Segons l´Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 800 dones moren cada día per causes relacionades amb l'embaràs i el part. Gairebé 300.000 a l'any, 35 cada hora. La majoria en països en desenvolupament o que es troben en situació d'emergència -per conflictes armats, desastres naturals o crisis humanitàries-, i perquè no van rebre l'atenció mèdica que necessitaven, per la qual cosa les seves morts podrien haver-se evitat. Per cadascuna que mor, 30 es queden amb seqüeles, com a esterilitat o fístules obstètriques. A més, s'enfronten a moltes amenaces més per a la seva salut: violència sexual i de gènere, avortaments no segurs, malalties com la malària o la tuberculosi infeccions de transmissió sexual, com el Virus de la immunodeficiència humana (VIH) o el Virus del papil·loma humà (VPH), i altres problemes relacionats amb la salut reproductiva.
Per donar visibilitat a aquest problema, i a la inequitat que actualment existeix en l'atenció mèdica a la salut sexual i reproductiva de la dona a escala global, la Fundació Dexeus Dona ha reunit avui a un grup d'experts de diverses ONG que porten anys treballant sobre el terreny, amb la finalitat de donar a conèixer quins són els principals reptes als quals ens enfrontem actualment en aquest àmbit, i quin tipus d'accions poden ser les més efectives per oferir solucions.
En la taula rodona han participat Sonia Guinovart, referent d'Obstetricia i Ginecologia de Metges Sense Fronteres, MSF España, Clara Menéndez, directora de la Iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva de l'Institut de Salut Global de Barcelona, ISGlobal, José M. Carrera, fundador de Matres Mundi. Pere Barri Soldevila, coordinador de la Secció Quirúrgica de Dexeus Mujer, i Alberto Rodríguez Melcón, cap de la Secció clínica del Servei d'Obstetricia de Dexeus Mujer.
La trobada s'ha organitzat amb motiu de la XIV edició del Premio Fundación Dexeus Mujer que cada any concedeix la Fundación a una entitat, institució o personalitat que hagi destacat per la seva trajectòria o contribució en el camp de les Ciències de la Salut, especialment referides a la dona i particularment en l'àmbit de l'Obstetrícia, la Ginecologia i la Medicina de la Reproducció. Aquest any, el Premi Fundació Dexeus Dona s'ha atorgat a Metges sense Fronteres (MSF) pels més de 250 programes d'atenció a la salut sexual i reproductiva que ha engegat a escala global. El premi serà recollit pel president de MSF Espanya, David Noguera, durant un acte que tindrà lloc aquesta tarda a les 19:00h a l'auditori de l´Hospital Universitario Dexeus (C/Sabino Arana, 5-19, Barcelona). En l'acte d'entrega d'aquest premi, també es donaran a conèixer els guanyadors de les beques de suport a la investigació que la Fundació Dexeus Dona entrega cada any. L'import de cada una de les beques és de 3.000 €, i es concedeixen en cinc categories: Medicina Materno Fetal. Ginecologia General, Ginecologia Oncològica i Mamaria, Ciències Bàsiques i Medicina de la Reproducció
Principals causes de mortalitat
Les principals causes de la mortalitat materna relacionades directament amb l'embaràs i el part i responsables de fins al 75% de totes les morts són les hemorràgies posparto (27%), els trastorns hipertensivos (14%), infeccions (11%), les complicacions provocades pels avortaments en condicions no segures (8-13%) i les obstruccions de part (9%). El 25% restant es deuen a causes indirectes que es veuen agreujades per la gestació, com a trombosi, embolismo, malària, i infeccions provocades pel VIH. “En el 2017, 1.309 llevadores i 142 ginecòlegs de MSF han treballat directament sobre el terreny en diversos programes d'atenció a la salut sexual i reproductiva i en tots ells s'ha demostrat que intervencions amb mètodes senzills i econòmics, dutes a terme per personal capacitat, poden salvar la vida de moltes dones”, afirma Sonia Guinovart, referent d'Obstetrícia i Ginecologia de MSF Espanya. “A més, el fet que la mare mori augmenta el risc de mort del seu bebè. En el 2015, 2,7 milions de nounats van morir abans de complir el primer mes de vida, també per causes que es podrien prevenir”, afegeix Sonia Guinovart.
Els problemes en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva poden augmentar en un futur a escala global, ja que segons dades facilitades per l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), dels més de 65 milions de desplaçats reportats en el 2016, un 49% són dones i un 51% són menors de 18 anys, que són els col·lectius més vulnerables. Els focus que actualment concentren una situació més preocupant se centren a Síria, Iemen, l'Iraq, República Democràtica del Congo, Suen del Sud i la crisi dels rohingyas.
Iniciatives en marxa
Segons ISGlobal, malgrat els avanços que s'han fet en els últims anys i que han permès reduir la taxa de mortalitat materna un 44% entre el 1990 i el 2015, la falta d'informació i de dades fiables sobre les causes de la mortalitat de les dones en edat reproductiva provoca que es subestime la magnitud real del problema i continua dificultant els progressos en aquesta àrea. Per aquest motiu, ISGlobal desenvolupa diverses línies de recerca amb la finalitat d'identificar aquestes causes i recaptar informació per dissenyar estratègies de salut específiques per a àrees concretes, com la prevenció i el control de la malària durant l'embaràs; el VIH, la identificació de les causes de la mortalitat materna en l'Àfrica Subsahariana, la capacitació dels responsables de la salut matern-infantil als països de major càrrega de mort i malaltia, o la prevenció del càncer cervical, el segon més comú en dones de tot el món.
“Des de l'àmbit de la recerca contribuïm a reduir les desigualtats en salut materna i infantil, d'una banda, aportant informació fonamental per prioritzar les polítiques de salut i dades que encara desconeixem sobre la situació de les dones al món i, per un altre, adaptant intervencions ja conegudes, eficaces i provades al nostre país des de fa dècades en contextos amb menys recursos. Acabar amb la desigualtat en l'accés a l'atenció sanitària bàsica és clau per aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) relacionats amb la salut materna i infantil. Com a exemple, en 2018 gairebé la meitat de les dones a Àfrica Subsahariana no tindran accés a un part atès per un professional o a planificació familiar. Solament aconseguirem complir els ODS si ens focalitzem en les necessitats dels grups de dones més vulnerables als països de menys rendes”, destaca Clara Menéndez, directora de la Iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva de ISGlobal, que en el 2013 va ser distingida amb el Premi Fundació Dexeus Dona.
Una altra ONG que porta temps treballant en aquest àmbit és Matres Mundi, creada en 1996. A diferència d'altres ONG, Matres Mundi es dedica de forma exclusiva a la salut matern infantil i va ser fundada i constituïda per professionals que treballen en aquest àmbit. Uns dels seus objectius és impulsar la formació del personal sanitari dels països en els quals hi ha més manques en aquest àmbit, una labor per la qual compta amb el suport de la societats científiques internacionals de Medicina Perinatal. Des dels seus inicis, ha desenvolupat projectes en més de 20 països.
“Per cada dona que al nostre país mor a causa de l'embaràs o el part, a Àfrica subsahariana moren 90, i per cada cinc nounats que moren a Europa, a Àfrica moren 100 i en algunes zones 160. Mentre a Europa tenim un metge per cada 350 habitants, a Àfrica Subsahariana tenen un metge per cada 30.000 habitants, i en alguns llocs un per cada 50.000”, explica. Jose M. Carrera, fundador de Matres Mundi i antic cap del Servei d'Obstetrícia de Dexeus Dona. “Per atallar aquesta situació és fonamental augmentar substancialment el nombre i la formació del personal sanitari local en salut matern infantil”. En aquest sentit, i a través de la iniciativa “Life for Africa”, un dels seus projectes més destacats, Matres Mundi acaba d'inaugurar un Hospital Escola de Medicina Perinatal a Addis Abeba (Etiòpia) “que aviat iniciarà les seves activitats assistencials i de formació al personal local”, explica el Dr. Carrera. “Calculem que a través d'aquesta iniciativa podrem formar a més de 140 professionals sanitaris cada any, la labor del qual podria evitar la mort de 400 dones i 3.500 nounats”, afegeix.
En 2010 l'OMS recomanava que tots els països tinguessin almenys un metge per cada 1.000 habitants. Però actualment un 44% dels països no aconsegueix aquesta xifra i gairebé la meitat compta amb menys de tres infermers o llevadores per cada 1.000 habitants. Àfrica sofreix el 24% de la càrrega mundial per malaltia, però solament disposa del 3% del personal sanitari mundial. “A més, en les últimes dècades es calcula que un milió de metges formats a Àfrica han emigrat a Amèrica i Europa” explica el Dr. Carrera.
Conscients d'aquesta realitat, La Fundació DexeusDona va engegar l'any 2016 una missió humanitaria en la regió d'Atsimo-Atsinana de la illa de Madagascar, que tenia com a objectiu era proporcionar atenció mèdica i quirúrgica d'urgència a la població local, i especialment a les dones. En aquesta zona solament hi ha un cirurgià i 60 metges generals per atendre a més d'1.200.000 habitants, i solament compta amb un hospital públic, al que la majoria dels pacients no pot accedir, perquè no disposen de mitjans de transport o no poden pagar el cost de l'assistència, i menys encara una intervenció.La misió, liderada pel Dr. Pere Barri Soldevila, en què també va participar el Dr. Alberto Rodriguez Melcón i personal mèdic de l'Hospital Universitari Dexeus, es va finançar a través d'una campanya de crowdfunding, i va aonseguir el repte de dur aterme 50 intervencions quirúrgiques en dues setmanes (principalment fístules obstètriques), a més de contribuir a la formació del personal sanitari local.
Afortunadament, la mortalitat infantil i materna ha millorat considerablement en moltes regions del món en els últims anys, però encara és una asignatura pendent. De cara al 2030, l'objectiu establert per Nacions Unides, en l'Agenda de Desenvolupament Sostenible, és aconseguir que la taxa de mortalitat materna sigui inferior a 70 defuncions per cada 100.000 naixements (actualment supera els 200 defuncions). Una meta difícil, ja que, per aconseguir-ho, el ritme actual de reducció d'aquesta taxa hauria de ser d'almenys un 7,5%, més del doble de la mitjana registrada entre el 2000 i el 2015.