risc fins i tot als hospitals) i que no hi havia personal sanitari amb la gestant. En els parts domiciliaris que es produeixen a Espanya les morts "són escasísimas", afirma. En la seva opinió, l'ocorregut és “una imprudència amb resultat de mort com l'és tractar-se un càncer acudint a medicines alternatives".