Dones per sobre dels 40 anys que en gairebé la meitat dels casos necessiten un òvul donat per aconseguir un embrió, i que en un terç de tots els casos requereixen un diagnòstic genètic preimplantacional per descartar alteracions cromosòmiques. Aquest és l'actual perfil majoritari de les pacients que acudeixen a les diverses tècniques de reproducció assistida que ofereixen centres capdavanters i pioners com a Dexeus Dona. "Necessitem un debat en la societat. Hem de plantejar-nos fins a quin moment cal usar-les", van apuntar dos dels pares dels primers bebès proveta espanyols, Pere N. Barri i Anna Veiga.
Ho van dir en un acte de la seva Fundació davant la primera dona nascuda d'una fecundació in vitro, l'anglesa Louise Brown (1978), agent de duanes i avui mare de dos fills, i Victoria Anna Perea, la primera fita de l'equip Dexeus en 1984, directora de comptes en una empresa de publicitat. I elles van coincidir a defensar la bonança d'aquestes tècniques en contínua evolució que les van ajudar a néixer i que aconsegueixen avui solucionar complexos problemes de salut, "però sense confondre els objectius", va recalcar Victoria Anna.
Salut de la Dona Dexeus celebrava ahir el lliurament del seu Premi Internacional, que en aquesta ocasió va atorgar a aquestes dues protagonistes d'un desenvolupament tècnic i clínic que ha permès el naixement d’uns sis milions de persones al món. "Però és aberrant que es consideri una fita mèdica que una dona de 64 anys doni a llum bessons", va dir amb rotunditat Anna Veiga, directora de recerca de l'equip de Salut de la Dona Dexeus, en referència a l'últim cas conegut a Burgos. "L'organisme no està preparat per suportar un embaràs en aquest moment de la vida", va advertir Barri. "Hauríem de ser més conscients que nostra capacitat reproductiva és molt pobra", aclareix el ginecòleg. "Amb prou feines un èxit del 20% al mes en parelles joves".
Per això creuen que les nenes i els nens haurien de saber que la vida reproductiva de les dones té un límit. "El treball, els estudis, gens hauria de ser un obstacle perquè les dones decidissin ser mares al seu millor moment reproductiu", va defensar Anna Veiga. "Preservem òvuls de dones que han d'ajornar la seva maternitat pels més diversos motius -la demanda s'ha multiplicat per deu-, però quan no hi ha una causa patològica, com haver de sotmetre's a quimioteràpia o a radioteràpia, hem de plantejar-nos si hi ha un límit per usar-los".
Les tècniques que estan en desenvolupament permetran corregir situacions com la malformació o la falta de l'úter mitjançant un trasplantament; la manipulació d'embrions per evitar alteracions; la generació d'òvuls i espermatozoides a partir de cèl·lules mare; o la correcció genòmica. Aquest és el futur pròxim. El present es basa en unes tècniques de reproducció consolidades que milloren resultats i amplien possibilitats. Però amb una tendència, creixent i sense canvis a la vista, de retardar més i més l'edat de tenir fills. "Hauríem de ser capaços de frenar aquest fenomen", va concloure el Dr. Barri.