No hi ha parts actives o passives
Comencem pel principi. "Després de mantenir relacions sexuals i que el semen s'hagi dipositat en la vagina, als espermatozoides encara els queda un llarg camí per recórrer fins a poder trobar a l'òvul i fecundar-lo", explica a Maldita Ciencia Montserrat Boada, directora dels laboratoris de reproducció assistida de Dexeus Dona. Segons Boada, suposant que no hi hagi cap altra alteració important que afecti la fertilitat de l'home o de la dona, les possibilitats de fecundació dependran del dia del cicle, de la qualitat seminal, de les condicions cervico-vaginals, del bon funcionament ovàric i de la integritat de les trompes de Fal·lopi.
"Seria equivocat pensar que la part femenina no té un paper actiu en la selecció de quin espermatozoide arriba a fecundar", explica a Maleïda Ciència Rita Vassena, directora científica del grup de clíniques de reproducció assistida Eugin. "Tant el tracte reproductor femení (vagina, cèrvix, úter, orifici úter-tubàric i trompa) com el mateix òvul estan dissenyats i actuen constantment com a procés de selecció, amb l'expectativa que només els espermatozoides més eficients arribin a fecundar", aclareix.
A més, recorda que, des d'un estudi realitzat fa gairebé 30 anys se sap que, encara que desenes de milions d'espermatozoides es dipositen en la vagina durant el coit, no més de mil arribaran fins a les trompes i, d'ells, poques desenes podran arribar prop de l'òvul i tenir l'oportunitat de fecundar. "Així doncs, la contribució femenina a la selecció i fecundació és tot menys passiva", confirma Vassena.
L'espermatozoide no és autosuficient, sinó que necessita l'ajuda de la resta
Corregeix-nos si ens equivoquem, però des de les xerrades en la classe de biologia de nenes fins i tot en els propis acudits d'adults, la fecundació se'ns ha representat com una carrera d'obstacles que l'espermatozoide ha de superar fins a arribar a l'òvul: un petit capgròs que es belluga ràpidament fins a aconseguir la seva "diana", que li espera amb paciència. Autosuficient, veloç i àgil. Però, ho fa sol? De veritat competeix feroçment amb la resta? Doncs resulta que no.
Aquest estudi de l'Institut de Tecnologia de Massachusets (MIT) assenyala que els espermatozoides col·laboren entre si i naveguen en conjunt, no de manera solitària, realitzant un moviment espiral fins a donar amb l'òvul. D'aquesta manera, es protegeixen i es tiren un cable els uns als altres, "exploren" més a fons l'aparell reproductor femení i tenen més possibilitats de donar amb l'ovòcit, que, de fet, tampoc "espera assegut" la seva arribada. Encara que l'òvul no es mou per si sol, l'aparell reproductor femení escurça distàncies i facilita la fecundació.
Encara que l'òvul no es mou per si mateix, l'aparell reproductor femení escurça distàncies i facilita la fecundació
Com apunta la recerca del MIT, els espermatozoides es mouen principalment al llarg de les parets del coll uterí, l'úter i l'oviducte. Això significa que han de bregar amb dues propietats dels fluids pels quals viatgen: la seva viscositat i la variació de velocitat que aquests presenten. Un desafiament en tota regla.
"Encara que cada espermatozoide és autònom en el seu moviment, el que pugui o no arribar fins a la trompa de Fal·lopi està també controlat pel mitjà vaginal i el pH i estructura del moc vaginal i cervical", explica a Maleïda Ciència José Luis Gómez Palomares, ginecòleg de la reproducció i membre de la junta de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF).
És evident la importància que té la mobilitat dels espermatozoides per a navegar contracorrent, arribar a l'oviducte on està l'òvul i fecundar-lo. Ara bé, l'aparell reproductor femení facilita la seva arribada escurçant les distàncies: encara que l'òvul no té capacitat de moviment propi, les trompes de Fal·lopi posseeixen uns cilis (una espècie de pels petits) que ajuden a aquest a desplaçar-se en sentit descendent, des de l'ovari cap a l'úter. És en elles, en les trompes, on ha de produir-se la fecundació.
A la crida de l'òvul
A més, l'òvul emet diferents senyals químics que atreuen a les cèl·lules masculines pel tracte reproductiu femení. Les secrecions femenines actuen activant, 'capacitant', als espermatozoides, segons explica a Maleïda Ciència Marina Martínez García, investigadora del Departament de Genètica en el laboratori Colaiacovo de l'Escola de Medicina d'Harvard (EUA). "Això inclou l'activació d'enzims que modifiquen la composició externa, el moviment i la membrana dels espermatozoides", afegeix l'experta.
Seguint aquests senyals és com els espermatozoides localitzen i arriben a l'òvul. "L'òvul desprèn substàncies que atreuen a l'espermatozoide per un mecanisme d'atracció química anomenat quimiotaxis. Una de les substàncies que desprèn i que serveix com a pista per als espermatozoides és l'hormona progesterona, però hi ha unes altres que estan actualment sota recerca", aclareix Vassena.
L'òvul té la "responsabilitat" de "seleccionar" l'espermatozoide més adient
Encara que l'òvul no tingui la mobilitat que té l'espermatozoide, sí que juga un paper molt important en el procés de fecundació. En la seva membrana té uns receptors que han de reconèixer a l'espermatozoide per a permetre que aquesta es produeixi.
Segons explica Gómez Palomares, la capa externa que envolta els ovòcits dels mamífers està formada per un tipus concret de proteïnes, anomenades glucoproteïnes, que poden ser de quatre classes ZP1, ZP2, ZP3 i ZP4. "Si aquest (l'òvul) no les produeix en la suficient quantitat i qualitat, l'espermatozoide no serà capaç de fecundar-lo", explica l'expert.
D'altra banda, l'ovòcit controla el que, en la majoria d'ocasions, només sigui un espermatozoide el que li fecundi. "Té, diguem, la clau per a obrir i tancar la finestra en la qual podrà ser fecundat", indica l'expert.
"A més, aquells espermatozoides que no posseeixin la proteïna específica perquè l'òvul els reconegui, no tindran cap opció i es quedessin fora, adherits a aquesta capa externa o pels voltants", assenyala Boada.
És a dir, encara que molts espermatozoides s'uneixin la capa externa de l'òvul, la denominada reacció cortical d'aquest evita que més d'un es fusioni. "Per a això, allibera els anomenats 'grànuls corticals' que fan que la capa externa es 'endureixi' i bloquegi la poliespermia (fertilització per més d'un espermatozoide)", explica Martínez García.
L'orgasme femení podria facilitar el procés de fecundació
Els espermatozoides que aconsegueixen travessar la cèrvix i arribar al cos de l'úter tindran una mica d'ajuda en la seva pròxima etapa. Les parets d'aquest es contreuen en moviments similars als de les ones (peristàltics) i ajuden els espermatozoides a arribar fins a l'entrada de les trompes, un orifici molt petit i ple de substància mucosa, en pocs minuts.
"En moltes espècies, la força i moviment dels espermatozoides per si sols no són suficients perquè aquests entrin en l'orifici, per la qual cosa es necessiten substàncies específiques presents en la superfície dels òvuls per a passar, un altre punt de selecció per part del tracte femení", indica Vassena.
Hi ha alguns estudis que suggereixen que l'orgasme femení també podria exercir un paper important en el procés de fecundació. Com? Les petites contraccions de la vagina durant aquest podrien contribuir a l'ascens de l'esperma pel tracte femení, segons explica Martínez García. No obstant això, els mateixos autors indiquen que fa falta més recerca sobre el tema.
"A més, en moltes espècies, les femelles som capaces d'emmagatzemar esperma fins a l'ovulació. Aquest emmagatzematge pot ser d'hores, dies (fins a 5 dies en humans), mesos o anys en algunes espècies de rèptils", explica l'experta. "Això dóna lloc, per exemple, al fet que pugui haver-hi selecció d'esperma de diferents mascles".