És absolutament normal tenir una regla que provoqui molèsties. Això rep el nom de dismenorrea. La majoria són casos que duren un parell de dies i cedeixen amb un analgèsic suau. Aquest dolor es provocat per la contracció dels músculs uterins per facilitar l'expulsió del teixit endometrial.
“Habitualment és una molèstia en la part baixa del ventre, de vegades localitzada en un dels costats i que irradia cap als genitals i les cames. Altres vegades és de tipus còlic, que va i ve”, segons explica la doctora Irene Vico Zúñiga, ginecòloga de la Clínica Gine Vida i experta de Doctoralia.es.
Aquest dolor sol començar escasses hores abans de l'inici de la menstruació i aconsegueix el seu punt màxim en el primer dia de regla, per acabar a les 48 hores. La dismenorrea és més freqüent en els primers tres o quatre anys del començament del període fins a la tercera dècada de la vida.
L'origen
Existeixen dos tipus de dismenorrea. En la que s'anomena primària, la regla fa mal sense més, no hi ha una malaltia oculta i no es dóna cap alteració darrere que justifiqui la dolència. En el que s'anomena dismenorrea secundària, la menstruació és dolorosa com un símptoma d'alguna cosa més, “per causa anatòmica, per patologia d'algun òrgan pèlvic”, detalla la doctora Vico.
Solucions
El dolor comú de la regla és impossible de prevenir, però sí es tracta amb antiinflamatoris no esteroides (per exemple, ibuprofè) i, si no és suficient, es poden utilitzar estrògens i progesterona (hormones sexuals femenines) amb prescripció mèdica, que regulen el cicle i calmen el malestar. Davant les contínues molèsties, moltes dones recorren a remeis casolans com l'aplicació local de calor, prendre valeriana o camamilla, però no hi ha evidència científica que avali la seva efectivitat.
Quan el cas és greu
No obstant això, hi ha dones per a les quals la menstruació és un turment de debò. Ocorre en el 10-15 % de les dismenorrees, segons dades aportades per la doctora Vico. Per a elles, el dolor és invalidant i els impedeix fer la seva vida normal. De vegades s'acompanya d'altres símptomes tals com a malestar generalitzat, nàusees, vòmits i sensació de mareig. “Es recomana una visita al ginecòleg per saber si hi ha un motiu per a la dolència".
Generalment es realitzarà una exploració ginecològica i una ecografia per observar si existeix algun trastorn genital”, explica Núria Parera Junyent, responsable de la Unitat de Ginecologia de la Infància i l'Adolescència de Salut de la Dona Dexeus. En la majoria dels casos el resultat de l'exploració ginecológica i l'ecografia és normal, Però en certes dones, aquestes proves poden revelar problemes que estaven sense diagnosticar i que serien la causa d'aquests dolors intensos, com a pòlips, miomes o endometriosi (quan hi ha presència de teixit endometrial fora de l'úter).Aquest dolor que en realitat és el símptoma d'una malaltia ginecològica és el que es coneix com a dismenorrea secundària. Per això és molt important acudir al metge quan es té, encara quemoltes dones no ho fan perquè el dolor de la menstruació es considera normal.
Tractaments
Depenent del que sigui que està provocant el dolor, l'especialista indicarà quin és el tractament més adient “Pot tractar-se amb antiinflamatoris o també tractaments hormonals, que són molt eficaços per disminuir o fer desaparèixer la dismenorrea”, afegeix la doctora Parera Junyent. En casos molt severs, el metge pot arribar a pautar tractaments perquè no es tingui la regla durant un temps i que d'aquesta manera la dona pugui realitzar la seva vida normal sense interferir en les seves activitats quotidianes.