Introducció
La inseminació artificial conjugal és una tècnica de reproducció assistida (TRA) l’objectiu de la qual és facilitar la trobada dels espermatozoides i l’ovòcit (òvul). Normalment, els espermatozoides, un cop dipositats a la vagina en la relació sexual, han de travessar tot l’aparell genital femení per arribar a les trompes i fins a l’ovòcit. Amb la inseminació artificial es dipositen directament a l’interior de l’úter o la matriu (inseminació intrauterina), és a dir, més a prop de les trompes, amb la qual cosa es redueix el recorregut fins arribar a la fecundació.
Aquest tipus d’inseminació està indicada en:
- Alteracions de la qualitat i/o quantitats d’espermatozoides.
- Alteracions del coll de l’úter que impedeixen el pas dels espermatozoides des de la vagina fins a l’interior de l’aparell genital.
- Situacions en què no es troba una causa que justifiqui l’esterilitat de la parella (esterilitat d’origen desconegut).
En tots els casos s’indica un tractament estimulador de l’ovulació a fi i efecte de farantir que l’ovulació es produiex correctament. Aquest tractament comporta certs riscs (vegeu-ne les complicacions) però les possibilitats d’èxit són més grans.
El percentatge d’embaràs se situa al voltant del 15% per cicle de tractament.
Factors com són l’edat de la dona i la possible existència d’altres causes que afectin la seva fertilitat influeixen en el resultat final pel que, amb freqüència, és necessari realitzar més d’un cicle per aconseguir l’embaràs.
Generalment es recomanen fins a 3 o 4 cicles d’inseminació. Quan un cicle no té èxit és important revisar-lo i fer-hi els canvis necessaris (variar la dosi, un control més estreicte...) per aconseguir la mateixa eficàcia en el cicle següent. Si, tot i així, no s’aconsegueix l’embaràs, cal pensar en l’existència d’altres anomalies i/o en la conveniència de recórrer a altres TRA.
Requisits previs necessaris per a la inseminació
- Exploració ginecològica completa
- Estudi complementari per descartar qualsevol patologia associada que dificulti o impedeixi l’embaràs
En què consisteix la inseminació?
La inseminació conjugal és una tècnica senzilla, ràpida (dura pocs minuts) i pràcticament indolora. Es realitza a la consulta i no cal ingrés en clínica ni anestèsia.
Una única inseminació per cicle és suficient si es fa en el moment adient, és a dir, en el moment de l’ovulació. Per això és imprescindible procedir a una sèrie de controls d’ovulació amb ecografia i anàlisi d’orina o sang que permetin determinar el dia de l’ovulació amb la màxima exactitud.
Mostra de semen
El dia de la inseminació es recull la mostra de semen. Les normes per a la recollida de la mostra són les següents:
- Abstinència sexual els 3-5 dies anteriors a la recollida de la mostra.
- El semen s’ha d’obtenir per masturbació i s’ha de lliurar en un recipient estèril de boca ampla (com els de les anàlisis d’orina) que se us lliurarà prèviament o que podeu adquirir en una farmàcia.
- És important recollir tota l’ejaculació sense que es perdi semen.
- La mostra de semen es pot recollir al mateix centre, ja que disposa de sales d’obtenció específicament habilitades per a aquesta funció.
- En cas de recollir la mostra fora del centre, és important lliurar-la al Laboratori d’Andrologia en un termini màxim d’una hora.
- En el moment de lliurament de la mostra heu de notificar qualsevol medicació que estigueu prenent o si heu patit algun procés febril.
Un cop al laboratori, la mostra es processa mitjançant gradients de densitat que permeten seleccionar els espermatozous de més mobilitat. Aquesta suspensió final d’espermatozous (0,2 ml) és la que s’utilitzarà per a la inseminació i es dipositarà a l’interior de l’úter de la dona.
Quan per raons excepcionals es prevegi que l'home no podrà obtenir la mostra de semen el dia de la inseminació, és aconsellable comentar-ho al ginecòleg o ginecòloga per valorar la possibilitat de congelar una mostra de semen prèviament al cicle d'inseminació.
El procés de congelació i descongelació pot afectar la viabilitat d'alguns espermatozous. Per aquesta raó no és aconsellable la criopreservació de mostres de semen que presentin una oligoastenozoospèrmia severa. La congelació s’ha d’efectuar com a mínim de 3 a 5 dies abans de la inseminació, sota profilaxi antibiòtica prèvia per evitar una possible contaminació de la mostra.
Després de la inseminació
Després de la inseminació la pacient romandrà en repòs entre 10 i 15 minuts. Aquest dia es recomana una vida tranquil·la sense banys d’immersió ni relacions sexuals. L’endemà es pot reprendre la vida normal tot evitant fer esforços importants.
En ocasions, durant els dies posteriors a la inseminació es pot presentar alguna petita pèrdua de sang o algun lleuger dolor abdominal que no tenen cap importància, sempre i quan siguin de caràcter lleu.
Control de l’ovulació
Totes les pacients són tractades amb hormones per estimular l’ovulació. Aquestes hormones s’administren generalment via subcutània i el tractament s’inicia en els primer dies del cicle. Les dosis poden variar d’una pacient a una altra i d’un cicle a un altre. El tractament es manté fins aconseguir la maduració correcta d’un o diversos òvuls. És molt important realitzar un control adequat de l’ovulació per prevenir riscs excessius i per establir el dia de l’ovulació amb la màxima exactitud possible.
L'ovulació es controla amb les següents proves:
- Ecografia vaginal:
Serveix per observar els ovaris i comprovar la mida i el ritme de creixement del fol·licle que s’hi troba en un d’ells (el fol·licle conté l’òvul). El fol·licle augmenta de volum a mida que va madurant, i es considera madur o preparat per ovular quan el seu diàmetre arriba a un mínim de 18 mil·límetres. - Anàlisis de sang:
Serveix per conèixer el nivell d’estrògens (estradiol), l’hormona femenina que es produeix als ovaris i que augmenta a mida que l’òvul o els òvuls maduren a l’interior dels fol·lícles. Pot ser útil per valorar la resposta quan es fa un tractament d’estimulació de l’ovulació.
El primer control es duu a terme entre 4 i 6 dies després d’haver iniciat el tractament d’estimulació, generalment en el 8è dia del cicle. Segons la resposta que s’observa als ovaris, es fixen la data del següent control i la dosi necessària. Un cop s’ha aconseguit que el fol·licle o els fol·licles estiguin madurs, s’administra una dosi fixa de 5000 UI d’hormona gonadotropina coriònica i es procedeix a realitzar la inseminació entre 36 i 42 hores després.
Se sol practicar una mitjana de 3 a 4 controls per cicle. Entre el primer control i el dia de la inseminació solen transcórrer de 4 a 8 dies.
Complicacions
La inseminació artificial és una tècnica que no està exempta de riscs, tot i que tots ells són generalment controlables. La infecció i les reaccions al·lèrgiques als components del semen constitueixen complicacions excepcionals.
En aquest tipus d’inseminació hi ha un risc d’avortament espontani del 15% i un risc d’embaràs extrauterí o ectòpic (l’embrió s’implanta fora de l’úter) de l’1%.
Amb relació als tractaments estimuladors l’ovulació no hi ha evidència de possibles efectes secundaris a llarg termini en la salut de la dona. Tanmateix, hi ha dos riscs importants a curt termini: el més freqüent és l’embaràs múltiple (15-20%) i el menys freqüent és l’excés d’estimulació o hiperestimulació ovàrica (1%). El nombre i la mida dels fol•licles i el nivell d’estradiol realitzats durant els controls d’ovulació permeten reconèixer aquells cicles que tenen un risc més elevat d’hiperestimulació i d’embaràs múltiple i que, valorant individualment cada cas, seria convenient cancel·lar.
Un cop aconseguir l’embaràs, els possibles riscs per a la mare o per al fetus són els mateixos que hi ha en un embaràs esdevingut de manera espontània, a excepció de les complicacions derivades d’un embaràs múltiple, com poden ser la prematuritat o el baix pes al néixer.