El tractament hormonal dels efectes de la menopausa, que sovint ha causat polèmica per augmentar les probabilitats de càncer de mama, és avui més personalitzat i fisiològic del que era fa uns anys, amb el que ha guanyat en eficàcia i reduït els seus riscos. Fins a un 20% de les dones que comencen amb el climateri el necessitarien, segons les estimacions mèdiques, encara que a Espanya el segueixen menys del 5% per falta d'informació, per por, per poca formació dels especialistes... Però, en què ha canviat? "La composició del tractament és la mateixa", explica el doctor Pascual García Alfaro, ginecòleg de la Clínica Dexeus de Barcelona. "Continua sent una combinació d'estrògens i progesterona. El que sí ha canviat és la tendència a utilitzar aquestes dues hormones femenines a dosis més baixes i a fer servir vies d'administració amb menys efectes secundaris".
Una aplicació més segura
Avui s’opta per utilitzar la via transdèrmica (a través de la pell), en forma de pegats, esprai i gels per als estrògens; i la via vaginal per a la progesterona. Aquests formats permeten utilizar hormones elaborades en laboratori però químicament idèntiques a les que produeix l'ovari femení. Faciliten també administrar dosis més exactes i disminuir amb això els efectes secundaris. Van directament a la sang, sense passar pel fetge, amb la mateixa eficàcia que la via oral. "Intentem imitar al màxim la fisiologia femenina", explica el doctor García Alfaro.
Molta més personalització
Cada tractament intenta adaptar-se tot el possible a cada dona: es pren en consideració, per exemple, el seu pes (a major massa corporal, pot necessitar més hormones); o si té úter (si no, n'hi ha prou amb el tractament d'estrògens, sense progesterona); i, per descomptat, s'ajusta també en funció de quins són els símptomes de la menopausa en ella. "Podem individualitzar les dosis al màxim -apunta el doctor García Alfaro - per evitar els efectes secundaris que pot provocar un excés d'hormones: la sensación d’inflor, la retenció de líquid, el dolor en la mama, els maldecaps..."
Mitiga tots els símptomes
Sí, fogots, sudoració, irritabilitat... Però el tractament s'administra depenent de la seva intensitat. Un fogot esporàdic no basta per iniciar-lo. L'aplicació d'hormones també ajuda a millorar la massa òssia i l'osteoporosi, així com els trastorns genitals i urinaris: cistitis, sequedat vulvovaginal i el dolor en les relacions sexuals. És així mateix útil en menopauses primerenques (per sota dels 45 anys) i si hi ha fallada precoç de l'ovari (per sota dels 40 anys), perquè disminueix les seves conseqüències a llarg termini com el risc cardiovascular, l'osteoporosi i la salut sexual. El més indicati és seguir el tractament mentre durin els símptomes (uns 5 anys), però cada dona és un cas diferent.
I del risc de càncer, què?
És el que més temen les dones: que augmentin les seves possibilitats de patir càncer de mama per sotmetre's a la teràpia hormonal. Està justificat? "Quan es combinen estrògens i progesterona, s'incrementa el risc", explica el doctor García Alfaro. "Si només s'administren estrògens i com més natural és la progesterona, el risc disminueix". Per això, avui es fa servir progesterona micronitzada, químicament igual a la natural. "Depèn de la combinació, de la dosi i dels anys que duri, a més anys, augmenta", afirma el metge. De fet, la probabilitat de càncer de mama és menor en una dona amb pes normal que segueix un tractament de baixa dosi que en una que pateix sobrepès i no ho fa. "Cal tenir clar que no serveix com a prevenció", explica el doctor. Però pot disminuir el risc de fractures òssies i càncer de còlon i millora la qualitat de vida.
Algunes incompatibilitats
Mentre et sotmets al tractament hormonal sustitutori no convé que prenguis alguns productes naturals com l'hipèric, també coneguda com a herba de Sant Joan, ja que acceleren el metabolisme del fetge i interfereixen amb ell, igual que succeeix amb els fitoestrògens (la soia conté molts).
Quan convé evitar-les
El tractament hormonal no poden seguir-lo les dones amb càncer de mama. Encara que ja estiguin donades d'alta, perquè augmenta el risc de recaiguda.
- Sí que podria aplicar a dones amb antecedents d'alguna mena de càncer no hormonodepenent, però segons la pacient i les característiques del seu càncer.
- En canvi, es contraindica si hi ha sagnats ginecològics dels quals no se sap l'origen.
- Tampoc es pot administrar si hi ha problemes en el fetge, com a hepatitis actives o cirrosis, ni en uns certs casos de lupus o en migranyes amb aurea.
- És igualment desaconsellable en pacients amb alt risc de trombosi.