Informació general


Per rebre informació detallada sobre el Programa Gratuït de Preservació de la Fertilitat es pot sol·licitar una cita, per una entrevista informativa a la nostra Unitat de Preservació de la Fertilitat.

Aquesta entrevista no compromet absolutament a res, és únicament per poder explicar com funciona tot el procés i per a que podem aclarir tots els dubtes que es plantegin.


Programa gratuït de Preservació de Fertilitat a pacients oncològics

Què és el programa gratuït de Preservació de Fertilitat a pacients oncològics?

A Salut de la Dona Dexeus i l'Institut Universitari Dexeus realitzem de forma gratuïta els tractaments de Preservació de la fertilitatper tots aquells pacients oncològics diagnosticats i tractats en el nostre centre.
D'altra banda, el programa de preservació de fertilitat per pacients oncològics de la Fundació Dexeus Salut de la Dona contempla també un pressupost anual per atendre les pacients externes d'altres centres. Aquest pressupost és limitat així que si vostè procedeix d'un altre centre ha de contactar amb el nostre Servei d'Atenció a la Pacient per a que confirmi la viabilitat de la gratuïtat del seu cas.

Mitjançant aquest programa volem aconseguir que totes aquelles persones en edat fèrtil, que hagin de sotmetre's a un tractament contra el càncer, no hagin de renunciar a ser pares en un futur. Actualment, gràcies a l'avenç en els tractaments oncològics, la taxa de supervivència enfront del càncer és més elevada, però el risc que impliquen aquests tractaments és que poden generar infertilitat, tant en homes com en dones.

Per aquest motiu, la Fundació Dexeus Salut de la Dona ha engegat aquest programa que ajuda a preservar la fertilitat dels nostres pacients gràcies a la vitrificació dels seus òvuls i/o del teixit ovàric. En el cas dels homes, l'opció més adequada per ser pares és mitjançant la criopreservació d'una mostra de semen o de teixit testicular abans del tractament.

La gratuïtat del Programa abasta tant la vitrificació d'òvuls i la congelació de teixit ovàric, en el cas de la dona, com la criopreservació de la mostra de semen en el cas dels homes.

Quan és necessari preservar la fertilitat?


La Unitat de Preservació de la Fertilitat del nostre departament proporciona un servei efectiu i personalitzat amb un objectiu únic: preservar la fertilitat en aquelles pacients que, per indicació mèdica, han de posposar el seu projecte reproductiu. 

Gràcies a les Tècniques de Reproducció Assistida (TRA) és possible criopreservar embrions, oòcits, teixit ovàric, espermatozoides o teixit testicular per a la seva utilització futura.


Els avenços en la diagnosi i el tractament del càncer han incrementat de manera important l’esperança de vida dels pacients, la qual cosa permetrà en molts casos reprendre el projecte reproductiu un cop superada la malaltia.

Un dels efectes secundaris més importants de les teràpies oncològiques (quimioteràpia/radioteràpia) o immunosupressores necessàries per tractar el càncer o algunes malalties autoimmunes és l’esterilitat. 

En les dones en edat jove pot provocar una fallada ovàrica prematura o el cessament de la funció ovàrica mentre que en l’home pot provocar alteracions en la producció d’espermatozoides. El dany provocat per aquesta teràpia dependrà de diferents factors: edat, fertilitat prèvia, tipus de patologia i fàrmacs utilitzats. Per aquesta raó, en aquests casos i sempre que sigui possible, és aconsellable recórrer a la preservació de la fertilitat abans d’iniciar el tractament oncològic o immunosupressor.

Les dones amb una endometriosi severa o altres patologies que poden disminuir la reserva ovàrica també poden beneficiar-se d’aquestes tècniques.

Límit d'edat

En pacients adults que hagin d’iniciar un tractament oncològic, la preservació de gàmetes i/o embrions es pot fer sempre que no sobrepassi el límit fisiològic de la fertilitat.

En pacients joves (infància/joventut) es valorarà cada cas de manera individualitzada.

Preservació de la fertilitat en l’home


Els pacients que desitgen preservar la seva fertilitat es comprometen a mantenir un contacte continuat amb el centre i a notificar-li els canvis de circumstàncies personals que puguin afectar la destinació del material criopreservat.


Què afecta la fertilitat de l’home?

  • La utilització de quimioteràpia i radioteràpia en el tractament del càncer pot produir lesions testiculars importants que poden afectar la qualitat espermàtica.
  • Generalment, la funció testicular es restableix en finalitzar el tractament oncològic, i el temps de recuperació pot oscil·lar entre 1 i 5 anys. Tot i això, la qualitat espermàtica es pot veure alterada en major o menor grau en funció de les característiques del tractament i de la dosi emprada.
  • Algunes cirurgies andrològiques com ara l’extirpació dels testicles o de la pròstata poden comprometre també la fertilitat de l’home.

Per tot això seria recomanable la utilització d’algun mètode de preservació de la fertilitat previ a l’inici del tractament.

Mètodes de preservació de la fertilitat

Criopreservació de semen:

  • És el mètode més habitual i recomanable sempre que sigui possible.
  • Ha de realitzar-se preferiblement abans d’iniciarse el tractament.
  • En funció de la qualitat espermàtica es determinarà el nombre de mostres de semen necessàries per disposar dels espermatozoides suficients per al seu ús reproductiu posterior.
  • Segons la Llei 14/2006 sobre Tècniques de Reproducció Assistida, el semen pot estar crioconservat durant la vida de l’home del qual procedeix.

Criopreservació de teixit testicular:

  • És una alternativa a la criopreservació de semen quan aquesta no és possible.
  • Consisteix a obtenir mitjançant biòpsia una petita porció de teixit testicular. Aquests fragments de teixit es criopreserven i s’utilitzaran en el moment necessari mitjançant les tècniques de reproducció assistida adequades, habitualment la Fecundació In Vitro amb microinjecció espermàtica (ICSI).

Teràpia hormonal:

  • Consisteix a administrar un tractament de bloqueig de l’acció hormonal de manera simultània al tractament de la radioteràpia i/o quimioteràpia.
  • L’objectiu d’aquesta teràpia hormonal és protegir el teixit testicular de possibles danys.
  • El seu efecte beneficiós és encara controvertit.

Sala criogénica

Sala criogènica

Preservació de la fertilitat en la dona


Els pacients que desitgen preservar la seva fertilitat es comprometen a mantenir un contacte continuat amb el centre i a notificar-li els canvis de circumstàncies personals que puguin afectar la destinació del material criopreservat.


Què afecta la fertilitat de la dona?

Els tractaments oncològics i immunosupressors poden provocar una disminució de la reserva ovàrica, és a dir, del nombre d’oòcits. Certs procediments quirúrgics com ara l’extracció d’un o dels dos ovaris poden comprometre la fertilitat futura de la dona.

Mètodes de preservació de fertilitat

Criopreservació d’oòcits:

  • Requereix un tractament d’estimulació de l’ovulació per tal d’aconseguir un nombre adient d’oòcits.
  • Els ovòcits s’obtenen mitjançant una punció ecogràfica transvaginal sota sedació anestèsica.
  • Els ovòcits es criopreserven (vitrificació) i s’emmagatzemen en nitrogen líquid a -196ºC fins que són requerits per la pacient.
  • Aquesta opció s’aplica generalment a dones sense parella masculina o a aquelles que prefereixen simplement criopreservar ovòcits en compte d’embrions.
  • Es pot realitzar en aquells casos en què el tractament d’estimulació de l’ovulació no estigui contraindicat.
  • En cas que l’estimulació ovàrica no sigui possible, es pot recórrer a la criopreservació d’oòcits immadurs.

Criopreservació d’embrions:

  • És el mètode més habitual en dones amb parella masculina o en aquells casos en què està indicada una donació de semen.
  • Requereix la realització d’un cicle de Fecundació In Vitro amb estimulació ovàrica.

Criopreservació de teixit ovàric:

  • Consisteix a obtenir fragments de teixit ovàric mitjançant cirurgia laparoscòpica. Aquests fragments de teixit es criopreserven i s’utilitzaran en el moment requerit mitjançant autotransplantament o mitjançant tècniques de maduració in vitro.
  • És el mètode indicat en nenes abans de la pubertat, si bé també pot realitzar-se en dones joves i adultes.
  • Actualment, l’experiència mundial és encara limitada i el nombre de naixements aconseguits mitjançant l’aplicació d’aquesta tècnica és reduït.

Teràpia hormonal:

  • Consisteix a donar un tractament de bloqueig de l’acció hormonal, que s’administra de manera simultània al tractament de la radioteràpia i/o quimioteràpia.
  • L’objectiu d’aquesta teràpia hormonal és protegir el teixit ovàric de possibles danys.
  • El seu efecte beneficiós és encara controvertit.

Transposició ovàrica:

  • Es tracta d’una intervenció ovàrica per allunyar els ovaris del camp d’irradiació i evitar així els seus efectes negatius.
  • Es realitza en les pacients que requereixen un tractament de radioteràpia a la zona abdominal.

Tanque para la preservación de muestras biológicas

Tanc per la preservació de mostres biològiques


Preguntes freqüents

Podré tenir fills si m’han diagnosticat un càncer?

L’afectació de la fertilitat no sempre és irreversible. Dependrà de l’edat, del tipus de tractament indicat, de la durada, etc. Preventivament recomanem preservar la fertilitat mitjançant la tècnica que més s’adapti a cada perfil.

Quant de temps necessito per preservar la meva fertilitat abans de començar el tractament de quimioteràpia?

En el cas de la dona, la coordinació entre l’oncòleg i el ginecòleg és molt important. Per congelar oòcits i/o embrions es necessiten dues setmanes com a mínim. En el cas de l’home, una o dues setmanes són suficients per poder criopreservar diferents mostres de semen.

Afecta la criopreservació els gàmetes i/o embrions?

Poden estar congelats durant molts anys sense que això afecti la seva viabilitat. Les taxes de supervivència dependran de la qualitat dels gàmetes i embrions i de les característiques particulars de cada cas.

Si les meves opcions de preservar la fertilitat s’exhaureixen, quines opcions tindré?

L’opció de rebre gàmetes (oòcits / espermatozoides) o embrions de donant constitueix una alternativa quan no existeix la possibilitat d’utilitzar els gàmetes o embrions propis.