Quan Louise Brown, la primera bebè proveta del món, va néixer el 25 de juliol de 1978, un objectiu apuntava ja al seu diminut rostre, encara desdibuixat pel procés del part. Era la primera vegada al món que s'il·luminava una vida concebuda en un laboratori i l'expectació mediàtica era màxima. Per fi s'havia aconseguit sembrar vida on es creia perduda; i això va ser possible gràcies a la col·laboració entre el metge Robert G. Edwards, Premi Nobel de Medicina, i el ginecòleg Patrick Steptoe.
Quaranta anys després d'aquesta fita científica, que va obrir les portes a una nova era en la fertilitat, més de vuit milions de nens han nascut gràcies a les tècniques de reproducció assistida. Brown, que en 2007 va donar a llum al seu primer fill, concebut de forma natural, i és a punt de convertir-se en una dona de quaranta anys, va retornar l'esperança a nombroses famílies que no podien tenir fills.
Clonació, una gran fita
Des d'aqeull moment fins ara, el panorama científic internacional s'ha transformat. La ciència ha aconseguit clonar animals, alliberar embrions de malalties genètiques hereditàries, dissenyar «bebès medicament», engendrats per guarir a un germà...La donació de gàmetes (òvuls i espermatozoides) ha permès, a més, formar diferents tipus de família (monoparentals, homoparentales i heteroparentales).
Malgrat tot l'aconseguit, la reproducció assistida segueix tenint reptes importants, com millorar les taxes d'èxit amb la transferència d'un sol embrió per evitar embarassos múltiples, pels riscos que comporten, o simplificar els tractaments preservant la seva eficàcia. No obstant això, segons els experts, el principal desafiament al que han de fer front és un altre: l'edat de les pacients, cada vegada més elevada. «El retard de la maternitat, causat, principalment, per la incorporació de la dona al món laboral, fa que ho tinguem cada vegada més difícil», assenyala en declaracions a ABC el doctor. Pere Barri, director del centre Dexeus Mujer i pare científic de la primera bebé proveta d'Espanya, Victoria Anna, nacida en el mes de juliol de 1984.
Barri observa amb la «satisfacció» d'un pare primerenc l'avançat en matèria de reproducció assistida en aquestes últimes dècades, en les quals, segons apunta, «s'han normalitzat» aquests tractaments, tant des del punt de vista tècnic com a social. En l'actualitat, el 3% dels naixements a Espanya són fruit de la Fecundació In vitro (FIV), xifra que demostra, segons apunta, «l'assentats que estan ja aquests procediments en el nostre país». «Fa anys, l'esterilitat no s'assumia bé, ara ja no és un tabú recórrer a la reproducció assistida per ser pares», assenyala Barri. Reconeix, no obstant això, que en el cas de la donació de gàmetes (ovulos o esperma) «els receptors segueixen tenint objeccions a reconèixer que recorren a ells».
«També hi ha una tendència a la normalitat en aquestes situacions, encara que és lògic que costi més acceptar-ho», apunta el director de Dexeus Dona. Segons explica, «a partir dels 45 anys la majoria d'embarassos que s'aconsegueixen són per donació de gàmetes». «Els nivells de fertilitat de la dona cauen a partir dels 38 anys de forma significativa. Per això, si per diverses circumstàncies no pots plantejar-te la maternitat abans d'aquesta edat, és preferible que congelis els teus òvuls i preservis la teva fertilitat», subratlla Barri.
A Espanya, no hi ha cap protocol que estableixi a partir de quina edat no és aconsellable que una dona se sotmeti a un tractament de reproducció assistida, encara que sí hi ha, segons admet l'expert, un «consens implícit» entre els especialistes ee que la barrera se situa, amb excepcions, en els cinquanta anys.
La barrera, els 50
«Poden haver-hi excepcions, tot i que, en general, els especialistes coincidim que, per iniciar un tractament amb òvuls propis, les pacients no és aconsellable que superin els 45 anys, perquè poden haver-hi riscos, i amb òvuls de donant, la frontera se situa en els 50 anys», indica el responsable de Dexeus Dona.
També hi ha consens en què cada vegada s'han de reduir les transferències d'embrions múltiples. «El nostre repte ara és que transferint a la receptora un sol embrió, les possibilitats d'embaràs augmentin, i això s'aconsegueix perfeccionant la tècnica». Pere Barri creu que la biologia molecular és des de fa anys «el gran convidat» en aquestes tècniques. Reconeix que el poder regeneratiu de les cèl·lules mare, que permetrà en un futur crear òvuls sintètics, obrirà noves fronteres al debat sobre l'ús d'aquestes tècniques, que serà «principalment ètic».
La biòloga Anna Veiga, mare científica de la primera bebè proveta d'Espanya i directora de R+D de l'Àrea de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona, porta anys centrada en l'estudi del poder regenerador de les cèl·lules mare en reproducció assistida. Per això sap del que parla quan diu: «Ara el problema que tenim és l'edat de les pacients, quan això deixi de ser un problema perquè s'aconsegueix fer gàmetes en el laboratori a partir de cèl·lules mare, el debat serà estrictament moral. Haurem de decidir si és factible o raonable que una dona sigui mare amb òvuls rejovenits a segons que edat». Afegeix que «encara han de superar-se molts passos perquè això que s'ha provat en animals sigui una realitat clínica. No podem saltar-nos passos perquè hi ha molt en joc».
Veiga coincideix amb Barri en què, des del naixement del primer bebè del món concebut en el laboratori, s'han donat «passos de gegant». Destaca la preservació de la maternitat com un d'ells. «Cada vegada hi ha més dones que opten per congelar els seus òvuls per ser mares en un futur», assenyala. Apunta la important labor que han fet els mitjans de comunicació. «Les dones cada vegada són més conscients que tenen aquesta opció i que, superada la barrera dels 40, ho tenen més complicat per ser mares amb el seu propi segell genètic», diu l'experta.
Encara que els britànics van ser pioners, Espanya segueix sent el país més actiu en reproducció assistida. Des de 1997 fins a l'últim registre de 2015, Espanya va aconseguir el rècord de 119.875 cicles de tractament, situándonse per davant de Rússia (110.723 cicles), Alemanya (96,512) i l'antic «favorit» França (93.918).
Les dades de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE) inclouen tractaments amb FIV, ICSI injecció intracitoplasmática d'espermatozoides (de l'anglès intracytoplasmic sperm injection), una tècnica que consisteix en la fecundació dels ovòcits per injecció d'un espermatozoide en el seu citoplasma mitjançant una micropipeta-, i donació d'òvuls.
A Espanya, aproximadament un 10% dels tractaments es realitzen a dones estrangeres, que vénen en la seva majoria de França i Itàlia. Pel que fa a la taxa d'èxit d'aquests tractaments, s'ha estabilitzat a Europa entorn del 36% per a la fecundació «in vitro» i la tècnica ICSI (microinjecció intracitoplasmática d'espermatozoides), mentre que en el cas de la donació d'òvuls l'èxit aconsegueix ja la meitat dels casos, segons dades presentades en l'Assemblea Anual de la ESHRE.
Les clíniques a Europa segueixen afavorint al ICSI, pel que fa a la FIV, en al voltant de tres a un (356.351 ICSI, enfront de 131.221 FIV), un patró ara evident a tot el món. Les taxes d'embaràs semblen haver-se estabilitzat a Europa en al voltant del 36%. En el cas de la donació d'òvuls, els nivells d'embaràs segueixen augmentant (en aproximadament el 50%). Quant a les gestacions gemelares, la taxa d'embarassos segueix disminuint a Europa un 14%. De la mateixa manera, la taxa de transferències d'embrions individuals continua augmentant, del 11% en 1997 al 38% en 2015.
La congelació guanya terreny
També guanya terreny a Europa la congelació d'embrions. Tots els embrions en el 15% de tots els cicles de tractament analitzats en 2015 es van congelar abans de la seva transferència en un cicle posterior. La disponibilitat del tractament de reproducció assistida segueix sent molt desigual a Europa, amb Dinamarca i Bèlgica oferint cadascun més de 2.500 cicles de tractament per milió d'habitants, mentre que uns altres (com Àustria i Itàlia) ofereixen considerablement menys.
Rejovenir l'òvul amb cèl·lules mare és la nova frontera
Durant més de mig segle ha existit el consens en la comunitat científica que la dona neix amb un nombre d'ovòcits determinat, que va esgotant fins que aconsegueix l'etapa de la menopausa. No obstant això, en aquests últims anys científics nord-americans i japonesos, principalment, han obert la porta amb les seves recerques al fet que dones per sobre dels 45 anys i fins i tot en fase de menopausa, puguin ser mares amb òvuls seus, gràcies al poder regeneratiu de les cèl·lules mare. Diversos assajos amb animals han demostrat en aquesta última dècada que és possible crear òvuls viables, a partir de cèl·lules mare. Investigadors de la Universitat de Kyushu, dirigits per el doctor Katsuhiko Hayashi, del Departament de Biologia de Cèl·lules Mare Progressives, van obtenir en 2016 cèl·lules mare no madurades, a partir de cèl·lules de pell de la cua d'un ratolí. Després van convertir les cèl·lules mare en un òvul sintètic, ho van fecundar i ho van col·locar en l'úter d'un altre exemplar femella. Les cries nascudes a partir d'aquest òvul creat en el laboratori són totalment sanes i capaces de reproduir-se. Després d'aquest treball hi ha hagut altres aproximacions, amb resultats reeixits, sempre en models animals. La biòloga Anna Veiga, mare científica de la primera bebè proveta espanyola, creu que «encara han de passar molts anys perquè això sigui una realitat clínica». «Quan això s'aconsegueixi s'acabarà per sempre amb el debat de l'edat», conclou l'experta, que porta anys investigant el potencial de les cèl·lules mare en aquest camp.
Les xifres
119.875 cicles
España sigue siendo el país más activo de Europa en reproducción asistida. Desde 1997 y hasta 2015 ha realizado 119.875 ciclos de tratamiento.
10% a estrangeres
Aproximadament el 10%dels tractaments de fertilitat es realitzen a dones estrangeres, que vénen, en la seva majoria d'Itàlia i França.
36% d'èxit
En el cas dels tractaments «in vitro», la taxa d'èxit a Europa s'ha estabilitzat en el 36%, mentre que en els casos de donació de gàmetes se situa aproximadament en el 50 per cent.
15% congelats
En el 15% de tots els cicles de tractament analitzats a Europa en 2015 els embrions es van congelar abans de la seva transferència en un cicle posterior.