Control de lembaras

Introducción

La lluita contra el càncer pot i ha de tenir èxit. La clau consisteix a evitar els factors de risc i a diagnosticar precoçment la malaltia, per permetre l’aplicació de tractaments realment efectius.

Les cèl·lules del nostre organisme es multipliquen constantment de manera ordenada. Quan aquest procés normal de multiplicació de cèl·lules té lloc de manera desordenada, es produeix un tumor. I quan aquest creixement cel·lular es produeix de manera descontrolada i anormal, el resultat és un tumor maligne, un càncer.

El càncer és, actualment, la segona causa de mort de la població mundial.

Què és el càncer. Causes

Recordeu que el càncer:

• Afecta homes i dones de manera similar.
• Només ocasionalment és familiar.
• No és contagiós.
• No està causat per l’estrès.
• No desapareixerà encara que l’ignoreu o considereu “normals” una sèrie de símptomes com ara les hemorràgies fora de la menstruació, el dolor al baix ventre o les úlceres vulvars.
• Avui dia no és una sentència de fatalitat, sobretot si, gràcies a les visites preventives, es diagnostica aviat.

Les cèl·lules de l’organisme tenen la facultat de reproduir-se per divisió. Això permet el manteniment i la funció dels teixits humans. La divisió cel·lular està controlada pel nucli de la cèl·lula, on es troben els cromosomes. Quan el nucli, per diverses raons, deixa de controlar aquesta divisió, poden produir-se cèl·lules anormals i/o que es divideixin excessivament. El càncer és la multiplicació descontrolada d’una cèl·lula anormal.

El tumor maligne es diferencia del tumor benigne perquè envaeix zones veïnes sanes i pot, a través de la circulació limfàtica o sanguínia, arribar molt més lluny d’on va sorgir, i donar lloc a metàstasis. Per aquest motiu és vital diagnosticar precoçment el càncer, abans que s’estengui més enllà del lloc d’origen.

Agents externs

La majoria de càncers sorgeixen perquè el nostre organisme, o una part, està exposat durant molt de temps a certes substàncies, anomenades carcinògens, l’acció repetida de les quals sobre un teixit particularment predisposat pot induir a canvis cel·lulars que determinin l’aparició d’un càncer.

Els agents més sovint responsables de morts per càncer són els següents, per ordre de freqüència:

• Els hàbits alimentaris (35%).
• El tabac (30%).
• Determinades feines (4%).
• Les radiacions i el sol (3%).
• Alguns tipus de virus (3%).
• L’alcohol (3%).

D’aquestes xifres se’n desprèn, segons els experts, que més del 80% dels càncers serien evitables amb canvis d’estil de vida i de l’entorn.

Agents hereditaris

Però no només és important l’acció d’agents externs en l’estimulació del creixement cel·lular. L’organisme té la capacitat de destruir les anormalitats cel·lulars, i, fins i tot, les cèl·lules mateixes tendeixen a l’autodestrucció (apoptosi). Quan manca aquest mecanisme de seguretat es pot produir un tumor. Aquest és el principal sistema d’aparició de càncer en pacients amb tumoracions hereditàries. Desgraciadament, la necessitat de conscienciar tota la població dificulta el fet de dur a terme accions eficaces de prevenció que impedeixin el descobriment del càncer en etapes avançades, ja que els primers símptomes acostumen a aparèixer quan el tumor ja fa molt temps que evoluciona.

Factors de risc

S’ha de tenir sempre present que perquè sorgeixi un càncer és necessària la conjunció de diversos elements. La interrelació en el temps d’aquests factors no es coneix encara de manera clara.

La majoria dels càncers incideixen en persones sense predisposició aparent de tenir-ne; tanmateix, en alguns casos existeixen factors de risc que poden incrementar la possibilitat de patir aquesta malaltia.

Molts càncers sorgeixen per l’exposició continuada a certes substàncies anomenades carcinògens, les quals poden produir canvis cel·lulars que poden determinar l’aparició d’un càncer. Alguns d’aquests factors són ben coneguts, com ara els hàbits alimentaris, el tabac, determinades feines, les radiacions i el sol, alguns virus, l’alcohol… La prevenció ideal és la que actua sobre aquests factors de risc i, per tant, redueix la incidència d’aquests càncers. En aquesta línia es troben les recomanacions que insten a dur un “bon estil de vida”: tenir bons hàbits dietètics, fer exercici i disminuir hàbits tòxics com ara el tabac.

Per als càncers ginecològics, els factors de risc més importants són els antecedents d’una lesió premaligna i la història familiar de càncer. A la mama i l’endometri, les lesions premalignes que trobem són les hiperplàsies, especialment les atípiques. Al coll de l’úter, la vagina i la vulva són les displàsies (CIN-VIN), especialment les de tipus III, que solen anar acompanyades d’alteracions víriques. A l’ovari, en canvi, no es coneixen lesions precursores. Davant d’una lesió d’aquest tipus és imprescindible establir una conducta preventiva.

Gràcies als avenços dels últims 20 anys es coneix un gran nombre de factors de risc; això ha fet que es posessin en marxa campanyes preventives i accions que motivin la població a sotmetre’s a les visites mèdiques pertinents. La finalitat és molt clara: si es corregeixen els hàbits de vida nocius per a la salut i es fan revisions periòdiques, disminuirà la xifra de persones que moren anualment per càncers teòricament evitables o curables.

Signes i símptomes

Els càncers més freqüents entre les dones són el de mama, aparell digestiu i pulmó. El que s’origina als genitals femenins representa aproximadament el 25% de tots aquests càncers, i es localitza, per ordre de freqüència, a la mama, al coll de l’úter, a l’endometri, als ovaris i, més rarament, a la vagina i a la vulva.

En molts casos, el diagnòstic precoç pot guarir el càncer. Per aquest motiu és important la revisió ginecològica anual i visitar el ginecòleg o ginecòloga quan apareguin símptomes com ara els següents:

•  Hi ha pèrdues sanguínies fora de la menstruació. 
•  S’observa un augment del volum de l’abdomen. 
•  Se sent molèsties o pes persistent en una zona determinada del baix ventre.
•  Hi ha fluix sanguinolent.
•  Es detecten molèsties vulvars en forma d’úlcera, nòdul, pruïja o cremor persistent.

Diagnòstic precoç

Molts càncers es poden tractar amb èxit si es diagnostiquen aviat. Per aquesta raó, més de la meitat dels pacients oncològics actualment tenen un bon pronòstic.

Quan no podem actuar sobre els factors de risc o bé no existeixen, s’efectua una prevenció secundària, que és aquella amb què es pretén dur a terme un diagnòstic precoç. Així, es pretén diagnosticar lesions premalignes o càncer quan encara no n’han aparegut els símptomes, ja que, habitualment, en aquests casos, la malaltia està en una fase inicial i, per tant, el pronòstic és més favorable.

Quines són les lesions premalignes?

• A la mama i l’endometri són les hiperplàsies, especialment les atípiques.
• Al coll de l’úter, la vagina i la vulva són les displàsies (CIN-VIN), especialment les de tipus III.
• A l’ovari, en canvi, no es coneixen lesions precursores.

Per aconseguir un diagnòstic precoç és important que us sotmeteu a una revisió ginecològica anual, en la qual el metge o metgessa us farà un examen mamari amb la finalitat de detectar possibles nòduls i secrecions, un examen genital amb colposcòpia i una extracció de mostres per a la citologia, a més d’un tacte vaginal bimanual, que permet valorar l’úter i els annexos. A més, us sol·licitarà proves complementàries que consideri necessàries en funció dels vostres antecedents personals i la presència o no de lesions premalignes.

Per al càncer de mama, la tècnica d’elecció és la mamografia, que pot anar acompanyada o no d’una ecografia mamària; per al coll de l’úter, la citologia, i per a l’ovari, l’ecografia transvaginal. Així mateix, el ginecòleg o ginecòloga us indicarà la freqüència amb què s’han de dur a terme aquestes exploracions.

Exemple de càncer d’ovari detectat mitjançant una ecografia transvaginal en un programa de cribratge.

És fonamental diagnosticar precoçment el càncer, és a dir, diagnosticar-lo a les primeres etapes. Malauradament, la falta de símptomes o molèsties en els estadis precoços fa que la majoria de les dones no vagin a la consulta mèdica; per això, voldríem subratllar especialment la necessitat de tota dona, des que comença a tenir relacions sexuals, o a partir dels 25 anys, encara que no en tingui, de fer-se un examen ginecològic complet anualment.

Tractament

La participació activa de la pacient i el desig de superar la malaltia són pilars fonamentals al llarg de tot el procés de tractament, així com la confiança que s’hi té i el compliment estricte del seguiment recomanat.

El protocol de tractament del càncer ginecològic inclou un grup de mesures que varien en funció de diversos factors, com ara els següents:

• L’òrgan que cal tractar (cèrvix, endometri, ovari).
• L’extensió de la malaltia.
• L’edat.
• L’estat general de salut.

Els tractaments més comuns són els següents:

• Extirpació local (amb làser o nansa diatèrmica) per a les lesions preinvasives del coll uterí, que es curen pràcticament en el 100% dels casos.
• Cirurgia.
• Radioteràpia.
• Quimioteràpia.
• Hormonoteràpia.

Enllaços

NCI. National Cancer Institute
Estadios del cáncer de cuello uterino.

NCI. National Cancer Institute
Estadios del cáncer epitelial de los ovarios.

NCI. National Cancer Institute
Estadios del cáncer del endometrio.