Què és?
L’ecografia mamària és una tècnica que:
- Juntament amb la mamografia, és essencial per a l’avaluació completa de pacients amb patologia mamària.
- Millora l’especificitat de la mamografia en la caracterització de nòduls.
- Acostuma a ser la guia d’elecció als procediments intervencionistes.
L’ecografia mamària és una tècnica d’imatge que utilitza freqüències altes d’ultrasò, imperceptibles per a l’oïda humana. El rebot d’aquestes ones sonores a les diferents estructures dels teixits es tradueix en una imatge, que interpretarà el radiòleg o radiòloga. En general, l’ecografia de mama proporciona molt bones imatges, excepte en dones molt obeses.
La tècnica es basa en la capacitat dels diferents òrgans i teixits de l’organisme de reflectir les ones ultrasòniques que emet l’aparell, així com l’eco (d’aquí ve el nom d’aquesta tècnica d’exploració).
Els ultrasons estan produïts per una vibració rapidíssima, de milions de vegades per segon, d’un cristall especial situat al transductor ecogràfic (la part de l’equip que es col·loca sobre la pell i que manipula l’ecografista).
La recepció de l’eco dels ultrasons la du a terme el mateix transductor que l’envia. Els ecos rebuts s’envien a una unitat de processament, que els converteix en imatges que són visibles en un monitor. Les imatges més representatives s’imprimeixen en paper i acostumen a acompanyar l’informe de l’exploració que fa l’especialista.
Quan és indicada?
L’ecografia permet l’estudi diferencial de nòduls o tumors que pot palpar el ginecòleg o ginecòloga en l’exploració clínica o que es visualitzen a la mamografia.
L’ecografia mamària no substitueix la mamografia de revisió, perquè no permet detectar les microcalcificacions (dipòsits de calci que en alguns casos poden indicar la presència d’un petit càncer). Únicament en el cas de gestants i dones joves s’utilitza com a mètode de diagnòstic inicial en lloc de la mamografia.
L’estudi ecogràfic permet distingir entre un tumor sòlid i un quist de mama (líquid). Així mateix, millora la caracterització dels nòduls sòlids (com a complement de la mamografia) i permet identificar-los en les mames radiològicament denses.
Mamografia amb nòdul amb característiques radiològiques de benignitat (esquerra). Quan es va efectuar l’estudi ecogràfic (dreta) es va comprovar que corresponia a un fibroadenoma.
Quan una lesió mamària és un quist simple, és a dir, una acumulació de líquids “neta” (sense ecos a l’interior), és pràcticament segur que és benigne. Si el contingut és sòlid o líquid amb ecos a l’interior, no es pot descartar que sigui maligne.
Mamografia amb nòdul amb característiques radiològiques de benignitat (esquerra). Quan es va efectuar l’estudi ecogràfic (dreta) es va comprovar que corresponia a un quist simple.
L’ecografia mamària també és de gran utilitat per a l’estudi dels ganglis axil·lars en pacients que presenten un nòdul sospitós.
També cal destacar que pot servir de guia de procediments diagnòstics mínimament invasius com ara la punció aspirativa amb agulla fina o la biòpsia amb agulla gruixuda.
La punció aspirativa amb agulla fina presenta l’avantatge que es pot fer una exploració complementària en el mateix moment, ja que permet aspirar el contingut de la lesió per a l’estudi citològic mentre es dirigeix l’agulla cap al lloc exacte mitjançant l’ecografia.
La biòpsia amb agulla gruixuda, guiada per ecografia, permet al radiòleg o radiòloga obtenir una petita mostra de teixit per a l’estudi posterior.
Punció aspirativa amb agulla fina i estudi citològic del contingut de la lesió.
L’ecografia mamària, mitjançant la localització mamària ecodirigida, també permet senyalar, abans de la cirurgia, petites lesions no palpables només detectades per imatge, mitjançant una agulla o arpó. Aquest petit arpó servirà de guia al cirurgià o cirurgiana per extreure-les correctament, de manera que s’aconsegueix una cirurgia més precisa i menys agressiva.
Com es fa?
La prova no és molesta ni suposa cap risc per a la pacient.
Durant l’examen ecogràfic, el radiòleg o radiòloga estén un gel aquós per totes dues mames, que facilita el contacte i la conducció del transductor per la pell, i així millora la imatge.
La prova no acostuma a durar gaire: generalment, no més de 15-30 minuts.
Preparació
L’única preparació que necessita la pacient és descobrir la zona del cos que s’ha d’explorar ?en aquest cas, les mames? i estar estirada a la llitera, tranquil·la i relaxada.
Informació Assistencial
La majoria d’asseguradores mèdiques cobreixen aquesta prova, amb autorització prèvia. En el moment de demanar hora, us podran informar de la cobertura de la vostra mútua i dels tràmits que cal seguir.
Al nostre centre, podeu disposar de l’informe de la prova el mateix dia de l’exploració.