La insuficiència ovàrica precoç (IOP), terme encunyat en 2007 per a substituir al de fallada ovàrica precoç (FOP) per expressar, segons la Societat Espanyola de Fertilitat, “amb més rigor un deteriorament progressiu de la funció ovàrica”, és una patologia que consisteix en l'esgotament de la reserva ovàrica abans dels 40 anys, i afecta a una de cada 100 dones menors d'aquesta edat. La seva conseqüència més evident és la repercussió negativa sobre la fertilitat i la conseqüent dificultat per a aconseguir l'embaràs de les dones a les quals se'ls diagnostica aquest problema.
Un dels principals símptomes de la IOP, i el més cridaner, és l'absència de la menstruació (amenorrea) al no produir-se l'ovulació, però també els fogots, la sequedat vaginal, o els trastorns del somni poden aparèixer en la dona que el sofreix a causa de la falta d'estrògens. Són signes molt similars als que es produeixen quan arriba la menopausa, per aquest motiu popularment es coneix aquesta síndrome com a 'menopausa precoç', amb la diferència que en aquest cas es tracta d'una patologia, i no de l'avançament d'un procés fisiològic natural, per la qual cosa l'enfocament multidisciplinari és fonamental per a poder abordar les seves conseqüències físiques, però també les repercussions psíquiques.
La prevalença de la insuficiència ovàrica precoç és, segons explica Beatriz Álvaro, ginecòloga especialista en Endocrinologia Ginecològica i Reproducció en Dexeus Dona, d'un l'1% als 40 anys, del 0,1% als 30 i del 0,01% als 20. “A mesura que ens acostem als 40 és més freqüent, però no és una patologia que es pugui definir com a habitual”, explica.
Causes i diagnòstic de la insuficiència ovàrica precoç
En la majoria dels casos, fins a un 90% segons la ginecòloga, l'origen d'aquesta malaltia és de naturalesa idiopàtica, és a dir, es desconeix per què es produeix. La majoria de les dones que la pateixen han passat per un procés de desenvolupament reproductiu normal: menarquia, menstruacions regulars, i fins i tot processos d'embaràs i part. Es creu que en algunes pacients la causa pot ser un problema genètic.
Més clars són els casos en els quals hi ha hagut prèviament algun tipus d'intervenció ovàrica, una malaltia autoimmune o un tractament de radioteràpia o quimioteràpia, situacions que poden provocar la insuficiència ovàrica precoç.
Per fer el diagnòstic de la insuficiència ovàrica precoç, l'especialista recull informació sobre els antecedents familiars, personals i ginecològics (edat de la primera regla, regularitat dels cicles, ús d'anticonceptius...), a més de dur a terme un examen físic i una avaluació ginecològica, consistent en una ecografia i una analítica de sang. A través d'aquesta última prova es poden conèixer els nivells d'hormones com l'estradiol o la hormona fol·liculostimulant (FSH), fonamentals pel funcionament correcte dels ovaris.