Tenim amb nosaltres a la Dra. Anna Veiga, pionera en l’àmbit de la fecundació in vitro, i mare científica de la primera bebè proveta nascuda a Espanya, l’any 1984.
Quina és la pregunta que fa pensar a l’Anna Veiga?
La pregunta que em faig jo, que he treballat en la reproducció assistida i ara en aquests moments amb cèl·lules mare, i totes les persones que treballem en aquests àmbits, és com a partir d’un òvul fecundat, d’un embrió molt primerenc s’aconsegueix construir un ésser humà: la formació dels teixits, dels òrgans... I després com s’estructura per acabar donant pas a un nou organisme que neix. De tot això anem aprenem i cada vegada en podem respondre més preguntes de com funciona, però encara hi ha moltes incògnites
És el misteri de la vida…?
Exactament. Absolutament.
Ens ho diu Anna Veiga, llicenciada en biologia i investigadora i professora universitària especialitzada en reproducció humana assistida i bioètica, medicina regenerativa i l’estudi de les cèl·lules mare i les seves aplicacions clíniques en el tractament de les malalties degeneratives.
Dra Veiga, algunes de les preguntes que fan pensar als nostres oients són aquestes:
Com és que poden sobreviure els embrions congelats, si estan congelats?
Perquè quan congelem un embrió està viu. Es tracta d'una estructura molt petita i simple. El que fem és deixar-lo en un estat de “stand-by”, conservant totes les seves estructures i mantenint tot el que necessita per estar viu en un estat latent, i, quan el descongelem, tot això es torna a posar en marxa. Al món ja han nascut ja molts nens a través d’aquesta tècnica.
Però si congelem un pollastre viu, no sobreviu
No, és clar, perquè un pollastre viu no el podem congelar. La gran diferència entre un embrió i un pollastre és que estem parlant d’estructures molt diferents. Un pollastre o una persona són organismes molt estructurats. Un embrió només és una cèl·lula o unes poques cèl·lules, en la qual podem introduir substàncies que permeten protegir-lo davant del fred i que aquesta congelació es produeixi d’una manera molt controlada. Això no sabem fer-ho en organismes complexes, com pot ser un pollastre o un ésser humà.
Un altra pregunta: com és que la tecnologia està tan avançada i els ésser humans encara no? Un simple fax, que ja ha estat superat, encara jo no acabo d’entendre com funciona...
Les persones que ens dediquem a determinades àrees del coneixement ens acabem especialitzant i al final sabent molt d’un àrea molt concreta i molt poc del que tenim al voltant. Al final la qüestió és que no podem abastar-lo tot. Ens hem de refiar de l’especialització que té cadascú en la seva àrea per poder anar ampliant els nostres coneixements en d'altres àrees.
Una tercera i última pregunta: És possible fer “nens a la carta”?
A veure...què vol dir "fer nens a la carta"?
Ull blaus, 1,70 estatura, corpulent…
El que és possible en aquests moments és evitar moltes malalties abans de transferir un embrió a l’úter. És a dir una parella que té una elevada propensió a tenir un fill afectat per una malaltia genètica. Això podem evitar-lo, sabem seleccionar els embrions per evitar transferir aquest que té una malaltia i aconseguir que neixi un nen sa. Fer nens "a la carta" no és la nostra intenció ni molt menys i a més a més el que s’ha de tenir en compte és que determinades característiques, com poden ser el color dels ulls, l’alçada d’una persona, i, sobretot, la seva intel·ligència o la seva predisposició a ser més o menys bo en determinades àrees del coneixement són qüestions que no només depenen d’un gen, perquè estan controlades pel molts gens diferents i que, a més, depenen d’altres factors epigenètics que no tenen a veure amb la genètica d’aquella persona, sinó el seu entorn: com viurà, la seva educació, les experiències que tindrà al llarg d e la seva vida... Per aquest motiu, això de ”fer nens a la carta” acaba sent un tòpic que utilitzem, que no és ni la nostra intenció ni estem en condicions de dur-lo a terme en aquests moments.
Doncs va bé d’escoltar-ho. Per acabar, voldria aprofitar per fer arribar algunes paraules als nostres oients?
Les paraules que puc adreçar als oients d’aquest magnífic programa és que m’admiren les preguntes que s’arriben a fer i les respostes que s’arriben a donar i que la gent les comparteixi els uns amb els altres. És un programa que em sembla fascinant i que fa molta companyia a la gent que té la possibilitat d’escoltar-lo. Programes com aquest ajuden a aportar el seu petit gra de sorra en el camp de la ciència i a fer difusió d’informació i coneixement sobre temes que ens afecten a tots.
La nit dels ignorants | Catalunya Ràdio
13/01/2017