El Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona, a Barcelona, ha dut a terme un embaràs a partir d'un òvul vitrificat de forma automatitzada que ha culminat amb el naixement del primer bebé en el món que ha estat concebut utiliitzant aquest sistema.L'equip i la tecnologia que s'han fet servir conformen el sistema GAVI, comercialitzat per la companyia Merck. Aquesta tecnología permet l'estandarització del procés de vitrificació -un sistema de criopreservació molt ràpid que evita la formació de cristalls de gel que danyin a l'òvul-, que fins ara es feia de forma manual.
El naixement d'aquest bebè s'emmarca dins d'un estudi realitzat pel citat Servei de Dexeus Dona, els resultats preliminars del qual es van presentar a l'últim Congrés de la Societat Americana de Medicina Reproductiva, en Sant Antonio, i, més recentment, al congrés de l'Associació per a l'Estudi de la Biologia de la Reproducció (Asebir), a Madrid.
Miquel Solé, responsable del Laboratori de Criopreservació de Dexeus Dona, comenta a DM que "amb l'automatització, els resultats són més consistents i a més es redueix molt la corba d'aprenentatge pel que fa a la tècnica manual". Solé és el coordinador de l'estudi, en el qual va anar el responsable de dur a terme totes les vitrificacions (de forma manual i automatitzada). El treball avalua la viabilitat d'aplicar la vitrificació automatitzada d'ovòcits en comparació de la manual. En total, es van incloure 138 ovòcits procedents d'onze donants i es van dividir en dos grups: 68 d'ells es vitrificaron de forma manual i 70, utilitzant la tecnologia GAVI.
Fins al moment s'han realitzat set cicles de desvitrificación amb un total de 80 ovòcits desvitrificados (38 ovòcits del grup manual i 42 del grup automatitzat), que van ser fecundats en el laboratori mitjançant microinjecció intracitoplasmática (ICSI).
Les dades preliminars del treball, mereixedor del premi CRIO Merck Asebir al congrés, mostren que "no hi ha diferències ni en la supervivència dels ovòcits ni en la qualitat dels embrions obtinguts", recalca Solé. Les taxes de supervivència dels ovòcits després de la descongelació van ser del 76,3 i del 78,6 per cent (manual i automatitzat, respectivament). La taxa d'embrions evolutius en tots dos grups es troba entorn del 55 per cent.
Protocol
Si bé la primera vegada que es va dur a terme amb èxit una criopreservaciónd'embrions va ser en 1983,1a vitrificació d'ovòcits no es va materialitzar en la clínica fins a 2005, de la mà del protocol del japonès Masashige Kuwayama. "Mentre que en els embrions els resultats de la vitrificació són més robusts, amb taxes de supervivència superiors al 95 per cent, en els ovòcits resulta més complex, per ser criopreservación", recorda Solé. A més, el resultat del procés manual pot estar condicionat per la variabilitat de factors inter i extraoperadores (experiència del embriólogo i elements ambientals), que amb l'equip automatitzat romanen constants.
Cristina Ros, gerent de Màrqueting de les Unitats de Fertility Drugs i Technologies, de Merck, destaca com a important millora que aporta aquest sistema el que permet que l'exposició del material biològic, els ovòcits, als mitjans crioprotectores es realitzi de forma automatitzada i en un dispositiu tancat hermèticament, evitant el contacte amb el nitrogen líquid. Ros afirma que aquesta és precisament la part més sensible del procés. El sistema GAVI, primer i únic d'aquestes característiques, es va donar a conèixer en 2014, amb un estudi australià que mostrava en blastocistos resultats comparables a la metodologia manual. Es va comercialitzar dos anys després.