La prevalença d’aquests problemes s’incrementa amb l’edat, però estan infradiagnosticats, segons revela un estudi de Dexeus Dona que acaba de publicar la revista Menopause
Barcelona, 25 de juny de 2020. Un 64% de les dones que travessen la menopausa presenten diversos símptomes de la malaltia de la superfície ocular, ocasionats per una humectació i lubricació insuficient de la superfície de l'ull, com la denominada síndrome de l'ull sec o Dry Eye Disease (DED). La prevalença d'aquestes patologies és més gran en dones que en homes, s’incrementa amb l'edat i també és més elevada en dones que tenen abans la menopausa, per la qual cosa el descens hormonal que caracteritza a aquesta etapa és un factor directament relacionat amb la seva aparició i progressió. Les dades es desprenen d'un estudi realitzat sobre una mostra de 1.947 dones que ha dut a terme un grup d'investigadors de Dexeus Dona, liderat pel Dr. Pascual García Alfaro, ginecòleg i responsable de la Unitat de Menopausa d'aquest centre, i que acaba de ser publicat en la revista Menopause: The Journal of American Menopause Society, amb el títol: Prevalence of ocular surface disease symptoms in peri-and postmenopausal women (DOI:10.1097/GME.0000000000001565).
L'anomenada síndrome de l'ull sec és una patologia d'origen multifactorial, que pot provocar des d'una irritació ocular lleu a enrogiment, sensació de coïssor, incomoditat, fotofòbia i visió borrosa, entre altres símptomes. Aquest problema afecta, o pot afectar, a moltes de les activitats que realitzem habitualment en la nostra vida diària, com, per exemple: conduir, llegir o treballar amb un ordinador, per la qual cosa té un impacte negatiu tant a nivell físic com psicològic, ja que influeix en el benestar personal.
Segons els autors, encara que ja se sabia que el factor hormonal exerceix un paper important en el seu desenvolupament, es tracta d'una patologia molt més freqüent del que es creia, la prevalença de la qual augmenta amb l'edat, i que es converteix en una malaltia crònica. Però en el nostre país no hi ha molts estudis impulsats per especialistes en Menopausa que hagin realitzat recerques sobre aquest problema, que, encara que d'entrada pot semblar poc rellevant, té un impacte molt important en la qualitat de vida de les persones que el pateixen.
L'objectiu de l'estudi realitzat per Dexeus Dona era determinar la prevalença d'aquests trastorns que afecten la superfície ocular en un grup ampli de població femenina que es trobés just en aquesta etapa vital, així com observar les possibles diferències pel que fa al seu impacte en l'etapa prèvia a la menopausa (perimenopausa, que comprèn fins als primers 12 mesos de falta de regla) i la postmenopausa (dones que no tenen la menstruació des de fa un any o més).
El treball es va realitzar entre octubre de 2018 i gener de 2019 sobre una mostra de 1.947 pacients de Dexeus Dona d'una edat mitjana de 54,2± 6,8 anys, que van tenir la menopausa als 49,45±4,02 anys. Per a dur-ho a terme es va enviar una enquesta per e-mail que incloïa un qüestionari denominat Ocular Surface Disease Index (OSDI), que s'utilitza per valorar la presència de símptomes relacionats amb l'ull sec i l'impacte en la qualitat de vida relacionat amb la funció visual.
Els resultats van mostrar que un 64% de les pacients que van participar en l'estudi presentava símptomes de la malaltia de la superfície ocular relacionats amb una lubricació i humectació insuficient (1.247 de les 1.947). No obstant això, només un 25,7% d'elles havien estat diagnosticades de patir la síndrome de l'ull sec abans de fer el test (OSDI). El que demostra que aquests problemes estan infradiagnosticats. A més, la prevalença era major en les dones postmenopàusiques (66,8%) que en les que es trobaven a l'etapa de la perimenopausa (59,4%), i en les més grans (55 anys o més) i/o que van tenir la menopausa a una edat més primerenca.
Encara que aquests trastorns tenen un origen multifactorial, és evident que els canvis hormonals que es produeixen durant la menopausa en la dona tenen un paper rellevant en el seu desenvolupament, ja que les hormones sexuals (estrògens i andrògens), disminueixen de manera progressiva a partir d'aquesta etapa. A més, en els teixits de la superfície ocular es produeix una disminució de la síntesi hormonal intracel·lular a partir de precursors androgènics que provocaria alteracions en la producció de la llàgrima, “per la qual cosa aquests trastorns acostumen a convertir-se en un problema crònic i, com demostra l'estudi, la seva prevalença augmenta amb el pas dels anys”, explica el Dr. Pascual García Alfaro.
Actualment el tractament dels símptomes provocats per la sequedat de la superfície ocular es basa en l'ús de fàrmacs d'acció lubrificant que imiten a la llàgrima natural i que contenen compostos que tracten de restaurar l'equilibri natural dels teixits. “Amb el tractament els símptomes poden millorar, però no sempre se soluciona el problema, per aquest motiu aquesta patologia requereix un abordatge multidisciplinari”. No obstant això, “fer un diagnòstic i iniciar el tractament de manera precoç pot millorar molt la qualitat de vida, per aquesta raó, hem d’estar atents, sobretot tenint en compte la seva alta prevalença en dones postmenopàusiques i el fet que acostumi a progressar amb els anys”, puntualitza el Dr. Pascual García Alfaro.
Veure nota de premsa