Amb el record encara palpitant en la gola, Aissatou explica que els seus pares volien el millor per a ella i que, per això, li van practicar l'ablació. Tenia nou anys. Ara té 49. Parla amb seguretat però, quan el record es fa molt fort, els ulls s'humitegen i demana una pausa. Una navalla que es va esgrimir fa quatre dècades i un cos que no oblida. «Ho recordo tot, va ser horrorós», diu acabant un cafè ja fred en una terrassa de Madrid.
Un dia la van despertar en un poble al sud del seu Senegal natal. Una delegació de dones la va portar al bosc al costat d'altres nenes. Totes ballaven. Les dones per la cerimònia i les nenes perquè anaven a convertir-se en dones. Aissatou no, perquè intuïa dolor. Hi havia una senyora entre els arbres i per les seves mans anaven passant les nenes i les anava tallant el clítoris. Quan va arribar el seu torn, Aissatou va cridar. Ningú ho entenia, doncs se suposava que era motiu d'orgull. «És molt ràpid, quan comences a cridar, ja ha passat», rememora.
Aissatou, un nom inventat perquè els seus propers no la reconeguin, va arribar a Espanya en 1994 com a estudiant de Filologia Hispànica. Volia tornar després al seu país i convertir-se en professora però una complicada situació familiar li va obligar a quedar-se i a buscar treball. A Espanya, els seus problemes com a dona mutilada sorgien quan anava al ginecòleg. «He estat en uns quants, ho veien però no em deien gens», diu. «Es creava un silenci», recorda, com un elefant africà a l'habitació d'un ginecòleg blanc.
Per això, no ho va dubtar quan va conèixer el Programa de reconstrucció genital post ablació de la clínica Salut de la Dona Dexeus de Barcelona. «És com si t'haguessin tallat un dit sense el teu consentiment i més tard et donin l'opció de recuperar-ho», compte. «Era tornar a tenir el que era meu, i sabia que si anava a qualsevol metge ja no s'anaven a produir aquestes situacions rares», afegeix.
El programa, impulsat pel doctor Pere Barri en 2007, ja ha operat a més de 100 dones i consisteix a estirar el clítoris perquè torni a la superfície i a reconstruir els llavis en cas que hagin estat tallats. Aissatou és la veu i rostre de les 55.000 dones que resideixen a Espanya provinents de països on l'ablació és una pràctica comuna, a més de les 17.000 nenes al nostre país que corren el risc de sofrir-la, segons un informe de la Fundació Wassu-UAB. El dictamen que guiarà un pacte d'Estat contra la violència de gènere, aprovat la setmana passada al Congrés, ha tingut en compte aquestes xifres i considera la mutilació genital com una forma més de violència masclista. El text consensuat pels parlamentaris proposa millorar la formació dels professionals de la sanitat i l'educació així com incloure l'ablació com a agreujant en les penes. No obstant això, no recull que les reconstruccions de clítoris les pagui la Seguretat Social. «Estic convençut que la sanitat pública hauria de cobrir aquestes operacions», comenta el doctor Pere Barri, que va operar a Aissatou al juny de l'any passat. El seu centre, encara que és privat, ofereix les operacions de manera gratuïta i cadascuna té un cost aproximat de 3.000 euros. Ressalta que els casos que han resolt ells en 10 anys podrien fer-se en centres públics en un solament, però no veu voluntat de fer-ho.
Existeixen iniciatives semblants des del sector públic, com en el Clinic de Barcelona, però els casos són explicats i al març d'aquest any havien operat a menys de 20 dones. «El que fa el Clinic ven molt però van poques dones», remarca Adriana Kaplan, de la Fundació Wassu-UAB i una de les consultades per elaborar el pacte d'Estat. Veu amb bons ulls els avenços però demana que s'aprofundeixi més. «Per a les dones africanes, la reconstrucció no és una prioritat, la qual cosa cal fer és formar als professionals perquè atenguin les conseqüències de les quals ja estan mutilades», afegeix, i espera que la dotació de pressupost del pacte d'Estat sigui efectiva en aquest sentit. «Fins ara, a Catalunya el pressupost per a això és de zero euros», diu.
Aissatou mai va culpar als seus pares pel que li van fer. «Ho fan perquè són criats en aquesta creença», diu, i critica quan en parlar d'ablació es caricaturitza als pares com una espècie de monstres. Abans d'operar-se, Aissatou va cridar a la seva mare per dir-li-ho. Volia recuperar el que un dia li van llevar. La mare li va demanar perdó, en el seu nom i en el del pare, que ja havia mort. Li va explicar que creien que era el millor, perquè la societat ho exigia. Però això Aissatou ja ho sabia.
CONTRA LA MUTILACIÓ GENITAL A ESPANYA
Les administracions. El text per al pacte d'Estat contra la violència de gènere signat al Congrés recull l'ablació com una forma de violència contra la dona i endureix les penes. A Espanya hi ha entre 50 i 60 protocols que estableixen línies d'actuació per als professionals que treballen amb aquests casos.
La reconstrucció. Centres com el de Salut de la Dona Dexeus i el Clinic de Barcelona ofereixen operacions per a la reconstrucció del clítoris. No obstant això, poques dones se sotmeten a ells i no els cobreix la Seguretat Social.
Què cal fer. Les organitzacions que treballen amb víctimes denuncien que el gruix de les actuacions es desenvolupen a posteriori, després de l'ablació, però que es fa poca prevenció sobre aquest tema. Consideren la inversió en educació un factor clau.