Cancer familiar

Tumors benignes

El símptoma primordial de la patologia mamària és l’aparició d’un relleu que es nota amb la palpació i que no existia anteriorment.

És un signe de patologia probable, tot i que la majoria de vegades correspon a un procés benigne.

De vegades els tumors benignes de la mama són totalment asimptomàtics, i és amb les proves diagnòstiques com se’n detecta la presència. 

Una tumoració mamària pot ser definida com a nòdul, si destaca de manera independent del teixit mamari que l’envolta, o bé com a placa, si el que notem és un engruiximent d’una zona de la mama sense poder-ne notar amb claredat els límits.

S’ha de tenir en compte:

• Les característiques del tacte (dur, tou, rugós, etc.).
• La mida.
• Les característiques de la pell adjacent.
• La localització a la mama.

A l’esquerra, mamografia amb nòdul amb característiques radiològiques de benignitat. Quan es va efectuar l’estudi ecogràfic (dreta) es va comprovar que corresponia a un quist simple.

Davant d’una tumoració mamària convé acudir al metge o metgessa, que sol·licitarà les proves necessàries per diagnosticar amb claredat la naturalesa de la tumoració. Entre els estudis que es poden portar a terme destaquen:

• la mamografia
• l’ecografia
• la punció

Aquesta darrera permet extreure el contingut de la tumoració en cas que es tracti d’un quist o bé una petita mostra tissular si es tracta d’un tumor sòlid. En qualsevol cas, aquesta prova permet conèixer la naturalesa del tumor i, sobretot, orientar-se cap a una malignitat eventual.

Segons la localització, mida i velocitat de creixement, els tumors mamaris podran produir:

• secreció pel mugró
• nòduls palpables
• dolor

El tret característic d’aquestes tumoracions és la benignitat, i, per tant, els tractaments, en cas d’aplicar-los, tindran objectius clarament conservadors i poc agressius.

A l’esquerra, mamografia amb nòdul amb característiques radiològiques de benignitat. Quan es va efectuar l’estudi ecogràfic (dreta) es va comprovar que corresponia a un fibroadenoma.

Fibroadenoma

És el tumor benigne més freqüent de la mama. Està constituït per teixit fibrós i teixit epitelial. Acostuma a presentar-se durant la joventut de la dona. Se sap que són tumors hormonodepedents, és a dir, responen a l’estímul hormonal, tot i que es desconeix quin és el mecanisme inicial que desencadena la formació del tumor. Acostumen a créixer de manera limitada i expansiva. Amb el creixement, desplacen el teixit mamari sa sense lesionar-lo.

És freqüent que sigui la mateixa dona qui descobreixi el nòdul i, per aquest motiu, visiti l’especialista. En explorar-la, l’especialista notarà una tumoració ben delimitada, desplaçable i no adherida. Sol·licitarà una ecografia i una radiografia, que proporcionaran informació de les característiques de benignitat del procés: l’homogeneïtat, la bona definició dels límits, etc. Tot seguit, es practicarà una punció per a l’estudi citològic, que corroborarà el diagnòstic.

L’actitud terapèutica davant d’un fibroadenoma és, en general, expectant, és a dir, només es duen a terme controls periòdics. Tan sols algunes vegades es procedeix a l’exèresi:

• quan creix
• quan fa mal
• quan hi ha sospita de malignitat d’alguna de les proves diagnòstiques
• quan la dona està preocupada pel fet de tenir una tumoració d’aquestes característiques

Tumor fil·loide

És una tumoració fibroadenomatosa amb una distribució característica de l’estructura en forma de masses foliàcies. És semblant al fibroadenoma, tot i que és d’aparició més tardana i té tendència a créixer més i ràpidament. El principal problema que presenta és la tendència a la recidiva d’un nombre gens menyspreable de casos, fet que obliga a l’exèresi amb un cert marge de seguretat.

Hamartomas

Són tumors poc freqüents que a vegades adquireixen mides importants sense poder ser reconeguts a l’exploració perquè s’assemblen al teixit mamari circumdant i perquè són tous. La característica principal d’aquests tumors és la de posseir tots els teixits normals de la mama. Apareixen prop dels 40 anys, i l’extirpació només és necessària en cas de dubte diagnòstic o desig exprés de la dona.

Lipomes

Són tumoracions toves, ben delimitades, benignes, constituïdes per teixit adipós i moltes vegades distribuïdes a altres parts de l’organisme. No requereixen l’extirpació excepte en cas de desig exprés de la dona.

Papil·lomes

Són tumoracions proliferatives exofítiques situades a l’interior dels conductes galactòfors. S’acostumen a descobrir quan la pacient o el metge o metgessa detecten una secreció clara o sanguinolenta que apareix per un sol orifici del mugró. A vegades aquesta secreció és mínima, però el que és habitual és que sigui tan evident que la dona trobi gotetes de sang als sostenidors.

Davant la presència d’aquest tipus de secreció mamària i, per tant, amb la sospita de papil·loma, es du a terme una citologia del vessament, i es complementa l’estudi amb una microductoscòpia o una galactografia. La citologia mostra unes cèl·lules característiques agrupades en ram, mentre que a la microductoscòpia o la galactografia s’aprecien zones amb oclusions anomenades stops.

El papil·loma es pot presentar aïllat o en nombre escàs. En un conducte principal és anomenat papil·loma canalicular solitari; en diversos conductes de molt menys calibre, allunyats del mugró, i agrupat en un nombre més o menys important, rep el nom de papil·lomatosi canalicular múltiple.

Amb el diagnòstic de papil·loma s’ha de procedir al tractament quirúrgic. El motiu de la intervenció és confirmar la benignitat del procés. A més, s’ha pogut demostrar que són lesions potencialment malignes, és a dir, amb risc de cancerització, tot i que aquesta eventualitat és més freqüent en el cas de la papil·lomatosi múltiple que no pas en el papil·loma solitari.

Adenoma de mugró

És una tumoració no freqüent, de característiques semblants al papil·loma i localitzada al mugró o a la zona immediata retroareolar. Apareix com una tumoració tova en aquesta zona amb hemorràgia fàcil pel mugró ?a vegades, fins i tot l’erosiona. L’adenoma de mugró és una lesió benigna, tot i que, ateses les característiques clíniques que presenta, ha de ser extirpat per evitar l’hemorràgia i per fer un diagnòstic diferencial correcte amb el càncer.

Mastopatia fibroquística

Afirmar que la mastopatia fibroquística és una malaltia és exagerat, ja que fem referència als canvis que es produeixen a la mama amb el pas dels anys i sota un estímul hormonal fisiològic.

El concepte de mastopatia fibroquística és sinònim de la displàsia mamària o de la malaltia fibroquística. Consisteix en un excés més o menys fisiològic dels components normals de la mama, és a dir, del teixit glandular epitelial i de l’estroma que l’envolta.

S’accepta que els trastorns hormonals locals o generals són els causants d’aquest procés, tot i que moltes vegades és impossible trobar l’anomalia mitjançant proves de laboratori. La pacient presenta algunes vegades una mastodínia o fins i tot una mastàlgia severa. L’exploració mostra unes mames denses amb irregularitats. Tant la mamografia com l’ecografia ens indiquen mames denses amb increment del teixit fibrós i presència de microquists aïllats.

Al si d’una mama fibroquística poden aparèixer diverses formacions quístiques de mida més o menys important. La dona pot notar l’aparició d’un nòdul que ha adquirit una mida considerable en poc temps. A vegades apareix un dolor a la zona tumoral. En altres casos, el diagnòstic del quist està precedit d’una mamografia de control sense que la portadora l’hagi notat. En qualsevol cas, la mamografia detectarà un nòdul de contorns ben definits, i l’ecografia mamària permetrà distingir-ne el contingut, sòlid o líquid.