Cada cop és més habitual que la maternitat es posposi. Hi ha múltiples raons, circumstàncies socials, laborals o econòmiques per les quals les dones, avui dia, prenen la decisió de tenir un fill a partir dels 40 anys. A Catalunya el nombre de mares a partir dels 40 s’ha més que doblat en els últims 10 anys. L’edat mitjana a què es decideixen a tenir el primer fill és als 30,8 anys. Pràcticament som el país on la maternitat arriba més tard, en un empat amb Itàlia i Suïssa. És el paradigma de la “nova maternitat”. Una tendència en què la biologia juga en contra. A més, no totes les dones són conscients de les possibilitats i dels riscos que implica aquesta maternitat tardana.
La Dra. Anna Veiga, directora de Recerca i Desenvolupament de la secció de Biologia del Servei de Medicina Reproductiva al centre Dexeus Dona i “mare científica” de la primera nena nascuda per fecundació in vitro a Espanya, ha visitat el programa Tot és possible per presentar el llibre Ser madre a los 40 (y más allá) , editat per Grijalbo. Un recull de coneixements d’un grup de professionals de l’Hospital Universitari Dexeus sobre salut reproductiva de la dona i maternitat en edats avançades.
L'any 1984, juntament amb l'equip del Dr. Pedro Barri, que participa en aquest llibre, vau aconseguir una fita molt important: el primer naixement fruit d'una fecundació in vitro a Espanya. Han passat 34 anys des d'aquella data tan destacable. Com diria que han canviat les circumstàncies que porten avui dia a les dones a pendre la decisió de ser mares?
Una cosa és el que hem aconseguit en reproducció assitida, que són fites importants, cada vegada som més capaços d'ajudar a dones i parelles que tenen problemes de fertilitat. Però per una altra banda, podem observar el fenomen, de fet sociològic, de retardar l'edat de la primera maternitat per factors socials i econòmics. El fet que les dones s'hagin incorporat a la Universitat i al treball d'una forma plena. Les dones es volen formar, volen aconseguir una feina que les faci felices des del punt de vista professional i això de vegades no és fàcil i porta temps. D'altra banda, també hi ha situacions en què la dona no troba la persona amb la qual vol tenir el seu fill o no està segura. Tot això fa que l'edat es vagi endarrerint i cada vegada ens trobem amb dones que amb 40 o més anys decideixen ser mares.
Quina seria l'edat ideal per tenir fills o per tenir el primer fill?
No hi ha una edat que sigui ideal per tenir fills, però cal ser conscient que fisiològicament les dones tenim una data final en la nostra vida reproductiva. No podem reproduir-nos sempre. Podem començar a partir de les primeres menstruacions i deixem de poder en el moment en qué la nostra reserva ovàrica, els nostres òvuls d'han esgotat i això passa a la menopausa. Per tant el que és més recomenable, des del punt de vista biològic, és tenir els fills en la fase bona de la reproducció que estaria entre els 25 i els 35 anys.
I a partir de quina edat considereu els professionals que una maternitat es troba en una edat avançada?
Això va canviant i poso un exemple: quan jo vaig tenir el meu primer fill tenia 31 anys i en la meva història clínica posava 'primípara añosa'. En aquests moments una dona que té el seu primer fill entre els 30 i els 31 anys no es considera que té una edat avançada. Però a partir dels 40, cada vegada la possibilitat de quedar-se embarassada és més baixa i les posibilitats que hi hagin problemes són més elevades. És un fet que totes les dones hauríen de saber i no quan tenen 40 anys, si no molt abans.
Fer la previsió...
Exactament, fer la previsió i pensar: "bé, ara no puc tenir fills però potser hauria de fer alguna cosa per preservar la meva fertilitat".
Com ara què?
Com per exemple congelar òvuls en una edat més jove i utilitzar aquests òvuls una mica més endavant. O simplement tenir present que la nostra vida fértil és limitada i que hi ha l'opció de preservar la fertilitat. Jo penso que això s'hauria d'ensenyar a les escoles a les nenes. Les noies han de saber que quan siguin grans i vulguin tenir fills no sempre podran tenir nens quan vulguin, perquè encara que vegin dones que han tingut fils amb 50 anys, això no és 'normal'. Aquesta dona no ha tingut fills genèticament propis, ha necessitat l'ajut de professionals i a més probablement la donació d'òvuls d'una donant més jove.
En el llibre "Ser madre a los 40" també es parla dels riscos d'una maternitat tardana, quins serien aquests riscos?
Abans de parlar dels riscos s'ha de parlar de les dificultats. No és el mateix quedar-se embarassada als 25 o als 30 que als 40 o 45. Cada vegada a mesura que avança l'edat de la dona hi ha més dificultats per quedar-se embarassada. Això no vol dir que una dona de 40 anys sempre hagi de recórrer a la fecundació in vitro. Hi ha embarassos naturals per sobre dels 40 anys en principi sense molts problemes. Però si mirem les estadístiques hi ha més problemes a partir dels 40. En següent lloc no és el mateix un embaràs en una dona d'aquesta edat que en una noia jove, perquè el cos de la dona no està exactament en les mateixes condicions, ja des del punt de vista de salut general. Una dona més gran pot tenir més problemes d'hipertensió, preeclampsia...també és més possible que l'embaràs acabi amb una cesària. Bé tot això són coses que des del punt de vista mèdic són perfectament resolubles i no és que impideixin que una dona de més de 40 anys pugui ser mare però s'han de saber i un embaràs d'una dona de més de 40 anys s'ha de vigilar una mica més.
El risc d'avortament també és més alt?
Si l'embaràs s'ha dut a terme amb els seus propis òvuls, absolutament; una dona de més de 40 anys té un risc més alt de perdre l'embaràs perquè els òvuls poden tenri anomalies cromosòmiques per les lleis de la selecció natural.
Tot això, que s'explica molt bé i amb molt detall en el llibre, és aplicable també a dones amb 40 anys o més que ja han tingut un fill o més o això canviaria?
El problema és que la reserva d'òvuls s'esgota, i s'esgota tant si ja has tingut un fill com si no l'has tingut.Pot semblar que una dona que ja ha tingut fills pot quedar-se embarassada més fàcilment però no és així, ja que la reserva ovàrica d'una dona d'entre 40 i 50 anys està pràcticament en el punt d'esgotar-se i això és el que fa que hi hagi més dificultat a l'hora de quedar-se embarassada,.
Actualment en el món hi ha uns 8 milions de nens que han nascut per fecundació in vitro, ens agradaria que ens expliqui quines són les raons més habituals per les quals les dones han de recórrrer a aquesta tècnica.
La fecundació in vitro és la tècnica estrella de la reproducció assistida , la que dona millors resultats, és la que en un únic cicle de tractament obté més embarassos. Es va inventar per dir-ho d'alguna manera per ajudar a les dones que teníen problemas en les trompes, en què no es podia produir la fecundació. En aquests moments hi ha moltes més indicacions que cobreix la fiv, hi han problemes masculins, d'ovulació i també hi ha molts problemes de dones d'edat avançada que necessiten que se'ls doni un cop de mà per tal d'aconseguir un embaràs. Les indicacions de lfet de la fiv han canviat perquè des del punt de vista sociològic que és que les dones decideixen ser mares molt més tard.
Disposen de xifres de percentatges d'èxit en la reproducció assistida?
De fet quan més jove és la dona més possibilitats tenim d'aconseguir l'embaràs, tant d emanera natural com per fecundcaió in vitro. La fiv per si mateixa no pot resoldre el problema d'una dona que s'hagi fet gran i ja no tingui òvuls de qualitat si no es fa cap tractament més. Cal recórrer a la donació d'òvuls de donant. De manera general, els percentatges d'èxit de fiv estan al voltant del 40% per cicle, però varia molt en funció de l'edat. En dones més joves pot estar fins i tot al voltant del 60% i en dones per sobre dels 40 anys passa al 15% o al 12% i a zero al final de la vida reproductiva.
En el llibre es parlen dels pros i contras, quins serien els pros de ser mare a partir dels 40?
Jo crec que és una decisió molt personal i mai m'atreviria a dir si és millor tenir fills als 30 o als 40 anys. El que hem de pensar és en el benestar de la criatura. Els professionals el que hem de fer és posar a l'abast els coneixements que tenim i sempre que sospitem que hi pot haver-hi un risc hem d'intervenir i hem de posar-hi remei. L'edat fisiològica ideal per tenir fills és abans dels 35 anys. però la llibertat individual de cadascú s'ha de respectar. Hi ha arguments que diuen que a partir dels 40 anys, els nens acabaran tenint més àvies que mares. però als 40 anys i en general una dona està molt més estabilitzada des del punt de vista professional i personal que als 25 o 30. Això s'ha de posar en la balança.
En el llibre s'explica que les maternitats en edat avançada no tenen més risc psicològic sino tot el contrari.
És el que deiem. Normalment acostumen a ser embarassos molts desitjats i nens molt desitjats, que es viuen de manera molt plena. Això ho veiem en les nostres pacients que aconsegueixen tenir nens a aquestes edats, sobre tot si els ha costat molt, viuen aquesta maternitat d'una manera exuberant. No dic que no passi a edats més joves. però si no et costa gens i aconsegueixes l'embaràs ràpidament i consideres que tot és molt natural potser vius la maternitat d'una manera diferent.
Per acabar, en el llibre hi ha un comentari del Dr. Pedro N Barri sobre el que ens garadria reflexionar, diu que els éssers humans ens reproduim poc,t ard i malament, Som l'espècie menys fèrtil del regne animal i en comptes de protegir aquest escàs potencial l'amenacem amb motius socials i culturals. A quins motius es refereix el doctor principalment?
Probablement, al fet que cada vegada les dones i les parelles es plantegen tenir els fills més tard, així que si ja anavem malament per dir-ho d'alguna manera anirem a pitjor. De fet en un país com el nostre la taxa de natalitat no cobreix ni el reemplaçament, tenim aproximadament crec que són 1,2 fills per parella, que és poquíssim. Si a sobre ens hi posem molt tard i tenim dificultats, doncs aquest 1,2 el que pot passar és que anirà a menys.
També és veritat que no hi ha col·laboració part del Govern en animar-nos a tenir fills
No, no ens animen. Hi ha països que animem molt més i, de fet, des del punt de vista econòmic i professional tenir un fill és complicat perquè costa molts diners i requereix molta energia i molt temps i per tant són decisions que cada vegada costen més de prendre.