Sofía Fournier es ginecòloga, bloguera i mare, i ha escrit un llibre sobre l'embaràs en un moment en què cada símptoma es consulta al moment en internet
Sent bloguera (unamamiquesemima.com), com és que es decideix a escriure un llibre de paper?
Sí, he fet el trànsit a l'inrevés, he passat de l'on line al off line... La realitat és que en els últims anys les editorials pràcticament no publiquen llibres de gent desconeguda si no té una bona identitat digital. El primer que fan és 'googlearte' i veure com estàs posicionat en xarxes.
Però la veritat és que en l'embaràs, com en tot, la informació a la web és abundant i no ha de ser fàcil distingir de qui fiar-se
Sí, internet és un mar ple de peixos de tots els colors i cal saber pescar el peix bo, no tota la informació val. Sempre li dic als meus pacients: si tú vols trobar que el consell que et dono de vacunar-te contra la grip és súper perillós per a la teva salut vas a ser capaç de trobar-ho... Cal saber on buscar i el prestigi de la gent que et dóna la informació.
I amb el mòbil tenim l'ordinador en la butxaca Com resistir-se a buscar cada dubte, cada símptoma?
Com a professionals hem d'assumir que les dones que van a ser mares avui dia són dones digitals. I què podem fer? Crec que hem de nodrir la web de contingut rellevant, és a dir, que els professionals pugem informació de qualitat a internet i això farà que quan la gent "googlegi" alguna cosa la primera font sigui fiable. I segon com a pacient no fiar-se dels fòrums d'opinió i intentar recórrer a pàgines qualificades. La majoria dels hospitals i clíniques tenen pàgines amb un apartat per a les pacients que estan especialment bé. I si es fiquen en blogs, que intentin descobrir qui hi ha darrere d'aquest blog.
I anar amb els dubtes apuntats al metge
Sí, aquesta és la meva clau, ho poso en el llibre. La meva primera norma per a tota embarassada és: fes una llista de la compra cada vegada que vagis al metge, amb tot apuntat, perquè si no, sortiràs de la consulta i diràs: 'no li he preguntat...'
Conec a mares embarassades amb molt sentiment de culpa perquè tenen molt estrès en el treball i temen que pugui afectar als fills que esperen. Què les diria?
Jo sempre dic: si el teu treball t'encanta ja no és un estrès, diguem que és una càrrega, però vas a trobar la forma d'encaixar l'embaràs en el teu dia a dia. Si el teu treball no t'agrada, si estàs en una situació laboral complicada, i amb estrès important i no ho vas a saber gestionar bé, jo li dic: no passa gens, per a una estona, disminueix l'horari, parla amb el teu cap... I si no veus solució agafa una baixa mèdica. Un embaràs són nou mesos de la teva vida enfront de més de 40 anys de carrera laboral. No passa gens perquè et baixis una miqueta de la roda.
I diu que l'embaràs és una oportunitat per fer canvi d'hàbits
Sí, jo sóc molt partidària que els canvis que fem quan estem embarassades, perquè és quan més ens acordem que ens hem de cuidar, no siguin molt radicals. No parlo de fer una dieta súper radical, sinó de canviar hàbits d'alimentació per poder-los mantenir sempre. És fer canvis subtils que et van a permetre fer-los permanentment millor.
En el seu llibre parla de llegendes urbanes sobre de l'embaràs. Expliqui'm alguna anècdota d'aquestes que ha vist en consulta.
Sí, recordo d'una pacient súper atabalada que va venir un dia a la consulta perquè s'havia menjat un xiclet, i resulta que estava preocupada perquè se li anava a pegar en el cap al bebè. Vaig haver d'explicar-li que el seu sistema digestiu anava per una banda completament diferent.... O la típica mamà que li dol una mica el melic perquè la panxa està creixent i creu que és perquè el bebè està tirant del cordó umbilical i no entén que el cordó umbilical està dins de l'úter... Sí, hi ha molta llegenda urbana sobre l'embaràs que persisteix i que es va transmetent sense cap base... Em dóna per a un segon i tercer llibre.
Creu que s'ha advertit suficientment que la maternitat té 'data de caducitat'?
Com a metge pensava que sí, però fa poc vaig estar en una jornada i em va tocar participar en la taula rodona de maternitat tardana i t'adones de la quantitat de dones professionals, amb estudis, que no tenien ni idea que les seves possibilitats de ser mares van a disminuir amb els anys. Ens toca advertir-ho. Una va sortir dient: 'a mi ningú m'havia dit que als quaranta m'anava a costar quedar-me embarassada'. Cal divulgar-ho molt més, que se sàpiga que partir dels 37 la maternitat no va a arribar així com així.