Introducció


El porcentaje de embarazo se sitúa entre el 20 y el 25% por ciclo de tratamiento.

La mayoría de los embarazos se producen en los tres primeros ciclos de inseminación aunque factores como la edad de la mujer y la posible existencia de otras causas que afecten su fertilidad pueden demorar el éxito del tratamiento un poco más.


Inseminació

La inseminació artificial amb semen de donant és una tècnica de reproducció assistida (TRA) que està indicada en:

  • Parelles que presenten una alteració greu o irreversible del semen
  • Parelles en què el marit presenta el risc de transmetre alguna malaltia a la seva descendència.
  • Dones sense parella masculina que desitgen un embaràs.

La selecció de donants de semen és competència dels Bans de Semen. Abans de ser acceptats els donants són sotmesos a un rigorós examen amb la finalitat d’evitar la possible transmissió de malalties a la descendència. Aquest examen inclou, a més a més de l’estudi de semen (seminograma), un estudi genètic (cariotip) i un estudi de malalties infeccioses (hepatitis, sífilis, sida, ...).

Generalment es realitzen fins a 6 cicles d’inseminació. Quan un cicle no té èxit és important revisar-lo i fer-hi els canvis necessaris per aconseguir la mateixa eficàcia en el cicle següent. Si, tot i així, no s’aconsegueix l’embaràs, cal pensar en l’existència d’altres anomalies i/o en la conveniència de recórrer a altres TRA.

En alguns casos s’aconsella recórrer a tractaments estimuladors de l’ovulació amb comprimits orals o injeccions subcutànies. Aquests tractaments pretenen garantir que l’ovulació es produeixi correctament, amb l’objectiu d’augmentar les possibilitats d’aconseguir l’embaràs. Però aquests tractaments comporten també certs riscs (vegeu-ne les complicacions).

Requisits previs necessaris per a la inseminació

  • Exploració ginecològica completa
  • Estudi complementari per descartar qualsevol patologia associada que dificulti o impedeixi l’embaràs
  • Determinar el dinant que s’ajusta millor a les característiques físiques (raça, color d’ulls, pell, cabell i grup sanguini) de la parella o de la pròpia pacient.

En què consisteix la inseminació?

La inseminació consisteix en dipositar els espermatozoides a l’interior de l’úter (inseminació intrauterina). És una tècnica senzilla, ràpida (dura pocs minuts) i pràcticament indolora. Es realitza a la consulta i no cal ingrés en clínica ni anestèsia.

Una única enseminació per cicle és suficient si es fa en el moment adient, és a dir, en el moment de l’ovulació. Per això és imprescindible procedir a una sèrie de controls d’ovulació amb ecografia i anàlisi d’orina o sang que permetin determinar el dia de l’ovulació amb la màxima exactitud.

El dia de la inseminació es descongela la mostra de semen i es processa especialment al Laboratori de Biologia (Servei de Medicina de la Reproducció). Un cop finalitzat aquest processament, els espermatozoides ja poden ser dipositats a l’interior de l’úter. Després de la inseminació la pacient romandrà en repòs entre 10 i 15 minuts. Aquest dia es recomana una vida tranquil•la sense banys d’immersió ni relacions sexuals. L’endemà es pot reprendre la vida normal tot evitant fer esforços importants.

En ocasions, durant els dies posteriors a la inseminació es pot presentar alguna petita pèrdua de sang o algun lleuger dolor abdominal que no tenen cap importància, sempre i quan siguin de caràcter lleu.

Fecundació i implantació

Moestra de semen

Les mostres de semen de donant del Servei de Medicina de la Reproducció de Salut de la Dona Dexeus procedeixen de bancs externs acreditats amb els quals s’ha establert un conveni de col·laboració.

Els candidats a donants de semen són sotmesos a un examen rigorós a fi d’evitar la possible transmissió de malalties a la descendència. Aquest examen inclou, a més de l’estudi de semen (seminograma), un estudi genètic (cariotip) i un estudi de malalties infeccioses (hepatitis, sífilis, sida, etc.).

La selecció dels donants de semen es du a terme d’acord amb les característiques fenotípiques i immunològiques de les dones receptores (grup sanguini i Rh, pes, talla, color d’ulls, cabell, etc.).

Les dades del donant i de la dona receptora es mantenen custodiades al centre en estricte anonimat.

El dia de la inseminació es descongela la mostra de semen del donant i es prepara al Laboratori d’Andrologia. Una concentració d’aquests espermatozous (0,2 ml) s’utilitza per a la inseminació i es diposita a l’interior de l’úter de la dona.

Després de la inseminació

Després de la inseminació la dona es manté en repòs durant 10 - 15 minuts. Aquest dia s'aconsella una vida tranquila sense banys d'immersió  ni relacions sexuals. Al dia següent por reiniciar la seva vida normal evitant grans esforços.

En algunes ocasions, en els dies posteriors a la inseminació es presenta alguna petita pèrdua de sang o algun lleuger dolor abdominal que no tenen cap importància sempre que siguin de caràcter lleu.

Después de la inseminación la mujer permanece en reposo durante 10-15 minutos. Ese día se recomienda una vida tranquila sin baños de inmersión ni relaciones sexuales. Al día siguiente puede reiniciar su vida normal evitando grandes esfuerzos.


Control de l’ovulació

L’objectiu del control de l’ovulació és estudiar el dia de l’ovulació amb la màxima exactitud possible. Com?

  • Ecografia vaginal: 
    Serveix per observar els ovaris i comprovar la mida i el ritme de creixement del fol•licle que s’hi troba en un d’ells (el fol·licle conté l’òvul). El fol·licle augmenta de volum a mida que va madurant, i es considera madur o preparat per ovular quan el seu diàmetre arriba a un mínim de 18 mil·límetres.
  • Anàlisi d'orina: 
    Serveix per detectar l’ascens de l’hormona LH, hormona que augmenta de forma sobtada 24 hores abans de l’ovulació.
  • Anàlisi de sang: 
    Serveix per conèixer el nivell d’estrògens (estradiol), l’hormona femenina que es produeix als ovaris i que augmenta a mida que l’òvul o els òvuls maduren a l’interior dels fol·lícles. Pot ser útil per valorar la resposta quan es fa un tractament d’estimulació de l’ovulació.

Ovulació

El primer control se lleva a cabo entre 2 y 3 días antes de la supuesta ovulación. En cada control se fija la fecha del siguiente (diarios a partir de un tamaño folicular de 18 mm).

Suelen practicarse una media de 3 a 4 controles por ciclo. Entre el primer control y el día de la inseminación suelen transcurrir aproximadamente de 3 a 8 días.

En caso de administrar algún tratamiento de estimulación, se orientan los días de control y las dosis necesarias en función de la respuesta que se va observando en los ovarios.

La selección de los donantes de semen se realiza de acuerdo a las características fenotípicas e inmunológicas de las mujeres receptoras (grupo sanguíneo y Rh, peso, talla, color de ojos, pelo etc.).
 
Los datos del donante y de la mujer receptora se mantienen custodiados en el centro  en estricto anonimato.
 
El día de la inseminación se descongela la muestra de semen de donante y se prepara en el Laboratorio de Andrología. Una concentración de estos espermatozoides (0.2ml) se utilizará para la inseminación depositándola en el interior del útero de la mujer.

Complicacions


La inseminació artificial és una tècnica que no està exempta de riscs, tot i que tots ells són generalment controlables. La infecció i les reaccions al·lèrgiques als components del semen constitueixen complicacions excepcionals.


En aquest tipus d’inseminació hi ha un risc d’avortament espontani del 15% i un risc d’embaràs extrauterí o ectòpic (l’embrió s’implanta fora de l’úter) de l’1%.

Amb relació als tractaments estimuladors l’ovulació no hi ha evidència de possibles efectes secundaris a llarg termini en la salut de la dona. Tanmateix, hi ha dos riscs importants a curt termini: el més freqüent és l’excés d’estimulació o hiperestimulació ovàrica (1%). Els controls realitzats durant el cicle de tractament (ecografia, anàlisi...) ajuden a reduir la possibilitat d’aquestes complicacions, tot i que no les eviten.

Un cop aconseguir l’embaràs, els possibles riscs per a la mare o per al fetus són els mateixos que hi ha en un embaràs esdevingut de manera espontània, a excepció de les complicacions derivades d’un embaràs múltiple, com poden ser la prematuritat o el baix pes al néixer.