Últimes notícies

La voz de Galicia

Hem de permetre la modificació genètica d'embrions humans? És el punt de partida de les Regueifas de Ciència organitzades per la Universidade de Santiago. La trobada, que portarà a científics de primer nivell per debatre sobre la tècnica d'edició genètica CRISPR, cridada a revolucionar la medicina, se celebrarà dijous que ve, a les vuit de la tarda, en la Facultade de Comunicació. Defensaran el sí a la pregunta les científiques Anna Veiga i Rita Vassena, mentre que la postura contrària l'assumiran Lluís Montoliu i César Nombela.

LES PREGUNTES

1. S'ha de permetre l'edició genètica en embrions humans?
2. Existeix el risc que es pugui utilitzar com a tècnica eugenèsica?
3. S'ha de regular?, en quin sentit?
4. Quines són les seves aplicacions immediates?
5. Revolucionarà la medicina?, ens canviarà la vida?
6. Acabarà rebent Francisco Mojica, el inspirador de la tècnica, el Nobel de Medicina?

LLUÍS MONTOLIU: «Ja ha revolucionat la medicina i la nostra vida»

Lluís Montoliu (Barcelona, 1963), investigador científic del CSIC en el Centre Nacional de Biotecnologia, és pioner en la introducció de la tecnologia CRISPR a Espanya.

1. En la meva opinió, encara no. Primer, no crec que tinguem ni la necessitat ni les preguntes que caldria fer als embrions humans que requereixin la modificació irreversible del seu genoma. I els investigadors encara no controlem amb la suficient seguretat i eficàcia l'edició genètica, la reparació dels gens editats. Encara hi ha molta indeterminació en els experiments. I tota aquesta variabilitat genètica pot donar lloc a conseqüències inacceptables, més greus que les alteracions que pensem corregir. Pot ser acceptable en el laboratori, però és obertament imprudent traslladar-ho a embrions humans avui dia.
2. Per descomptat, i per això hem de dir molt clarament el que està bé, com desenvolupar estratègies d'edició genètica per guarir malalties, i el que està malament, la qual cosa és èticament inacceptable, com millorar, embellir, polir o incrementar característiques de l'individu.
3. Sens dubte ha de regular-se. La no regulació fomenta l'aparició de propostes que s'allunyen del que podríem considerar un ús adequat. Cal deixar ben clar el que s'ha de poder fer, com desenvolupar una teràpia per tractar a persones afectades per alguna malaltia rara, del que no, com usar la tecnologia per canviar el color dels ulls o l'altura de la persona o, si sabéssim quants gens estan implicats en això, la seva intel·ligència. Cal estudiar, pas a pas i cas per cas, qualsevol proposta.
4. L'aplicació més important no serà en embrions, sinó el seu ús per tractar pacients adults de malalties congènites, de base genètica, en les quals es dirigeixin les eines CRISPR a l'òrgan o teixit diana i es promogui la correcció gènica en un nombre significatiu de cèl·lules.
5. Ja ha revolucionat la medicina. Ja ens ha canviat la vida. La revolució CRISPR és irreversible, ha vingut per quedar-se. No hi haurà laboratori, hospital, universitat o centre de recerca que no usi, d'alguna manera, alguna aplicació derivada de l'edició genètica, tant a nivell experimental (en el laboratori) com a nivell clínic (quan sigui segur i eficaç usar-les, que encara no és el cas). Hi ha milions de pacients de milers de malalties rares incurables que no tenen solució terapèutica i pels quals les CRISPR ofereixen un raig d'esperança.
6. Crec que sí, l'hi mereix, encara que és imprevisible saber quan. Des de Ramón y Cajal i Sever Ochoa no teníem un espanyol tan proper al major dels guardons.

ANNA VEIGA: «No sabem ni volem fer nens més llests»

Anna Veiga (Barcelona, 1956) va ser, fa 33 anys, la mare científica del primer bebè proveta a Espanya. És directora del Banc de Línies Cel·lulars de Barcelona i de R+D de Medicina de la Reproducció de l'Institut Dexeus.

1. Caldria matisar. Per a aplicació clínica, clarament no. No és el moment, perquè la tècnica encara té molts problemes i no està prou provada. Però sí estic absolutament d'acord en què es pot fer recerca amb ella, perquè ens pot ajudar a respondre a preguntes rellevants sobre el que volem saber. Per exemple, sobre el paper de determinats gens en el desenvolupament embrionari. I no hauria d'existir cap impediment per utilitzar embrions sobrants de la fecundació in vitro per veure quin és l'abast de la tècnica, quins problemes hem de resoldre, quins poden ser les seves veritables aplicacions clíniques...
2. Moltes característiques de l'individu no estan determinades per un sol gen, sinó per varis, i també estan altament influenciades per l'entorn. En aquests moments no sabem fer nens ni més llests ni més ràpids, perquè no són característiques influenciades per un sol gen. No sabem, ni volem fer-ho, encara que fos tècnicament possible.
3. Ha de regular-se com es regulen tots els aspectes a nivell científic. És necessari definir clarament quins són els límits tècnics que existeixen en l'eina d'edició genòmica CRISPR i establir els límits que hem de posar des d'un punt de vista ètic i legal. I també és cert que les lleis sempre van per darrere dels avanços científics. L'exemple perfecte és el que es va fer en el Regne Unit amb la transferència de mitocondris. Allí aquesta tècnica estava prohibida, però es van fer tres estudis científics i es va consultar a tots els sectors. I, una vegada que es va determinar que tècnicament era possible i que la societat estava d'acord, es va canviar la llei. És el model a seguir.
4. Hi ha un munt. A part de modificar el genoma de l'embrió podem corregir l'ADN dels adults per guarir malalties. I això és el més interessant. Per exemple, si un pacient té VIH, podríem modificar genèticament les cèl·lules perquè no tinguin receptors per al virus. I també podria fer-se alguna cosa semblat amb el càncer i amb moltes altres malalties.
5. L' eina CRISPR és alguna cosa revolucionari perquè és una tècnica molt més simple, fàcil i barata que el que teníem fins ara. Canviarà la nostra vida.
6. No ho sé, però seria d'esperar que sí, perquè va ser un dels inspiradors de la tècnica i es mereix el reconeixement.