Longevitat i qualitat de vida
Tresors: la vida viscuda, un present amb qualitat
Convencionalment, la vellesa se situa a partir dels 65 anys, tot i que l’augment de l’esperança de vida ha revolucionat el concepte que es tenia d’aquest període vital. No hem de considerar aquesta etapa una decadència, sinó una oportunitat per emprendre moltes activitats i per gaudir-ne més que mai.
La dona experimenta els efectes a llarg termini de la menopausa. Tanmateix, la seva incidència i la manera de viure’ls depenen de la prevenció i dels hàbits saludables adquirits en pro d’una bona qualitat de vida.
Els tresors de l’existència viscuda i de la plenitud del present es llegeixen a la mirada de saviesa, experiència i serenitat de les dones grans. El seu testimoni també és un valuós tresor per a tota la societat.
Longevitat versus envelliment
L’envelliment és la suma de totes les alteracions que es produeixen en un organisme amb el pas del temps i al llarg de tota la vida. De fet, comencem a envellir tan bon punt acaba el desenvolupament.
L’OMS defineix l’envelliment com un envelliment actiu. És el “procés d’optimitzar les oportunitats per a la salut, la participació i la seguretat per facilitar la qualitat de vida a mesura que les persones fan anys”.
Augment de l’esperança de vida
Amb l’augment de l’esperança de vida, la pràctica mèdica centra el seu interès en una nova àrea del coneixement: la longevitat. Aquesta tracta en profunditat els factors associats a gaudir de qualitat de vida després dels 65 anys.
No tots els individus envelleixen alhora, ni tots els òrgans, ni tots els sistemes del mateix individu ho fan simultàniament. Com que l’envelliment és un procés continu, la salut d’una dona gran tindrà les seves bases en la salut desenvolupada durant tota la seva vida. Per tant, cada dona pot fer moltes coses per ser agent del seu propi envelliment positiu.
Què fa la medicina. Què hi pots fer tu: farmacoteràpia i hàbits saludables
Molts dels llargs i complicats tractaments farmacològics administrats a les persones grans es podrien reduir si s’adoptessin bons hàbits i un estil de vida sa.
Farmacoteràpia
L’augment de l’esperança de vida planteja un repte assistencial. Durant la vellesa, la incidència de malalties és més elevada i sovint se’n pateixen diverses alhora. Com a conseqüència, se subministren més fàrmacs, sense tenir en compte que les persones grans solen ser més susceptibles a les interaccions entre medicaments i tenen més dificultats per seguir les instruccions de prescripció, de vegades complicadíssimes.
Cal tenir en compte que la quantitat de medicaments que s’administren al cos i la sensibilitat d’aquest per assimilar-los determinaran una correcta resposta farmacològica, l’eficiència de la qual, al seu torn, es veurà afectada per l’edat i el deteriorament fisiològic. Cada vegada més sovint, els metges proven d’avaluar els tractaments per a les persones grans amb molt de compte, eviten allargar-los excessivament i proven de disminuir el nombre de fàrmacs, començant per dosis baixes i establint rutines senzilles per a les preses. D’aquesta manera s’evita que el pacient pateixi més efectes secundaris sobre l’organisme, com ara problemes gàstrics, renals, hepàtics, de flux sanguini, pell, etc.
Recomanacions per a la pacient
- Considerar les alternatives no farmacològiques.
- No automedicar-se.
- Comentar al metge tots els fàrmacs que s’està prenent.
- Adoptar una actitud positiva davant la medicació.
Hàbits saludables
A) Ets el que menges: una nutrició equilibrada preveu les malalties
És important ajustar l’alimentació per mantenir l’equilibri i cobrir les necessitats energètiques, que varien segons l’edat. Una dieta inadequada es relaciona amb diferents problemes de salut, com ara el sobrepès, l’augment del colesterol, la hipertensió i alguns tipus de càncer.
B) Dieta mediterrània: per què és tan recomanable?
Inclou aliments i nutrients la composició dels quals afavoreix la salut gràcies al seu baix contingut de greixos saturats, colesterol i sal. També inclou una gran quantitat de verdures, fruites i llegums, oli d’oliva i peix blau, un consum moderat de vi i llet, productes làctics, especialment en forma de formatges, i una baixa ingesta de carn vermella.
C) Recomanacions:
- Ingerir només l’energia que es gastarà.
- Dieta adequada: majoritàriament vegetal, amb poca carn i poc peix i amb prou aigua.
- Repartir la ingesta en 4 o 5 àpats al dia.
- Cuinar de forma senzilla.
- Incloure aliments que ens agradin, però que no siguin perjudicials.
- Convèncer-se que l’alimentació és un pilar bàsic per assolir un bon estat de salut i per conservar-lo.
- Practicar exercici de forma moderada i regular.
A dormir! Bona nit…
Dormir i descansar és molt important per mantenir una bona qualitat de vida. Recomanacions d’higiene del son durant la segona meitat de la vida:
- Cal mantenir un horari fix a l’hora d’anar a dormir i de llevar-se.
- Cal evitar menjar massa a la nit, abans d’anar-se’n al llit, i també, les begudes alcohòliques i el cafè.
- Es recomana la migdiada només si hi ha una fragmentació del son nocturn o si no s’aconsegueix dormir les hores adequades, per poder contrarestar el dèficit de descans a la nit.
- Cal mantenir una rutina regular i evitar les activitats estimulants abans d’anar-se’n a dormir.
- Convé no beure líquids tres hores abans d’anar-se’n a dormir per disminuir la necessitat de llevar-se per orinar durant la nit (nictúria).
- El llit només s’utilitzarà per dormir o per practicar sexe.
- És recomanable practicar algun exercici físic durant el dia.
Exercici físic: posa’t en marxa
El sedentarisme és un important factor de risc cardiovascular i duu a un deteriorament de la massa muscular i de l’esquelet. L’envelliment, d’altra banda, provoca una pèrdua progressiva del desenvolupament muscular. Això, tanmateix, no vol dir que es perdi la capacitat de millorar el sistema muscular: amb un programa d’entrenament adequat és possible contrarestar parcialment els efectes de l’envelliment.
Una persona físicament activa envelleix més lentament, ja que manté la seva capacitat funcional durant un període de temps més llarg. L’exercici físic és ideal per prevenir i controlar moltes de les patologies cròniques més comunes al món occidental.
Els exercicis més recomanables són els dinàmics, o isotònics, i aeròbics. Córrer, nedar, caminar, anar en bicicleta…, en intensitats de suau a moderada.
Abans de començar, cal sotmetre’s a una avaluació mèdico-esportiva per conèixer l’estat general de salut i la condició física de la persona i poder determinar quin entrenament físic és més convenient.
Practicar exercici físic indiscriminadament, d’una manera descontrolada, sense programació ni orientació de persones qualificades pot arribar a ser tant o més perjudicial que la mateixa inactivitat i desencadenar lesions musculars i complicacions de tipus cardiovascular, fins i tot amb risc per a la pròpia vida.
Un exercici per a cada persona: Els programes d’exercici per a les persones grans han de ser sobretot individualitzats i han d’estar adreçats a treballar les qualitats físiques que es poden entrenar en aquesta etapa de la vida.
El gaudi de la longevitat
Un envelliment sa i satisfactori inclou les relacions sexuals. Les persones grans poden continuar gaudint d’una sexualitat plaent adaptada a les característiques i les necessitats d’aquesta etapa vital.
Si durant tota la vida s’ha mantingut una pràctica sexual contínua i equilibrada i es cuida l’estat de salut en general, es podran assumir millor els canvis fisiològics que puguin fer variar la conducta sexual. I aquesta es podrà adaptar a altres pràctiques més enllà del coit, orientant-la cap a una sexualitat més tranquil.la i més afectiva.