El rellotge biològic també transcorre per als pares. I les recerques més recents suggereixen que ho fa a un ritme més ràpid del que es creia. Si fins ara es considerava que era a partir dels 55 anys quan la edat del pare podia tenir alguna incidència en la salut del nadó per la major acumulació d'alteracions cromosòmiques en l'esperma, un nou estudi de l'Escola de Medicina de la Universitat de Stanford que ha revisat més de 40 milions de naixements suggereix que els riscos comencen als 35 anys i són significatius a partir dels 45. En concret, els científics de Stanford asseguren que com més gran és l'edat del pare major és el risc que el nadó tingui problemes en néixer: des de baix pes fins a convulsions, passant per necessitat de respiració assistida o de ser ingressat en la unitat de vigilància intensiva neonatal (UCIN).
Les dades de l'estudi –publicat a principis de novembre en el British Medical Journal–, suggereixen que, una vegada controlades variables com l'edat materna, la raça, l'educació, el nivell educatiu, l'estat civil o l'historial de tabaquisme, una vegada que el pare passa dels 35 anys hi ha un lleuger augment en els riscos en néixer perquè amb cada any que un home envelleix acumula en mitjana dues noves mutacions en l'ADN del seu esperma.
Així, els nadons nascuts d'homes de 45 anys o més tenien un 14% més de probabilitats de néixer prematurament, de presentar un baix pes i de ser ingressats en la UCIN que els que tenien pares entre 25 i 34 anys (l'edat mitjana de paternitat als Estats Units). I el risc de convulsions augmenta, segons les dades de l'informe, un 18%. I a partir dels 50 anys, la probabilitat de requerir ventilació assistida en néixer era un 10% superior, i la de necessitar assistència en l'UCI augmentava un 28%.
Rafael Oliva, especialista d'epigenètica i epigenómica de l'espermatozoide i cap del Grup de recerca en biologia molecular de la reproducció del Idibaps, catedràtic de la UB i consultor del Centre de Diagnòstic Biomèdic del Clínic, no es mostra sorprès per aquestes conclusions. “És un treball interessant i va en línia amb el que estan mostrant altres recerques: que el paper del pare en la gestació i en la salut del fill és més important del que crèiem i que el rellotge biològic masculí també”, assenyala.
També Julio Herrero, cap de reproducció assistida de Vall d’Hebron, creu que aquest estudi és rellevant perquè crida l'atenció sobre un factor –l'edat del progenitor home– que no se sol tenir en compte perquè es pensava que influïa poc i a partir dels 55 anys. No obstant això, considera que els resultats concrets de la recerca han de prendre's amb prudència perquè és un estudi retrospectiu, fet a partir dels formularis que en el seu moment van emplenar els metges o els pares sobre aquests 40 milions de naixements, que agrupa les mares en franges d'edat massa àmplies per a valorar si en els riscos en néixer que s'atribueixen a l'edat del pare no influiran també els derivats de l'edat de la parella o de si és o no el primer fill per a aquesta dona. “L'important és que posa de manifest la necessitat d'estudiar la incidència de l'edat paterna i del rellotge biològic masculí amb més profunditat, però s'ha de fer de forma prospectiva i prenent com a grup de control parelles de pares majors amb mares joves”, opina Herrero.
Álvaro Vives, andrólogo responsable de la Unitat de l'Home de Dexeus, coincideix que és difícil que un estudi sobre un número tan elevat de casos no tingui cert biaix, si bé admet que a mesura que els homes compleixen anys tenen més alteracions a nivell cromosòmic i poden causar problemes en el fetus. “De fet, en la sanitat pública catalana es limita l'accés a la fecundació in vitro si la dona passa de 38 anys o l'home de 55”, exemplifica. Vives considera que el fet que molts centres de fertilitat estiguin dirigits per ginecòlegs fa que es posi més el focus en les condicions de la dona, “però el 50% de la fertilitat és responsabilitat de l'home, i hi ha molts factors i hàbits –consum de tòxics, ingesta de cafè, te, sobrepès, tabac...– que influeixen” en la qualitat dels espermatozoides i per tant en la fertilitat, en alteracions que afecten el desenvolupament de l'embaràs i poden provocar bebès prematurs o amb problemes respiratoris, que és el que apunta l'estudi de Stanford.
En la reunió de la Societat Europea de Reproducció i Embriologia del 2017 es va presentar un estudi de biòlegs de la Universitat d'Harvard que, després d'analitzar 19.000 tractaments de fecundació in vitro, concloïa que quan dones joves tractaven de tenir fills amb homes majors de 40 anys era més probable que l'embaràs no prosperés. En canvi, els resultats eren millors quan l'home no havia aconseguit la trentena.
Des de l'àmbit de l'epigenètica, Oliva explica que encara que encara hi ha poca informació en humans sobretot el que es transmet per l'esperma, en els dos últims anys s'han acumulat evidències en animals que els estils de vida dels homes –des del que mengen fins a les experiències que viuen–, provoquen canvis mesurables en els seus espermatozoides i es transmeten a la següent generació i, a vegades, fins i tot a la tercera. “Estem habituats a centrar la preocupació sobre les mares perquè l'ovòcit és molt gran comparat amb l'espermatozoide i durant molt de temps es va pensar que si en els bebès hi havia més herència que només l'ADN seria materna, a través dels factors citoplasmàtics de l'ovòcit, perquè es creia que l'espermatozoide només contenia l'ADN; però avui està claríssim que en l'espermatozoide el genoma del pare està organitzat per histones i protaminas, la qual cosa té el potencial d'aportar informació epigenètica”, resumeix l'investigador del Idibaps.
Aquesta setmana la revista científica PNAS es feia ressò que un equip de metges dels Estats Units també ha acabat amb la creença que l'ADN dels mitocondris –les estructures que donen energia a la cèl·lules– només el transmeten les mares, en haver identificat a més d'una dotzena de persones en tres famílies diferents que han heretat mitocondris de tots dos progenitors. Els investigadors consideren, no obstant això, que es tracta d'una excepció a la regla general, que és que quan els mitocondris paterns entren en el zigot hi ha una etiqueta química que els marca per a destruir-los. No obstant això, la troballa incideix que l'herència biològica que rep una persona va més enllà de la seqüència de gens i està marcada per la petjada que la vida, els hàbits i l'ambient han deixat en tots dos progenitors.