Introducció
Els símptomes habituals que poden indicar una patologia són:
- Dolor.
- Tumoració.
- Vessament pel mugró.
- Canvi de color o superfície de la pell.
La funció bàsica de la glàndula mamària és la lactància; tanmateix, la majoria d’ovulacions no acaben en gestació i, a conseqüència d’això, els canvis preparatoris de la mama per aconseguir la lactància no es produeixen, i, així, té lloc una involució del teixit. Aquest és bàsicament el mecanisme de producció de la gran majoria de patologies mamàries benignes.
Anatomia de la mama
Dolor mamari
La sensació de dolor a les mames és freqüent, tot i que rarament indica una patologia en aquest òrgan.
S’anomena:
- Mastodínia, quan apareix cíclicament en relació amb el període menstrual.
- Mastàlgia, quan és acíclic.
A vegades el dolor mamari s’origina en altres zones i es té la sensació que el que fa mal és la mama. Entre els motius més freqüents es troben les neuràlgies d’origen cervical, les inflamacions dels cartílags intercostals (síndrome de Tietze) o les miàlgies intercostals.
Mastodínia
La mastodínia apareix generalment a la fase menstrual amb una duració que oscil•la entre els 2 i els 15 dies previs a l’inici de la menstruació. La causa és generalment la tumefacció mamària que es produeix després de l’ovulació, moltes vegades no prou contrarestada per la secreció de progesterona. La traducció orgànica és l’aparició d’unes mames denses amb un increment de la quantitat de teixit fibrós, que ha rebut la denominació errònia de displàsia fibrosa o mastopatia fibroquística. La mastodínia rarament està motivada per una tumoració, i, en aquest cas, acostuma a ser benigna i de tipus quístic.
Davant d’un cas de mastodínia es fan les proves corresponents per descartar la presència de tumoracions i després es tracten només els casos en què o bé el dolor és important, o bé pot existir una alteració hormonal paral·lela que el motivi.
Així, la terapèutica es basarà principalment en:
- Mesures higièniques com ara la correcció dels sostenidors.
- Limitació de la ingesta de xantines (cafè, xocolata o coles).
- Fisioteràpia amb massatges o hidroteràpia.
- Simple comprensió del procés, especialment dels motius.
Algun cop, les mesures esmentades aniran acompanyades de fàrmacs com ara diürètics, hormones (progestàgens, danazol, bromocriptina, etc.) i analgèsics o antiinflamatoris.
Mastàlgia
La mastàlgia o dolor acíclic està relacionada més freqüentment amb una patologia orgànica mamària que la mastodínia. Habitualment està provocada per tumoracions benignes, tot i que s’ha de descartar la tumoració cancerosa. Els tumors que provoquen més dolor són els quists de creixement ràpid, seguits pels fibroadenomes.
La infecció mamària també és una causa freqüent de dolor. En qualsevol cas, davant d’una mastàlgia d’origen orgànic, el tractament és solucionar la causa que la motivi.
Vessament del mugró i canvis de la pell
Davant de qualsevol vessament del mugró és convenient acudir a l’especialista, que efectuarà una investigació exhaustiva dels hàbits de vida o els tractaments que rebeu, i prendrà mostres per a l’estudi citològic.
Vessament del mugró
Al mugró convergeixen els conductes galactòfors (conductes interns de la mama i/o productors de llet) que drenen les cèl•lules del teixit glandular mamari. La presència d’una secreció és un procés fisiològic i normal en un període molt concret de la vida de la dona com és la lactància. Fora d’aquesta fase de la vida, l’aparició d’un vessament podrà indicar un procés patològic, ja sigui funcional o bé orgànic.
La presència d’un vessament pel mugró s’anomena telorrea, sempre que no sigui de naturalesa hemàtica (presència de sang), cas en què parlem de telorràgia. Una telorrea de llet fora del període de lactància rep el nom de galactorrea.
Les característiques físiques del vessament, el nombre de conductes implicats i la bilateralitat de la secreció ens permeten orientar-nos cap al tipus de patologia que presenta la pacient.
Així, doncs, la secreció per totes dues mames, per diversos conductes i amb un color clar o lletós indica una patologia funcional, mentre que la secreció per un sol conducte o el color fosc o hemàtic orienten cap a una patologia orgànica.
Si és necessari, es pot completar l’estudi mitjançant una microductoscòpia, que és una tècnica que permet visualitzar de manera directa i a temps real els conductes galactòfors mitjançant un microendoscopi connectat a una càmera amb amplificació d’imatge. El dispositiu és prim com un cabell i disposa d’una microcàmera dotada d’una òptica d’entre 0,30 i 0,45 mm (màxim) de diàmetre i una beina de 0,55 mm de longitud que s’introdueix pel mugró de la dona i envia imatges amplificades a una pantalla de televisió.
Opcionalment es pot practicar una galactografia, que és una prova radiològica que consisteix en la introducció d’un contrast a través de l’orifici secretant de manera que, en cas que existeixi una tumoració a l’interior del conducte, es podrà visualitzar per la manca de farcit.
Canvis de la pell
Molts dels canvis anormals que pateix la pell de la mama no n’indiquen una patologia, sinó que tradueixen una anomalia general de l’organisme. Tanmateix, és important destacar que un envermelliment de la pell, sobretot si va acompanyat de dolor i calor local, pot indicar una infecció o inflamació subjacent.
Les anomalies de la pell del mugró són molt característiques. Al mugró poden aparèixer infeccions, irritacions, èczemes, etc. El més important és que davant d’una depressió del mugró d’aparició recent o bé davant d’un èczema que no es cura fàcilment amb tractaments tòpics cal anar al metge o metgessa.
Preguntes freqüents
Es pot donar el cas d’una mama suplementària al maluc?
Sí; tot i que el més freqüent és que les mames extra es localitzin a la zona axil•lar, també poden aparèixer al maluc o en altres parts del cos.
És possible que la mida de les mames pugui provocar-me mal d’esquena?
Sí, ja que és possible que l’excés de pes de les mames provoqui, malgrat que no se’n sigui conscient, una cifosi dorsal (quan la columna s’encorba cap endavant). Aquest encorbament s’ha d’evitar per prevenir mals d’esquena.
Et pots operar un pit massa gran per estètica, encara que no tinguis altres problemes?
Quan l’excés de volum de les mames produeix un complex estètic o una alteració psicològica permanent, és possible que se’n justifiqui la correcció amb cirurgia estètica encara que no hi hagi altres problemes físics associats. De totes maneres, sempre ha de ser el metge o metgessa qui us orienti si us trobeu en una situació com aquesta.
El fet de tenir unes mames petites pot afectar-me en un futur si vull donar el pit quan tingui un nadó?
Si no hi ha altres alteracions, encara que les mames siguin petites podran fer un paper correcte en una lactància futura, ja que augmentaran de volum durant l’embaràs.
Com es decideix quina és la mida correcta en una intervenció per igualar una asimetria mamària?
En una intervenció per corregir una asimetria mamària la interessada és qui ha de decidir quina mama considera normal, i, per tant, l’altra s’equilibrarà en relació amb la primera. Si la que es considera normal és la mes grossa, el tractament quirúrgic es du a terme mitjançant l’aplicació d’una pròtesi. Si la considerada normal fos la més petita, s’hauria d’aplicar una reducció mamària.
Es pot fer alguna cosa per prevenir les estries mamàries, a més de les cremes antiestries?
La millor manera de combatre les estries és prevenir-les abans que apareguin, ja que un cop s’ha esquinçat la pell, el que es pot fer és millorar-ne l’aparença i dissimular-les, però és molt difícil, per no dir impossible, fer-les desaparèixer. A més de l’ús correcte dels sostenidors i de les cremes antiestries, s’ha de mantenir la pell de la mama sempre ben hidratada utilitzant una crema hidratant després de la dutxa i evitant-ne l’exposició solar directa durant un temps prolongat.
La función básica de la glándula mamaria es la lactancia; sin embargo, la mayoría de las ovulaciones no acaban en gestación y, en consecuencia, los cambios preparatorios de la mama para conseguir la lactancia no se producen, con la consiguiente involución del tejido. Éste es básicamente el mecanismo de producción de la mayor parte de la patología mamaria benigna.