La vacuna contra el càncer de coll d’úter pot salvar vides

A Salut de la Dona Dexeus el nostre objectiu és aconseguir que el màxim nombre de dones es vacunin per poder-les protegir del càncer de coll d’úter. Per aconseguir-ho, és important que tothom conegui molt bé les causes d’aquesta malaltia i que existeix una vacuna per prevenir-la.

A més, ara hi ha moltes dones que poden estar protegides davant d’aquesta malaltia, ja que s’ha demostrat l’eficàcia d’aquesta vacuna en dones de fins a 45 anys.

En la majoria de càncers de coll d’úter es detecta la presència del virus del papiloma humà (VPH), un virus molt comú que es transmet fàcilment per via sexual. La vacuna contra el càncer de coll d’úter permet protegir la dona davant la infecció dels tipus de VPH que puguin causar càncer.
A Salut de la Dona Dexeus lluitem cada dia per prevenir més casos de càncer de coll d’úter. Uneixi’s al nostre esforç fent arribar aquest missatge a les dones del seu entorn, i entre tots, aconseguirem salvar la vida de moltes dones.

Per a més informació sobre la vacunació, consulti el Servei d’Atenció a la Pacient.

Vacuna contra el virus del papiloma humà (VPH)

El virus del papiloma humà (VPH)


El virus del papil·loma humà és molt comú, es trans­met fàcilment per via sexual i sol ser totalment asimptomàtic. 

 

Tant l'home com la dona poden ser portadors asimptomàtics del virus durant un llarg període de temps.

És fonamental conèixer al màxim el virus per poder prevenir-lo o, si més no, controlar-lo.


Existeixen més de 100 tipus de VPH. En la seva majo­ria, produeixen alteracions benignes com és el cas dels que produeixen l’aparició de berrugues comuns a la pell.

No obstant això, s’han identificat 15 tipus de VPH com a causants de la majoria de lesions precanceroses i càncers del coll uterí, i altres dos són responsables del 90% de les berrugues genitals (condilomes). Alguns d’ells afecten també la vulva, la vagina i l’anus, i po­den causar per tant càncers en aquestes zones.

Ac­tualment s’estima que vuit de cada deu dones que inicien relacions sexuals tenen el virus del papil·loma humà (VPH) l’any, i que el 70% dels homes i les dones entrarà en contacte amb aquest virus durant la seva vida.

El VPH es transmet fàcilment mitjançant contacte genital. No ha d’existir necessàriament una relació sexual completa per contagiar-se. Tant l’home com la dona poder ser portadors asimptomàtics. L’ús ru­tinari de preservatiu redueix, però no impedeix total­ment, el risc de transmissió per VPH. És important recordar que, en la majoria de casos, la presència del VPH es tractarà d’una contaminació transitòria que solucionaran les defenses mateixes.

L’edat precoç en l’inici de les relacions sexuals, l’elevat nombre de parelles i les relacions amb individus de risc (homes amb múltiples parelles o dones que exerceixin la prostitució) són factors clarament predisposants a adquirir la infecció. El tabaquisme i l’home no cir­cumcidat són altres factors que faciliten la infecció.

Afortunadament, en el 90% dels casos el VPH desapareix espontàniament del coll de l’úter i la va­gina en un termini de 18-24 mesos des del contagi.

El càncer de coll d'úter


A diferència de molts altres càncers, el càncer de coll d’úter no és hereditari. En la majoria de càncers de coll d’úter i de les seves lesions precursores es detec­ta la presència del VPH.

Gairebé totes les lesions premalignes del coll d'úter es poden tractar amb èxit, si es detecten a temps.


El coll de l’úter (o cèrvix) és l’extrem inferior de l’úter que apunta pel fons de la vagina. La seva porció més distal es correspon amb la unió de dos teixits que ex­perimenten diversos canvis durant la vida de la dona (pubertat, part o menopausa) i és en aquesta on s’originen la majoria dels càncers d’aquest òrgan.

El càncer de coll d’úter és un tumor originat a partir d’una transformació maligna de les seves cèl·lules. 
A escala mundial, és el segon càncer més comú en dones de 15 a 44 anys. De totes maneres, existeixen moltes diferències respecte de països desenvolupats i països en vies de desenvolupament. Als països des­envolupats se situa en el cinquè lloc en freqüència, mentre que en els últims estaria en segon lloc.

Prevenció del càncer de coll d'úter


Està demostrat que, en l’actualitat, el factor de risc més important per contraure càncer de coll d’úter es NO realitzar el reconeixement citològic periòdic (8 de cada 10 càncers es produeixen en dones sense cribratge citològic).

La combinació del correcte control ginecològic periòdic i la vacunació maximitza l'eficàcia de la de prevenció precoç per combatre el càncer de coll d'úter.


Avui dia, aquesta patologia es pot prevenir gràcies al manteniment del programa de prevenció precoç que consisteix en dos tipus de prevenció:

  • Prevenció primària: evitar hàbits de risc (taba­quisme, l’inici precoç de les relacions sexuals, la promiscuïtat…) i l’administració de la vacuna con­tra el VPH.
  • Prevenció secundària: que es basa en un correc­te control ginecològic.

Prevenció primària: la vacuna del VPH

L’origen víric dels casos de càncer ofereix la possi­bilitat de prevenir tant el contagi del VPH com les seves lesions precursores gràcies a la vacuna contra el VPH.

Aquesta vacuna permet realitzar una prevenció prè­via a l’estadi en què les lesions són detectades per citologia o biòpsia. La revisió ginecològica anual se­guirà sent imprescindible per controlar la salut de les dones i, en particular, per detectar tipus de càncer de coll d’úter no associats als tipus contra els quals protegeix la vacuna. És fonamental recalcar que la vacuna protegeix front als virus que són responsa­bles del 70% dels càncers de coll d’úter, raó per la qual és important detectar mitjançant citologia una possible alteració atribuïble a un tipus de virus no inclòs a la vacuna.

La combinació d’un control ginecològic correcte i la vacunació maximitza l’eficàcia del programa per combatre el càncer de coll d’úter.

Prevenció secundària: control ginecològic anual

Atès que la majoria de pacients amb el virus del papil·loma humà no en presenta símptomes, el seu contagi pot passar inadvertit. D’aquí la importància que les dones se sotmetin a exploracions ginecolò­giques i a citologies periòdiques. Aquests exàmens poden facilitar la detecció de canvis a les cèl·lules abans que la situació no s’agreugi.

Gairebé totes les lesions premalignes del coll de l’úter es poden tractar amb èxit si es detecten a temps.

La vacuna del VPH


L'origen víric de la majoria de casos de càncer de coll uterí ofereix la possibilitat de prevenir tant el contagi del virus com les lesions precursores del càncer, gràcies a la vacuna contra el VPH, tot i que cal recordar que no és una vacuna contra el càncer a si mateix.

La vacuna és especialment important en els adolescents, ja que aquests es poden infectar quan comencen a ser sexualment actius.


La vacuna està recomanada en adolescents de tots dos sexes, de 9 a 15 anys d’edat i en dones de 16-26 anys preferentment abans de l’inici de les rela­cions sexuals. A més a més, disposem ja de dades preliminars d’eficàcia i seguretat en dones entre 26-45 anys. Un cop es finalitzi l’estudi en aquest grup de dones, es procedirà a sol·licitar l’ampliació d’indicació a les autoritats competents i àdhuc la in­clusió dels homes.

La pauta de vacunació és flexible sempre que es res­pecti:

  • Interval mínim entre la primera i la segona dosi de com a mínim un mes.
  • Interval mínim entre la segona i la tercera dosi de com a mínim tres mesos.
  • Ha de completar-se en el període d’un any.

La pauta recomanada és 0, 2 i 6 mesos.

La via d’administració és intramuscular, preferent-ment a la regió deltoïdal a la part superior del braç o a la zona anterolateral superior de la natja.

Com efectes secundaris pot provocar enrogiment, molèsties musculars lleus o febrícula en un percentatge reduït de casos.

Aquesta vacuna permet realitzar una prevenció prèvia a l'estadi en què les lesions són detectades per citologia o biòpsia. No obstant això, la revisió ginecològica anual segueix sent imprescindible per controlar la salut de les dones i en particular per detectar tipus de càncer de coll d'úter no associats als tipus contra els quals protegeix la vacuna. És fonamental fer èmfasi que la vacuna protegeix enfront dels virus que són responsables del 70% dels càncers de coll d'úter, per tant és important detectar mitjançant la citologia una possible alteració atribuïble a un tipus de virus no inclòs en la vacuna .


Conceptes bàsics a recordar sobre el VPH

 

  • El VPH és un virus de l’àrea genital que es transmet per via sexual.
  • És molt freqüent.
  • Els homes i dones infectats passen el virus a les seves parelles sexuals.
  • Els adolescents es poden infectar quan comencen a ser sexualment actius. 
  • La majoria d’infeccions per VPH són asimptomàti ques fins passats de 6 a 24 mesos.
  • No existeix tractament per a la infecció pel VPH.
  • En el cas de les dones, si el virus persisteix, pot provocar una citologia anormal.
  • Altres factors, com ara el tabac, poden augmentar el risc de persistència del virus.
  • Pràcticament tots els càncers de coll d’úter són de­guts a una persistència de la infecció pel VPH.
  • Per aquesta raó, la vacunació contra el VPH pot prevenir un alt percentatge de càncers de coll ute­rí.

 


Preguntes freqüents

Es pot administrar la vacuna a dones que hagin mantingut relacions sexuals?

Els estudis semblen demostrar que el benefici obtin­gut de la vacunació no es veu afectat per haver man­tingut relacions sexuals. La immunització més po­tent sembla obtenir-se quan no hagi hagut infecció prèvia per cap dels tipus VPH inclosos a la vacuna. No obstant això, cal recordar el fet que haver man­tingut relacions sexuals no suposa necessàriament haver estat infectat pel virus.

Cal saber si s’està infectat pel VPH per vacunar-se?

No cal, la probabilitat que una dona estigui simultà­niament infectada pels tipus inclosos a la vacuna és pràcticament nul·la, raó per la qual existirà sempre un potencial preventiu de la vacuna a persones ja infectades.

Pot vacunar-se una dona amb citologia anormal?

Sí. No obstant, la dona hauria de ser informada que la vacuna no ha demostrat eficàcia terapèutica, raó per la qual amb la vacunació podrà protegir-se con­tra futures lesions que puguin ocasionar-se per no­ves infeccions.

Pot vacunar-se una dona amb berrugues genitals?

Sí, atès que un dels dos tipus de vacunes existents també protegeix contra les berrugues genitals (con-
dilomes). No obstant això, la dona hauria de ser informada que la vacuna no ha demostrat eficàcia terapèutica, raó per la qual la vacunació podria no protegir contra lesions futures.

Pot vacunar-se una dona amb algun tipus d’infecció aguda, com ara grip, gastroenteri­tis viral, varicel·la, etc.?

Com qualsevol altra vacuna, els individus que pa­teixin una malaltia aguda que provoqui febre han de posposar la vacunació fins a la seva recuperació.

Ha de posposar la vacunació una dona amb un refredat (infecció de vies respira­tòries)?

La presència d’una infecció lleu del tracte respira­tori superior o de febrícula no precisa posposar la vacunació.

Pot vacunar-se una dona immunocom­promesa?

No existeixen dades de l’ús a individus amb res­posta immune alterada. En tractar-se d’una va­cuna no infecciosa, pot ser administrada a persones amb immonosupressió com a conseqüència d’una malaltia o medicació. La resposta immune i l’eficàcia de la vacuna pot ser menor en aquest grup d’individus que en els immunocompetents. El metge ha d’avaluar sempre la relació benefici/risc.

Pot vacunar-se una dona embarassada?

Les dades de que es disposa de la vacuna adminis­trada durant l’embaràs no suggereixen cap proble­ma de seguretat. No obstant això, aquestes dades són insuficients per recomanar el seu ús durant l’embaràs. La vacunació, per tant, s’ha de posposar fins després de l’embaràs.

Pot administrar-se la vacuna durant la lactància?

Sí, les dones en període de lactància poden vacunar-se.

Pot administrar-se la vacuna a dones que utilitzen anticonceptius hormonals?

Sí, l’ús d’anticonceptius hormonals no sembla afec­tar la immunitat conferida per la vacuna.

Quines dones no poden rebre la vacuna?

No poden vacunar-se aquelles dones que presenten hipersensibilitat a algun dels components de les di- ferents vacunes. Aquelles persones que desenvolupin símptomes in­dicatius d’hipersensibilitat després de rebre una dosi d’una de les vacunes, no han de rebre més dosis.

Pot administrar-se simultàniament amb d’altres vacunes?

Sí, hi ha estudis que així ho corroboren. Les dues vacunes han de ser administrades en llocs anatòmics diferents.