Mètodes naturals

Eficàcia:

  • Tot i que pot dependre del mètode, en general l’eficàcia és del 94%. És a dir, es produeixen 6 embarassos per cada 100 dones durant un any.
  • En general, els mètodes naturals no són tan fiables com les tècniques artificials.

Avantatges:

  • Sense efectes secundaris.
  • Sense ús d’hormones.
  • Millor coneixement del propi organisme.

Inconvenients:

  • Necessitat de complementar-los amb l’ús de mètodes de barrera els dies fèrtils amb relacions sexuals.
  • Necessitat de coneixement profund del mètode.
  • No protegeixen contra les infeccions de transmissió sexual.

Els mètodes naturals poden semblar temptadors, però s’ha de tenir en compte que no recorren a ajudes artificials i es fonamenten en l’abstinència periòdica. Es basen en la identificació del dia del cicle menstrual en què la dona ovula, i milloren l’autoconeixement i la comprensió dels ritmes biològics per regular o evitar l’embaràs. Funcionen identificant els dies fèrtils segons signes o kits específics. S’assenyalen els dies en què es poden mantenir relacions sexuals sense risc d’embaràs.

L’embaràs es pot produir pel coit realitzat pocs dies abans, durant o després de l’ovulació; com a conseqüència, aquests són els dies en què caldrà evitar el contacte sexual.

Hi ha tres mètodes comuns per esbrinar els dies perillosos: el mètode del calendari o d’Ogino, el de la temperatura basal i el d’inspecció del moc cervical.

El mètode del calendari, utilitzat aïlladament, és el menys fiable, ja que sempre actua retrospectivament, i les dones de cicles molt irregulars poden observar, si se cenyeixen estrictament a aquest mètode, que no compten amb cap dia de seguretat absoluta.

La combinació dels mètodes de temperatura i d’inspecció de moc, anomenada mètode sintotèrmic, presenta la fiabilitat més alta de tots els mètodes naturals, si s’aplica amb l’assistència del metge o metgessa.

En definitiva, el que realment compta és la motivació com a parella i el desig comú d’abstenir-se del sexe durant els dies de risc. Són mètodes adequats per a persones que assumeixin un marge d’inseguretat, i s’ha de tenir en compte que, per augmentar-ne l’eficàcia, requereixen una formació facilitada pel personal qualificat.

Mètode del calendari o mètode d’Ogino-Knaus

Consisteix a no mantenir relacions sexuals durant els dies de l’ovulació, que és quan el cos de la dona es troba a l’etapa més fèrtil.

El període fèrtil es determina mitjançant càlculs basats en el fet que l’ovulació té lloc una sola vegada en cada cicle i acostuma a produir-se aproximadament el catorzè dia (comptant el primer dia de la regla com a primer dia del cicle).

Atès que l’òvul i els espermatozous tenen una vida limitada de 24-72 hores, s’evita la unió sexual durant uns quants dies abans, durant i després de l’ovulació, entre els dies 8 i 18 del cicle.

Com s’utilitza?

  • Abans d’aplicar aquest mètode, s’ha de dur a terme un registre detallat de la duració dels cicles, com a mínim durant 12 mesos (en els càlculs, el dia 1 és el primer del període).
  • Després, per calcular els dies no segurs, s’ha de restar 18 del nombre dels del cicle més curt i 11 del més llarg. Així, s’obtenen dues xifres, corresponents als dies entre els quals l’acte sexual no és segur.

  • S’ha de tenir en compte que hi ha diversos factors que poden canviar fins i tot els cicles menstruals més regulars, com ara:

  • Tensió o estrès.
  • Canvis de pes.
  • Canvis de nivell d’activitats.
  • Part.
  • Canvis hormonals naturals.

Mètode de la temperatura basal

Utilitza la determinació de la temperatura basal de la dona al llarg del cicle. En la majoria de les dones, la temperatura del cos s’eleva una mica immediatament després de l’ovulació (prop de 0,5 graus), i no descendeix fins que s’inicia el període següent. Aquest augment de temperatura indica normalment el període fèrtil del cicle i, generalment, dura uns 3 dies.

Com s’utilitza?

  • Per registrar la variació de la temperatura, cal posar-se el termòmetre cada dia després de despertar-se i abans de fer qualsevol activitat. S’ha de procurar que sigui un model dissenyat per mesurar petits canvis i que diferenciï les dècimes de grau. Després, cal anotar la mesura en una taula.
  • En aquests cicles, els dies insegurs duren des de l’últim dia del període fins que la temperatura s’ha elevat durant 3 dies consecutius.

Moc cervical o mètode de Billings

Els doctors J. Billings i E. Billings van desenvolupar un mètode que permet reconèixer els canvis del moc cervical i elaborar el patró de fertilitat propi de cada dona en les diferents circumstàncies de la vida fèrtil.

El fluix mucós del canal cervical (coll de l’úter), tant per la quantitat com la composició, té un paper clau en la fertilitat humana, ja que qualsevol espermatozou que intenti arribar a l’òvul ha de passar a través d’aquest fluix.

En el moment de l’ovulació, el moc del cèrvix passa d’una consistència espessa i poc abundant a una secreció profusa, més fluida i transparent que, a vegades, es disposa en fils llargs.

Com s’utilitza?

  • La dona aprèn a reconèixer aquests canvis examinant el propi moc i anotant quin aspecte té. Quan es fa més espès i menys abundant, indica que s’han acabat els dies fèrtils.
  • Es permet el coit en dies alterns (per prevenir que no es confongui el moc cervical amb el semen) després de la fi de la menstruació fins que es detecta un increment de la secreció del moc cervical. L’abstinència sexual es manté fins a 4 dies després de l’observació del pic del moc.

Preguntes freqüents

És segur el coitus interruptus o marxa enrere?

El coitus interruptus (també anomenat marxa enrere) no és un mètode anticonceptiu perquè hi pot haver embaràs amb la penetració encara que no hi hagi ejaculació, ja que el penis segrega un líquid que pot contenir una petita quantitat d’espermatozous. En aquest cas, encara que l’home retiri el penis de la vagina abans que tingui lloc l’ejaculació, es pot produir l’embaràs. A més, no protegeix contra les infeccions de transmissió sexual.