Alguns t'hauran arribat per herència familiar, uns altres te'ls haurà explicat la veïna del cinquè i uns altres són “vox populi”. Sobre el part existeixen infinitat de dites i llegendes. Per descomptat, molts es queden només en això, pur mite, però uns altres sí que són certs. Amb l'ajuda de la Dra. Sofia Fournier, ginecòloga i obstetra de la Clínica Dexeus de Barcelona, et revelem a quins pots fer cas.
El trencament de la bossa és senyal de part imminent
FALS
Si aquest és complert, el normal és que al cap d'algunes hores de trencar aigües (unes 8-10 com a molt) comencin les contraccions de part. I si no és asi, passat aquest temps l'obstetre te les induirà per evitar el risc d'infeccions. El que no és veritat és que el part sigui imminent. Al reves: normalment els parts que comencen amb trencament de la borsa sense contraccions prèvies (al voltant d'un 15% dels casos) van mes lents que els que ho fan amb contraccions. Creure que en trencar aigües cal sortir corrent cap a l'hospital perquè el nadó ja arriba és fals. Si estàs poc dilatada, per molt que hagis trencat aigües no s'accelerarà res. Cal anar, però sense presses. Això si, cal anar amb urgència si el liquid té un color verdós o marró o fa mala olor, explica la Dra. Sofia Fournier.
Les contraccions de part no es poden confondre
VERITAT a mitges
Al llarg de la gestació segurament ja has experimentat les anomenades contraccions de Braxton Hicks (la funció de les quals és anar-te preparant per al naixement del bebè) i ara que estàs arribant al final de l'embaràs, et preguntes: sabré reconèixer l'inici del part? No sempre és fàcil per a una primerenca, perquè els nervis juguen males passades. No obstant això, hi ha una forma de distingir les contraccions de part: la seva freqüència. Al contrari de les de Braxton Hicks, aquestes tenen un patró definit quant a freqüència i no cessen amb el repòs. Si et vénen contraccions cada 10-15 minuts durant una hora i mitja o dues hores seguides, estàs en l'etapa activa de dilatació. És el moment d'anar a l'hospital per al part, però tranquil·la, perquè encara et falten unes hores.
Si esperes massa pots parir camí de l'hospital
VERITAT a mitges
“En un primer embaràs això és pràcticament impossible. Oblida't de les pel·lícules en les quals la mamà agafa un taxi desesperada cap a l'hospital”, diu la doctora. Un primer part dura de mitjana 12 hores, així que si et passes les dues primeres decidint si ha arribat el moment, no ocorre res. En un segon embaràs la dilatació sí que és més ràpida, però com tu ja saps de què va, quan identifiquis les contraccions de part no esperis més d'una hora per a anar a l'hospital.
El segon part sol ser més curt i fàcil que el primer
VERITAT
El teu cos ja està acostumat a dilatar i els períodes són més curts. Així, el període de dilatació d'una mamà primerenca requereix, de mitjana, entre 8 i 12 hores, mentre en una multípara s'escurça a 4-6. L'expulsiu també és diferent: dues hores de mitjana en el primer cas i la meitat en el segon. “Segons la meva experiència, el primer embaràs se sol portar molt bé i el part es fa costa amunt; en canvi, la segona gestació és més pesada, però amb un part més fàcil”, resumeix la doctora.
Si estàs embarassada de bessons, el part s'avançarà
VERITAT
El 80% dels embarassos de bessons no arriben a les 40 setmanes de gestació perquè el part es desencadena abans. D'altra banda, molts obstetres recomanen que en un embaràs múltiple el part no es realitzi més enllà de la setmana 37-38.
Hi ha més probabilitat de part en dies de tempesta o lluna plena
VERITAT a mitges
Sembla que els canvis de pressió atmosfèrica tenen certa influència en el trencament de la bossa amniòtica. Per això hi ha un lleuger augment de parts en aquests supòsits.
Si en la meva família hi ha hagut parts complicats, el meu ho serà
VERITAT a mitges
És cert que hi ha certa associació i que si en la teva família totes les dones han tingut cesàries, Per exemple, potser tens més paperetes que una altra embarassada. Però, com diu la doctora, tot això cal posar-ho en quarentena. “Cal contextualitzar els motius pels quals es van fer aquestes cesàries, que van poder ser circumstancials”, aclareix l'obstetra. Una altra cosa és que tu ja hagis tingut un part prematur o complicat. Depenent del motiu, sí que podria repetir-se.
No és bo menjar durant la dilatació ni en l'expulsiu
VERITAT
Es tracta d'una creença certa, sobretot en parts amb anestèsia. Hi ha molts centres que permeten prendre alguna beguda, com un suc, durant la fase de dilatació, però en el moment en què t'administrin l'epidural estaràs anestesiada de cintura cap avall i haver menjat et podria provocar vòmits. A més, si davant una complicació fos necessari utilitzar l'anestèsia general, tenir menjar en l'estómac suposaria un risc que fessis una broncoaspiració.
Amb l'epidural es perd la sensació i necessitat d'empènyer
VERITAT
Així és. Està demostrat que, sense l'epidural, un 85% de les dones senten la necessitat d'empènyer, enfront del 25% que la noten amb l'anestèsia. Però no et preocupis, el fet que perdis aquesta sensació no significa que no vagis a empènyer correctament. Una vegada que estiguis en el paritori només has de deixar-te guiar per la llevadora i el ginecòleg. Veuràs com va tot bé.
Dos motius (falsos) per a fer la cesària
Hi ha indicacions de cesària absolutes i unes altres que no ho són tant. Cal aclarir dos mites respecte a aquestes. Una cesària prèvia equival sempre a una altra: tens més probabilitats, però només això. Al voltant del 60% de les dones amb cesària prèvia aconsegueixen tenir un part vaginal. Aquí l'important és saber per què va haver-hi la cesària anterior. No és el mateix el cas d'una dona que després de 24 hores de part no va dilatar prou, que el d'una que la va tenir perquè el bebè estava en posició trasversal. Si el bebè ve de natges, fer-la és inevitable: Un motiu per a fer cesària és que el bebè estigui en una posició que impossibiliti la seva sortida. Per exemple, si ve en posició transversa, no hi ha discussió. Però sí que n'hi ha si el nen ve de natges. Aproximadament un 15% de les cesàries es donen per aquest motiu. Són parts més complicats i no tots els obstetres s'atreveixen amb ells, però uns altres sí. Una opció que ofereixen alguns hospitals és realitzar una versió cefàlica externa en la setmana 37. Es tracta d'unes maniobres que es realitzen en quiròfan amb les mans per a girar al bebè.
Afavorir l'inici
Si has sortit de comptes i no et poses de part, no desesperis. Hi ha trucs per a estimular el seu inici de forma natural. Alguns són falsos, però aquests tres sí que funcionen.
Caminar, pujar escales... Un exercici suau juga al teu favor. Així que no t'estranyi que, si estàs ja en la setmana 39, el teu obstetre insisteixi que et moguis. “Per descomptat, estirada en el sofà no afavoriràs res”, diu la ginecòloga Sofia Fournier.
Tenir relacions sexuals: s'ha demostrat que afavoreixen l'inici de les contraccions de part. Això és pel fet que el semen conté unes substàncies, dites prostaglandines, que afavoreixen l'estovament del coll de l'úter. Però a més, l'orgasme desencadena lleugeres contraccions uterines que, quan l'embaràs està a terme, poden fer que s'iniciïn les de dilatació.
Estimular els mugrons: en fer-ho provoques que s'alliberi oxitocina, l'hormona responsable de desencadenar el part.