"Jo he gestat al fill del meu amic. En una clínica de Barcelona. Fent-nos passar per parella. Legalment som dos pares solters. Però és el fill del meu amic. Va ser el compliment d'una promesa de quan teníem quinze anys: vam dir que si no podia tenir fills d'una altra manera ho faríem entre els dos. I jo compleixo. Tenia experiència en donació d'òvuls". Així ho va explicar durant el debat sobre gestació subrogada que van organitzar ahir la Fundació Dexeus Dona i la Universitat Autònoma. La jove amaga la seva identitat sota el nom de Tania, 29 anys, estudiant de Sociologia. No vol que explicar-ho perjudiqui al nen, que va néixer fa un mes i viu a Andalusia amb el seu pare. No és un cas únic a Espanya, encara que la maternitat subrogada no estigui regulada ni el contrari. Ella sap d'altres dones que van gestar el fill d'un amic, d'una amiga, d'una germana.
Portar en el ventre el fill d'uns altres és una història antiga que apareix fins i tot en el Codi de Hammurabi, segons van explicar diferents ponents durant el debat. És una pràctica regulada des de fa trenta anys en diversos estats d'Estats Units, el Regne Unit o Israel,i més recentment en altres països com Índia, Grècia o Ucraïna. A Espanya s'inicia la discussió i la difícil tasca d'acordar quins són les línies vermelles que no es volen traspassar.
El molt desenvolupat món de la reproducció assistida a Espanya pren ara la iniciativa de posar el tema sobre la taula. "Perquè hi ha una realitat social que cal atendre. No tant des del punt de vista mèdic, perquè centres experts com el nostre amb prou feines tindrien quatre o cinc casos a l'any que clínicament justificarien aquesta opció, sinó perquè amagar el cap sota l'ala deixa aquests casos en mans de l'explotació comercial, de l'explotació entre persones depenent de tenir o no una situació econòmica i social privilegiada i sense ni tan sols poder cuidar aspectes psicològics de les gestants, els fills i els pares", resumeix Pere Nolasc Barri, director de la Fundació Dexeus Dona.
"Per a mi ha estat sempre així, alguna cosa normal, que he pogut dir als amics sense problema. Sempre ho he sabut", assegura Ignacio Pérez-Maura, 18 anys, fill subrogat. "Bé, i té els seus avantatges, perquè tenim passaport americà, la qual cosa ens ha estalviat més d'una cua", afegeix el seu germà Álvaro. María del Cor Gortázar, la seva mare, va perdre l'úter després de tenir al seu primer fill i cada vegada que pensava en aquesta possibilitat de gestació subrogada ho rebutjava perquè pensava que era utilitzar a una altra persona: "No podia buscar la meva felicitat a canvi de la d'un altre. Sóc catòlica". Però vuit anys després van engegar una possible gestació subrogada. "Ens ho plantegem de debò, i li vam donar voltes a quin era el meu paper en aquest embaràs, quant d'acceptats serien els meus fills. Però des de Califòrnia les coses es van veure molt diferents. Per a ells els fills són més importants que com es veuen aquí i tot semblava més senzill. Era un regal que ens feia una dona jove i formada que ja tenia els seus fills, plenament conscient".
Els testimoniatges de pares mitjançant gestació subrogada repeteixen aquest tipus de situacions: sense abús, sense comercialització. A l'hora de discutir la realitat que hauria de regular-se a Espanya apareixen altres dificultats. La primera veu contrària la van donar fa un parell d'anys dones notables en el manifest "No somos vasijas". Signaven les catedràtiques Victoria Camps i Amelia Valcárcel, les constitucionalistes Mar Esquembre i María Luisa Balaguer, les filòsofes Alicia Miyares i Ana de Miguel, les filòsofes del dret Juana Gil i Ana Rubio, les sociòlogues Soledad Murillo i Laura Nuño, i representants de món de la cultura com Laura Freixas i Gemma Lienas. Advoquen "pel dret a decidir de les dones en matèria de drets sexuals i reproductius", considerant que la maternitat per substitució nega a les dones gestants el dret a decidir durant l'embaràs o en la criança, ja que no poden canviar d'opinió o serien castigades econòmicament per l'alteració del contracte. També el Comitè de Bioètica d'Espanya, dependent del Ministeri de Sanitat, ha demanat recentment que es promogui la prohibició internacional dels contractes de gestació subrogada.
"Què ens fa mares i pares?", es pregunta la professora de psicologia social de l'Autònoma i investigadora del grup AFIN (adopcions, famílies, infàncies) Beatriz San Román. "Davant la maternitat subrogada es produeix un rebuig que en gran part està basat en un pilar fonamental: el vincle biològic mare-fill. Seguim creient en aquest vincle, a pesar que està posat en qüestió contínuament, en cada adopció, en cada donació de gàmetes per a fertilització assistida". Crida l'atenció sobre la diferència entre subrogar-se amb òvuls propis o aliens. "Quan la gestació per encàrrec es va començar a realitzar amb òvuls de la mare que feia l'encàrrec o de donant, la sensació de les dones que gestaven respecte al fetus va canviar, era molt més aliena. Quan l'òvul no és teu, és més fàcil sentir que estàs cuidant l'embrió".
Per a nosaltres i per al nostre fill, aquesta dona que el va tenir en la seva panxa és una amiga que ens va ajudar a ser els seus pares", explica el sociòleg Vicent Borràs, pare d'un nen per gestació subrogada, que va acudir aesta opció amb el seu marit davant les grans dificultats que presentava per a dos homes gais l'adopció.
El que més rebuig produeix de la maternitat subrogada és sens dubte la comercializació i els "intermediaris". Malgrat que els qui expliquen la seva experiència consideren que aquestes agències van ser una garantia que la relació entre dones que gestaven, clíniques, advocats i lleis d'altres països era la correcta i tot estava molt clar, entre els experts mèdics, filosòfics i legals que van debatre ahir el tema aquest aspecte resulta odiós. També per als partits polítics, tant pels quals volen regular el tema ja, com a Ciutadans, que només es planteja una relació altruista, com para els que encara no s'han decidit, com els socialistes, o els que creuen que cal regular però a poc a poc perquè és molt difícil l'acord, com el PDECat. El pagament a les dones, però molt especialment a aquells que n treuen benefici pel camí, és una línia vermella per a la majoria. Malgrat algunes experiències com la del Regne Unit, que exigeix una relació altruista per a aquest tipus de prestació, i que acaba tenint més fills de fora, de països on la gestant per contracte no es pot penedir.
Els especialistes insisteixen en la necessitat de vigilar l'asimetria d'aquesta relació, de la importància de preparar als pares que encarreguen l'embaràs, perquè es tracta d'una decisió irrevocable. De la imprescindible transparència del procés per donar garanties a les tres parts i de ser absolutament honests amb els nens. "La part positiva és òbvia, és donar la possibilitat de ser pares als qui no poden. La negativa, també, usar el cos d'una altra persona i obligar-la a cedir el producte de la seva gestació. Per això hem de determinar si la solució que adoptem és proporcional al problema", va argumentar Josep Terés, president de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona. Cal decidir, per exemple, si es rebutgen desitjos de conveniència, com no espatllar el propi cos. "Com en el cas de la donació d'òrgans", diu l'expert, "hauríem de tenir obsessió per la protecció de la gestant, garantir que hi hagi vigilants dels seus drets a cada centre. Com en la donació d'òrgans".
Tania no vol veure fotos del nen a tota hora. No les demana. No se les donen. No se sent exactament la seva mare, tot i que aquest nen que va tenir fa un mes es va desenvolupar a partir dels seus òvuls i en el seu úter, on va estar 35 setmanes, "Va ser prematur". Assegura que "el vincle no existeix si tú no vols. La implicació és la que tú vulguis. Només vaig estar amb ell dos dies". També es queixa de "com tothom se sent amb dret a felicitar-te per l'embaràs i fins a tocar-li la panxa. "Saps si és un embaràs desitjat?, saps si vull donar-ho en adopció? per què creus que tens el dret a felicitar-me?"
D'un úter americà
Ignacio i Álvaro són fills subrogats. Van néixer en Sant Diego. Són fills biològics de María del Cor Gortázar i Ángel Pérez-Maura, els seus pares. La seva mare havia perdut l'úter després del primer fill i la parella va acudir fa 18 anys a una agència californiana que els va buscar una mare per gestar tres embrions amb la seva herència biològica. "La vam conèixer una vegada que van anar als Estats Units. Vaig sentir agraïment. Ella deia que era feliç per haver-nos ajudat. LI agraeixo a la portadora, però també als metges que ens van ajudar a néixer", explica Ignacio. Els nois asseguren que mai s'han sentit incòmodes per haver nascut d'aquesta manera. "Tots els meus amics ho saben". María del Cor sempre ho ha percebut com un regal d'aquesta dona, encara que paguessin les despeses del seu embaràs i li compensessin els inconvenients d'aquests nou mesos. Entre clínica, advocats, assegurances i aquestes despeses, uns 80.000 dòlars, recorda. "Però ho tornaria a fer, encara que abans. Ara no hagués esperat vuit anys a decidir-me".
Veure article publicat a La Vanguardia (pdf)