Introducció

La llet materna és l’aliment ideal per al nadó, ja que:

  • S’hi adapta i en cobreix totes les necessitats a mesura que van evolucionant.
  • És molt assimilable i evita problemes digestius.
  • Aporta defenses contra malalties víriques i bacterianes fins que el sistema immunitari del nadó funciona completament.
  • És econòmica i pràctica: la llet sempre està disponible i a bona temperatura.

També té aspectes beneficiosos importants per a la mare:

  • Disminució de l’hemorràgia postpart.
  • Reducció més ràpida de la mida de l’úter.
  • Endarreriment de la primera ovulació postpart.
  • Millora de la mineralització òssia, amb la disminució del risc de fractures durant la menopausa.
  • Disminució del risc de càncer de mama i d’ovari premenopàusic.

Pràcticament no hi ha impediments per a la lactància, ja que molt poques malalties comporten que sigui contraindicada.

Poc abans del part ja es produeix la secreció d’un líquid espès groguenc, gairebé ataronjat, d’un alt valor nutritiu, que és el calostre o llet primitiva.

Després del part comença la secreció d’una hormona, la prolactina, que és necessària per a la producció de la llet. Després, el mateix nadó estimularà la producció d’aquesta hormona. La succió del mugró provoca un estímul nerviós que arriba a la hipòfisi, fet que posa en marxa la secreció de prolactina.

Posar el nadó al pit durant les 2 hores posteriors al naixement constitueix un avantatge formidable, ja que durant les primeres hores sol estar atent i despert. Alguns nounats s’agafen al pit immediatament, a la sala de parts. D’altres no l’accepten fins que no passa mitja hora, i d’altres es mostren un pèl adormits i no mamen fins al cap de 24-48 hores.

La pujada de la llet es produeix el tercer o quart dia de vida del nadó.

La producció làctia es va adaptant a poc a poc a la demanda. Al pit no hi ha reserva de llet, sinó que aquesta es produeix quan se succiona i s’expulsa immediatament.

Hi ha una altra hormona, l’oxitocina, que contribueix a provocar la contracció de les glàndules mamàries, fet que permet expulsar la llet a través dels conductes galactòfors (aquesta hormona també intervé en les contraccions uterines del part).

Al cap d’unes quantes setmanes, quan la lactància està instaurada, les cèl·lules fabriquen llet constantment, i la secreció depèn de l’estimulació de la mamellada que buida els pits.

Breu resum històric

Fins fa 200 anys, és a dir, abans de l’era industrial, teníem molt poca informació escrita sobre la lactàn­cia materna. Se suposa que les mares alletaven els fills sense descans durant un període comprès entre 2 i 4 anys, tal com podem observar avui dia encara en alguns pobles primitius.

L’any 1900 el Dr. Holt de Nova York, després de me­surar la capacitat de l’estómac dels nounats, va indi­car que les seves necessitats fisiològiques quedaven perfectament ateses si se’ls donava l’aliment cada 3 hores. Aquesta observació fou publicada en el seu tractat sobre pediatria i en un llibre-guia per a pares.

En aquella època la dona començava a incorporar­-se a la feina. Les dones embarassades també van començar a freqüentar els hospitals per donar-hi a llum i, atès l’alt índex de mortalitat dels nounats (la infecció neonatal era molt freqüent), els nens eren aïllats en recintes especials. Tots aquests fets van afavorir l'inici d’una lactància materna en intervals regulars de tres hores i que els nadons no roman­guessin amb les mares desprès del part.

En el transcurs dels anys 70, amb l’auge dels movi­ments naturistes es va intentar de nou que els fills s’estiguessin amb les mares des del moment del part (rooming) perquè es va considerar que en aquests primers minuts de vida s’estableix un vincle molt fort entre mare i fill que, entre altres coses, afavoreix la lactància. Actualment aquesta actitud de suport a la lactància materna s’ha vist reforçada en el nostre Institut. Per poder desenvolupar-la amb èxit, el per­sonal sanitari ha rebut una preparació que li ha permès obtenir una alta qualificació per poder ofe­rir l’orientació necessària a les mares. A més a més, obstetres i pediatres imparteixen cursos de prepa­ració al part adreçats als futurs pares amb la mateixa finalitat.

Observacions fisiològiques

Avui sabem que les llets dels diferents mamífers tenen diferents proporcions de greix, aigua i proteïnes que determinen bàsicament el ritme de la lactància. La llet humana es pobra en greix i proteïnes, fet que obliga que l’alletament en la primera etapa de la vida hagi de ser continuo. L’observació fisiològica del pit de la mare ha permès confirmar, alhora, que també es produeix expulsió de llet cada 30-60 minuts, d’acord amb les ne­cessitats de la criatura.

Per tant, l’adopció de règims de lactància regulars cada 3-4 hores són clarament inadequats i dificulten aquesta secreció. D’altra banda, la sensibilitat de la mama i el dolor del mugró disminueixen significativament en pro­porció al nombre de vegades que es col·loqui el nadó al pit. Aquesta tècnica d’alletament permet, a més, que la criatura s’adapti millor al seu ritme de descans.

Consells per donar el pit


“S’ha de voler donar el pit perquè funcioni bé”

És important ser flexible i col·locar-se tan còmodament com sigui possible, evitant tensions inútils.

La lactància vol temps, paciència i bona disposició. L’art d’alletar s’aprèn amb la pràctica.


La lactància materna - Consells per donar el pit

La lactació és un fenomen fisiològic. La resta és simple. Cal envoltar-se de persones optimistes i competents, prendre’s temps i descansar.

L’angoixa de la mare pot dificultar la pujada de la llet. Per aquest motiu, hi ha vegades en què cal persistir i no desanimar-se malgrat les dificultats. La mare primípara que té problemes necessita atenció i respostes, no comentaris poc encoratjadors.

Cada dona ha de trobar la seva positura preferida, asseguda o estirada, amb el ventre del nadó paral·lel al de la mare i el cap del nadó a l’eix del pit. No s’ha d’aguantar el cap del nadó, ell mateix es col·locarà a la distància adequada per respirar i mamar còmodament.

En general, és millor donar tots dos pits cada vegada, així tots dos es buiden regularment i se succionen harmònicament.

Molts nadons alimentats amb el pit no s’empassen aire quan mamen i no els cal eructar. Per aquest motiu, si el nadó s’adorm, no s’hi ha d’insistir.

No hi ha normes fixes per saber quantes mamellades s’han de donar al dia. Alguns nadons mamen amb freqüència i en petites quantitats. És millor no comptar. El ritme l’establirà cada nadó espontàniament, i les mamellades s’aniran espaiant per si soles.

Tècnica

Es recomana la col·locació del nadó al pit des del mo­ment del naixement, mirant que la boca abraci no tan sols el mugró, sinó tota l’arèola mamaria. Al prémer la punta del pit contra el paladar i succionar, es produeix també l’ejecció de llet provocada per estimulació hor­monal (oxitocina), reflex que origina la contracció dels conductes galactòfors. Això fa que la llet flueixi fàcil­ment i que el nen no es fatigui.

Recomanacions

Per tal que la lactància es dugui a terme amb èxit ha d’haver-hi una actitud positiva per part de la mare, del pare i de l’entorn familiar. La llet materna sub­ministra energia, protegeix d’infeccions i de reaccions al·lèrgiques i crea un vincle afectiu molt particular entre mare i fill que transmet una sensació de seguretat als nadons.

Des del naixement i fins als 3-5 primers dies d’ençà del part la secreció làctia s’anomena calostre i co­breix perfectament les necessitats calòriques del nounat. És a partir del tercer al cinquè dia que es produeix la secreció de la llet madura, que coincideix amb un augment de volum mamari i una sensació dolorosa semblant a la que apareix els dos primers mesos d’embaràs. Convé recordar que el nadó ex­treu el 70-80% del volum de llet en els primers 4-5 minuts. Els nadons acostumen a xuclar durant 5-8 minuts (sucking) i tot seguit dormen entre 10 i 15 minuts. Aquests episodis curts de lactància estan formats per 2, 3 i 4 suckings, amb la qual cosa el nombre diari de lactàncies completes oscil·la entre 10 i 12. Diversos suckings solen anar seguits de pe­ríodes de son d’unes 4 o 5 hores, que serveixen a la mare per descansar.

Un cop transcorreguda la primera fase, el manteni­ment de la lactància es basa en una bona alimentació de la mare i en evitar situacions d’estrès. Malgrat que durant aquest temps poden donar-se períodes de menys secreció làctia, acostumen a superar-se es­pontàniament si no s’hi interfereix amb l’anomenat biberó d’ajuda.

Els règims de pèrdua de pes i els exercicis físics que consumeixen moltes calories no són aconsellables si no es complementen amb una alimentació ade­quada. A més, caldria continuar els tractaments d’aportació de vitamines que s’han seguit durant l’embaràs (ferro, calci, àcid fòlic, etc.).

Lactància en cas de bessons

No hi ha res que impedeixi donar el pit en aquesta situació.

Posats al pit regularment, els nadons estimulen més la glàndula mamària si se’ls alimenta alhora, així tots dos pits són estimulats junts i produeixen el doble de llet.

En cas de triples o quàdruples embarassos, evidentment la mare necessitarà ajuda.

En aquests casos, després del part, és freqüent que hi hagi comentaris poc encoratjadors de l’entorn que poden angoixar la mare i dificultar la pujada de la llet. Cal intentar no deixar-se influir.

Informació complementària

Podeu sol·licitar-la al vostre obstetra o a les inferme­res de la sala de nadons (2a planta).

Ara bé, si voleu preparar-vos per a aquest tipus de lactància us aconsellem que assistiu als Cursos de preparació al part adreçats als futurs pares, en què personal qualificat (pediatres, puericultores, etc.) us orientarà perquè pugueu realitzar-la de for­ma satisfactòria.

Trastorns durant la lactància


Durant la lactància, es poden produir diversos trastorns de més o menys importància. Poden afectar el mugró o la mama, o estar relacionats amb la producció de llet.


La lactància materna - mugró pla o invertit

Mugró pla o invertit

En aquesta situació, la lactància és possible, tot i que en alguns casos pot resultar dificultosa.

Consells:

  • Estimular el mugró amb els dits o amb un tirallet.
  • Buidar lleugerament el pit, manualment, abans de començar.
  • En cas que el nounat tingui dificultats inicials, mentre se li dóna temps perquè n’aprengui, es pot iniciar la lactància i mantenir-la amb l’ajut del tirallet.
  • Evitar les mugroneres.

Dolor al mugró

Normalment, el dolor al mugró es pot evitar amb una bona positura.

Consell:

  • Evitar que el lactant succioni si no està en una positura correcta.

Clivelles

Tot i que poden ser molt molestes, l’aparició de clivelles no és causa suficient per haver de suspendre la lactància.

Consells:

  • No fer servir sabó ni protectors impermeables al mugró ni a l’arèola.
  • Esprémer manualment una mica de llet abans de començar.
  • No retirar la llet que quedi al mugró després de cada presa. És curativa i protectora.
  • Deixar eixugar els mugrons amb l’aire, o bé eixugar-los amb un assecador d’aire tebi durant 2-3 minuts a 10-15 cm de distància.
  • Evitar les mugroneres.
  • Començar la presa pel mugró menys dolorós.
  • Provar diferents positures de col·locar el nadó.

Si les molèsties són importants, pot ser necessari tractament, per la qual cosa cal consultar el metge o metgessa.

Ingurgitació mamària

La ingurgitació mamària es produeix quan no es buida correctament la mama.

Consells:

  • Provar diferents positures abans de col·locar el nadó.
  • Aplicar fred a les mames entre preses (compreses, bosses de gel, etc.).
  • Donar el pit sovint per facilitar la buidada.
  • Fer un massatge a la mama i aplicar-hi calor local abans de la presa per afavorir el reflex d’ejecció.
  • Completar la buidada de la mama en acabar la presa (manualment o amb el tirallet).

Si les molèsties són importants pot ser necessari tractament, per la qual cosa cal consultar el metge o metgessa.

Mastitis

La inflamació de la mama es denomina mastitis i es caracteritza per l’aparició d’una zona, més o menys extensa, envermellida, dolorosa, indurada i calenta. Pot anar acompanyada de febre i malestar general. La mastitis no sempre és infecciosa, però és difícil distingir-ne un tipus de l’altre, i una mastitis no infecciosa sense tractament evoluciona a mastitis infecciosa.

Consells:

  • Consultar el metge o metgessa.
  • Evitar roba que comprimeixi el pit.
  • Continuar la lactància amb tots dos pits, començant pel sa.

Hipogalàctia

La hipogalactia se produce cuando la leche se produce en poca cantidad.  Se da aproximadamente en el 20% de los casos de lactancia materna.

La que se produce desde el inicio de la lactación se denomina primaria y se debe habitualmente a un cierto grado de hipotrofia glandular mamaria.

La que se produce una vez iniciada la lactancia se denomina secundaria y se debe principalmente a mala técnica o falta de disposición de la madre para el amamantamiento, aunque también puede ser debido a alteraciones generales del organismo como anemia importante, traumas psíquicos, anomalías del pezón o mastitis.

Agalàctia

L’absència total de producció de llet, o agalàctia, és rara, i tan sols apareix en l’1% de les parteres. El motiu és l’absència o un desenvolupament molt escàs del teixit mamari.


Enllaços

La Liga de la Leche

Lloc web molt complet on es pot trobar informació molt útil per a mares i professionals, en castellà i anglès. És especialment pràctica la secció "Preguntas Más Frecuentes".

liga-de-la-leche.jpg
https://www.llli.org/espanol/

 

Departament de Pediatria. USP - Institut Universitari Dexeus

pediatria-dexeus.jpg
http://www.pediatriadexeus.com/