Introducció
- La prevenció de les alteracions del sòl pelvià ja s’ha d’iniciar durant l’embaràs, i s’ha de continuar en el moment del part i, naturalment, al postpart.
- Recordeu que l’objectiu principal durant el postpart consisteix a reconquistar i reeducar el perineu amb suavitat.
- No torneu a fer gimnàstica fins a 5 o 6 setmanes després del part i compteu amb el consentiment del vostre metge o metgessa, ja que el perineu haurà de recuperar la tonicitat per resistir els esforços de pressió.
El sòl pelvià o perineu és el conjunt de músculs que tanquen i sostenen tota la part baixa de l’abdomen. És com una hamaca que sosté la bufeta, l’úter i el recte, i que, en el moment del part o amb l’edat, es pot tornar fràgil i dolorosa, susceptible d’ocasionar conseqüències posteriors com ara la incontinència d’orina o els prolapses.
L’embaràs i el part són moments clau de la vida d’una dona pel que fa a la continència d’esfínters (músculs en forma d’anell que tanquen de manera voluntària un orifici, en el nostre cas el coll vesical) i el risc d’aparició d’un prolapse genital (descens uterí i de la bufeta), tot i que, excepcionalment, aquest problema també pot existir en la dona verge o que no ha tingut fills.
Per tant, és important posar en pràctica tots els mitjans necessaris per evitar que l’embaràs i el part tinguin conseqüències negatives sobre el funcionament ulterior del perineu, especialment pel que fa a la sexualitat i a embarassos posteriors.
Test d'incontinència urinària
Més del 30% de les dones pateixen incontinència urinària. I no tenen per què
La incontinència urinària, així com altres molèsties derivades de la debilitat del sòl pelvià, són freqüents entre dones que han passat un embaràs, que han arribat a la menopausa o que practiquen esports amb esforç abdominal.
Afortunadament, tenen solució. Per això, des de Salut de la Dona Dexeus posem a la seva disposició la Unitat de Sòl Pelvià, un equip de metges i fisioterapeutes espacialitzats en el diagnòstic i el tractament de patologies del sòl pelvià que, a més d’oferir tractaments farmacològics o quirúrgics, fa una tasca fonamental de prevenció.
Aquest senzill test pot ajudar-la a detectar la incontinència urinària
Si creu que pot necessitar consultar amb el seu ginecòleg, descarregui’s aquest test i respongui a les següents preguntes.
Incontinència urinària
Actualment, les dones no estan disposades a acceptar les incontinències d’orina com un fet normal, com havien sentit que els passava a les seves mares o àvies a conseqüència d’embarassos o parts o bé amb el pas dels anys, situació desagradable des de tots els angles i que condiciona en gran part la seva activitat quotidiana.
La incontinència urinària d’esforç és l’escapament d’una certa quantitat variable d’orina a través de la uretra, després d’un augment sobtat de la pressió intraabdominal, cosa que experimenta la dona que en pateix quan camina, salta, balla o fa un esforç amb la premsa abdominal (tos, esternut, riure) i no quan està asseguda o en decúbit.
Aquesta circumstància és relativament freqüent, i no és conseqüència d’operacions o trastorns neurològics. Entre les dones d’edat avançada que no han tingut fills es pot presentar una incontinència d’esforç deguda a l’atròfia del mecanisme de l’esfínter uretral per l’edat, però, en la majoria de casos, el problema apareix després d’un o de diversos parts vaginals, a conseqüència de traumatismes obstètrics sobre la bufeta, la uretra i/o els mecanismes de fixació d’aquestes estructures orgàniques.
La incontinència urinària d’esforç es pot associar a un prolapse uterí i/o a cistocele, i fins i tot pot aparèixer després de corregir aquestes patologies.
Prevenció de les alteracions
El primer que s’ha de tenir en compte durant el postpart és la valoració i recuperació del sòl pelvià.
La inquietud més gran de la dona després del part és recuperar la silueta tan aviat com sigui possible.
Per aquest motiu, comença a fer exercicis abdominals, sense tenir en compte que les condicions en què ha quedat el sòl pelvià no són les més idònies per suportar importants augments de pressió abdominal.
Per això, després del part, és fonamental valorar-ne l’estat i intentar enfortir-lo, aprenent a desenvolupar-ne el reflex de contracció, i només quan ja s’ha aconseguit aquest objectiu, autoritzar la pràctica d’exercicis abdominals.
Si no és així, a curt termini sereu candidata a tenir problemes d’incontinència d’orina i descensos de la matriu (prolapse uterí), de la bufeta (cistocele) i del recte (rectocele).
Recuperació del sòl pelvià
Iniciada precoçment, la rehabilitació durant el postpart pot prevenir l’aparició de trastorns més importants del sòl pelvià. En casos de patologia, la rehabilitació pot evitar la cirurgia o millorar-ne els resultats.
Consisteix en el fet que la dona integri la musculatura del sòl pelvià al seu esquema corporal i intenti percebre els esfínters i els músculs perineals per tornar a adquirir, a poc a poc, la tonicitat dels músculs.
Les tècniques de què disposem són:
- Testing muscular, que ens permet realitzar una valoració de la qualitat de la musculatura del sòl pelvià.
- Tècniques de relaxació.
- Biofeedback perineal. Mitjançant la col·locació d’una sonda vaginal, es pot transformar la contracció voluntària en senyals visuals i auditius que en permetin l’autocorrecció i la millora de la qualitat.
- Electrostimulació funcional.
- Cons vaginals per fer exercicis al domicili.
- Cinesiteràpia activa, és a dir, exercicis especialment pensats per reforçar la musculatura del sòl pelvià.
És important que, davant l’aparició de qualsevol símptoma (petites incontinències, sensació de pes vesical o de protuberància genital), consulteu el metge o metgessa per evitar que aquest problema, de prevenció fàcil, es converteixi en una situació que adquireixi cronicitat, amb la qual cosa serà més difícil de resoldre.
Preguntes freqüents
És útil la recuperació tardana?
Sí, es pot iniciar una reeducació anys després del part. L’evolució serà més lenta, però la millora també serà important.
La recuperació del sòl pelvià pot evitar una intervenció quirúrgica?
En cas de prolapse moderat, la reeducació millora la tolerància funcional i pot evitar una intervenció quirúrgica.
En el cas d’un prolapse més important, la cirurgia és l’única opció terapèutica, però el tractament combinat de rehabilitació prequirúrgic i postquirúrgic afavorirà un millor resultat de la intervenció.
És útil la rehabilitació del sòl pelvià abans de la cirurgia?
Abans de la cirurgia, la rehabilitació és útil si els músculs són mediocres, per reforçar-los i ensenyar a la dona a integrar dins del seu esquema corporal la musculatura del sòl pelvià.
És útil la rehabilitació del sòl pelvià després de la cirurgia?
Després de la cirurgia, la rehabilitació permet recuperar més ràpidament l’aptitud de controlar voluntàriament la contracció dels esfínters i recuperar o millorar la sensibilitat sexual. En cas d’inestabilitats vesicals, l’estimulació elèctrica de baixa freqüència, la relaxació i les tècniques de comportament poden ser útils al postoperatori.
Enllaços
Observatorio Nacional de la Incontinencia (ONI)
L'Observatori està compost per un grup de líders d'opinió en la matèria que des de diferents perspectives donaran valor afegit a les discussions dins de l'organisme. S'ha tractat de cobrir totes les especialitats mèdiques i col·lectius socials perquè tots els aspectes de la patologia tinguin presència en aquest projecte.