Imatge citològica de cèl·lules infectades per VPH.
Un grup d'experts de la Societat Catalana de Citopatologia (SCC), liderat pel Dr. Francesc Tresserra, responsable d'Investigació i Desenvolupament de Ginecologia de Dexeus Dona i cap del Servei de Anatomia Patològica de l'Hospital Universitari Dexeus, ha elaborat un document que estableix 13 indicadors prioritaris per millorar el control de qualitat de les análisi de les mostres citològiques. Els resultats d'aquesst treball, que aposta per garantir la màxima qualitat en el desenvolupament d'aquests processos, s'han publicat a la revista Diagnostic Cytopathology, fet que suposa un important reconeixement internacional.
El control de qualitat en els estudis citològics, especialment en l'àmbit de les citologies de cèrvix i vaginals, és una de les recomanacions en el cribratge de càncer de coll uterí que estableixen les Societats Nacionals i Internacionals, entre les quals s'inclouen la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), la Societat Espanyola d'Anatomia Patològica (SEAP), l'Associació Espanyola de Patologia Cervical (AEPCC) i la Societat Espanyola de Citologia (SEC), entre d'altres. A Espanya no existeixen regulacions específiques pels laboratoris de citologia equiparables a les que sí s'han establert en altres països, com als Estats Units. Els laboratoris requereixen una autorització administrativa per realitzar les anàlisi que s'inclou dins de la regulació general dels centres hospitalaris en els quals desenvolupen la seva activitat. Per això, el seu correcte funcionament es basa en el seguiment de les guies que estableixen les societats científiques. En aquest sentit, la Societat Catalana de Citopatologia va elaborar una Guia de qualitat que s'ajustés a la normativa vigent, en particular la regulació UNEIX-En ISO 15189. L'elaboració d'aquests nous indicadors és la segona fase d'aquesta guia i suposa una aportació important per completar el projecte i adaptar la normativa de manera específica a les citologies.
Metodologia i resultats
A partir de la guia de la SCC inicial es va convidar diversos experts, entre els quals s'incloïen els seus autors, a establir quins indicadors consideraven essencials en cada capítol, i se'ls va demanar que els puntuessin en un rànquing del 0 al 10 en funció de la seva rellevància. Les valoracions eren anònimes, i els resultats finals es van posar en comú. El treball va incloure una trobada per resoldre els dubtes.
Els que van ser més ben puntuats de manera conjunta es van seleccionar i van ser descrits pels autors que havien participat prèviament en la seva selecció, en funció de la seva experiència i coneixements en cada apartat. Per a alguns apartats de la Guia es van descriure dos indicadors i per altres només un.
Aquests indicadors fan referència a la necessitat de monitorar l'activitat i coneixements del personal de forma continuada, l'adequació de les instal·lacions i condicions ambientals del laboratori al treball efectuat, l'establiment d'un inventari del material consumible i dels equips, així com d'un sistema de control digitalitzat que permeti una correcta traçabilitat de les mostres, la creació d'un registre de les mostres rebutjades i d'un control numèric d'aquelles que no hagin estat correctament identificades o que no estan associades a una petició, l'ús de protocols estandarditzats de tinció de mostres i el registre regular dels canvis en els reactius de tinció, així com la correlació cito-histològica en punció aspiració de tiroides. Altres indicadors fan referència al registre i avaluació de les discrepàncies diagnòstiques, l'establiment de terminis per al lliurament de resultats, i l'adequació dels informes finals als sistemes de diagnòstic estandaritzats.
Els autors conclouen que aquests nous indicadors fan referència a parts específiques del procés global però que, probablement, i especialment en citologia ginecològica, existeixen molts altres aspectes d'igual o més importància que requereixen altres indicadors de qualitat, com, per exemple, la reavaluació prospectiva o retrospectiva de casos o la correlació cito-histològica. Per tot això, aquesta iniciativa és una contribució que ha d'anar-se actualitzant periòdicament, tant per continuar garantint la màxima qualitat en els estudis citològics, com per adaptar aquesta activitat als canvis que poden produir-se en l'àmbit tecnològic.
Estudi de referència:
Tresserra F. Temprana J. Vazquez C et al. Developing indicators for quality assurance in cytopathology. Catalan Society of Cytopathology. Diagnostic Cytopathology. 2020; 1-14
Veure nota de premsa