Menopausa
Menopausa: una etapa per mimar-se
La majoria de les dones esperen la menopausa amb una certa por. A les societats occidentals aquesta etapa no és gaire ben rebuda tot i que, amb l’augment de l’esperança de vida, una dona viurà al voltant de la tercera part de la seva existència després de la menopausa. La informació i el coneixement són claus per viure-la amb plenitud.
Una gran part del que experimenta una dona en aquesta etapa no es deu exclusivament a la menopausa, sinó també a la seva edat, al seu entorn, a la seva parella… La dona perimenopàusica es pot preparar per prevenir les patologies lligades al dèficit hormonal i superar aquesta fase millorant la seva qualitat de vida en els propers anys.
En contraposició a la inquietud amb què les dones occidentals viuen la menopausa, les dones d’altres societats en aquesta edat mereixen un gran reconeixement social. De fet, a tot el món, les dades indiquen que la majoria de les dones aconsegueixen el seu èxit social o professional més gran en aquest moment de la seva vida.
Què és la menopausa?
Acaba amb els falsos mites! Les coses clares
La menopausa és:
- El cessament definitiu de la funció ovàrica.
- Una etapa més en la vida de qualsevol dona.
- Una fase per la qual passen totes les dones.
- L’origen de certs canvis i, possiblement, d’alguns trastorns.
- Les dones informades i amb hàbits saludables gaudiran d’una millor qualitat de vida.
La menopausa no és:
- Una malaltia.
- No significa vellesa.
- No totes les dones pateixen els mateixos símptomes ni amb la mateixa intensitat.
- Un 15% de les dones no pateix cap molèstia.
- No significa pèrdua de feminitat.
Els ovaris en la menopausa
La menopausa és un moment de grans canvis per als ovaris. Abandonen la seva funció reproductiva i hormonal.
Ovaris d'una nadó
Ovaris d'una dona en edat fértil
Ovaris d'una dona de 50 anys
La menopausa: com, quan i per què
La menopausa és el final de l’etapa fèrtil, la conseqüència de l’envelliment natural dels ovaris i del cessament de la seva funció reproductora i hormonal. En aquest procés de pèrdua de la fertilitat es poden produir alguns desordres hormonals que afecten el funcionament del cos.
A més de la menopausa natural, que acabem de descriure, també es pot donar la menopausa artificial, causada per l’extirpació dels ovaris, per un tractament de quimioteràpia o radioteràpia, o bé per un funcionament anormal dels ovaris.
La menopausa es considera precoç si es produeix abans dels 45 anys, i tardana si apareix després dels 55 anys.
El climateri
S’anomena climateri el període de transició progressiva de l’estat fèrtil al no reproductor. Es divideix en tres fases:
- Perimenopausa: etapa prèvia al cessament de la menstruació. Apareixen alteracions del cicle i símptomes diversos.
- Menopausa: cessament definitiu de la menstruació.
- Postmenopausa: alteracions causades pel dèficit hormonal.
Per què sents el que sents: els símptomes
Totes les dones passen per la menopausa, però no totes pateixen els mateixos símptomes ni amb la mateixa intensitat. De fet, un 15% de les dones no pateix cap molèstia.
Per pal·liar aquests símptomes hi ha diversos tractaments, que el ginecòleg pot recomanar i prescriure d’acord amb les característiques de cada dona. La informació i els hàbits saludables (dieta, exercici, son) sempre són la millor base per viure i superar aquesta etapa positivament.
Al llarg del climateri, el dèficit hormonal pot provocar símptomes a curt termini, a mig termini i a llarg termini.
Símptomes a curt termini
La manca d’estrògens a curt termini ens duu a distingir entre:
Símptomes fisiològics
Sufocacions:
Es tracta d’un desfasament de la temperatura corporal provocat per la manca d’estrògens. Generalment, la sufocació s’inicia al tòrax, puja fins al cap i es distribueix per tot el cos. Entre un 60% i un 80% de les dones les pateixen. La freqüència de les sufocacions pot anar des d’un cop al mes fins a una cada mitja hora. Normalment, es tracta d’episodis nocturns. La seva durada és d’entre 3 i 6 minuts. Aquest tipus d’episodis es manté entre sis mesos i dos anys.
Cefalees:
Són freqüents. Poden ser degudes a diverses causes orgàniques (artrosi cervical, alteracions de la visió, hipertensió…) i a causes funcionals.
Les migranyes solen ser cefalees cròniques recurrents. Les que apareixen de forma premenstrual solen desaparèixer a la menopausa.
Vertigen:
Identificat com a mareigs i sensació d’inestabilitat.
Parestesia:
És una sensació de formigueig i adormiment de les extremitats. Se sol associar a la “síndrome de les cames inquietes” més freqüent a la menopausa tardana (60 anys). Aquesta síndrome obliga la dona a aixecar-se i a moure’s per a què desapareguin les molèsties.
Símptomes psicològics
Sovint se solen associar als símptomes vasomotors.
Les alteracions que es produeixen en la dona durant el climateri són conseqüència, d’una banda, de canvis endocrins i metabòlics, i de l’altra, de les característiques psicològiques personals i de factors socials.
- Nerviosisme
- Ansietat
- Tendència a la depressió
- Disminució de la capacitat de concentració
Símptomes a mig termini
La manca d’estrògens a mig termini ens duu a distingir entre:
Alteracions urinàries
- Atròfia urogenital: la manca d’estrògens produeix una disminució de la lubrificació de la vagina i la retracció dels seus teixits.
- Incontinència urinària: és un trastorn que sol afectar les dones postmenopàusiques, però no sempre està lligat al dèficit d’estrògens. Constitueix de forma involuntària un problema higiènic, social i psicològic.
Símptomes: incontinència urinària, urgència miccional. Infeccions d’orina, vaginitis atròfica.
Tractament: actualment està en gran auge el tractament de fisioteràpia basat en millorar la musculatura del sòl pelvià. Sobretot en la fase de prevenció. El tractament amb estrògens locals millora el trofisme de les mucoses i ajuda a disminuir i millorar la simptomatologia.
Prevenció: per eludir o mitigar aquest tipus de trastorns és recomanable mantenir en forma el múscul pelvià amb exercicis de fisioteràpia.
Consell: és important intentar no forçar la bufeta, esperant un mínim de tres hores entre miccions, i disminuir la ingesta de begudes.
Alteracions cutànies
- La pell també pateix alteracions causades pel dèficit d’estrògens, al qual s’afegeixen altres factors propis de l’edat o externs, com ara l’exposició solar o el tabac.
- El pas del temps duu a una disminució del gruix de la pell i de la seva regeneració cel·lular, i això provoca laxitud, arrugues i pèrdua d’elasticitat i sensibilitat.
Tractament:
L’administració d’estrògens i testosterona estimula el recanvi del col·lagen. L’aportació hormonal impedeix que la pell s’assequi, estimula el recanvi cel·lular i l’engruiximent de l’epidermis.
- Les mucoses orals, afectades pel dèficit hormonal, segueixen el mateix procés que la pell. I el tractament recomanat és el mateix.
- Els cabells, el pèl moixí i les ungles també presenten alteracions. L’administració clínica d’estrògens aconsegueix millores en les característiques dels cabells, quant a textura i creixement.
Símptomes a llarg termini
La manca d’estrògens a llarg termini ens duu a distingir entre:
Osteoporosi
- Què és? Pèrdua progressiva de calci als ossos.
- Com? Els estrògens contribueixen a la regeneració dels ossos.
- Per què? Durant la menopausa, la manca d’estrògens fa que els ossos no es regenerin correctament.
- Afecta més del 40% de les dones menopàusiques i comporta un alt risc de patir fractures.
Malalties cardiovasculars
Durant l’etapa reproductiva, les dones viuen més protegides que els homes davant les malalties cardiovasculars gràcies a l’acció dels estrògens sobre el cor.
- Durant el climateri, la manca d’estrògens pot comportar un augment del risc de patir malalties cardiovasculars.
- El seu dèficit incrementa la possibilitat de trombosis coronàries a causa del canvi en el metabolisme lipídic, que afecta la coagulació i la fibrinòlisi.
- També afecta el canvi de pes que les dones experimenten durant aquesta fase hormonal, ja que una part important de greix s’acumula a la zona abdominal.
Amb la manca d’estrògens durant la menopausa, les dones s’incorporen al grup de risc de les malalties cardiovasculars. Els factors de risc de malaltia cardiovascular identificats en les dones són:
- Edat: més de 55 anys
- Antecedents familiars
- Obesitat
- Tabaquisme
- Diabetis
- Hipertensió
- Hipercolesterolèmia
- Estrès
- Hipoestrogenisme
La resposta sexual durant la menopausa
L’arribada de la menopausa no comporta el final de la sexualitat. La percepció contrària és equivocada i depèn més de factors socioculturals que dels pròpiament hormonals. Tot i que aquests afecten… ho fan molt menys del que pensem. Comporta certs canvis i pot provocar alguns trastorns. Però no vol dir pèrdua de feminitat:
- La disminució de la lubricació de vegades pot provocar molèsties durant el coit.
- L’excitació sexual en el climateri pot ser més lenta i menys intensa.
- Ingerir fàrmacs, i també algunes malalties cròniques, pot reduir l’impuls sexual.
- Determinat tipus d’intervencions quirúrgiques i els tractaments associats a aquestes poden dur les dones a pensar que han perdut el seu atractiu.
- Els trastorns psicològics propis de la menopausa també afecten la resposta sexual.
- Els actuals cànons de bellesa són una pressió per a les dones menopàusiques.
- Davant l’augment de l’esperança de vida a la nostra societat, les dones menopàusiques tenen un terç de la seva vida per endavant. Un repte que cal afrontar i un mite que s’ha de trencar.
l tractament hormonal: el que sabem avui
Posa’t al dia: prevenir, millorar i tractar els símptomes del climateri
El dèficit d’estrògens és la causa principal de les múltiples alteracions que les dones pateixen durant el climateri. El tractament hormonal (TH) consisteix a subministrar-los un suplement d’aquestes hormones. Gràcies al TH es recuperen els nivells mínims hormonals que permeten conservar una bona qualitat de vida durant els anys postmenopàusics.
Tipus de tractament:
- Tractament només amb estrògens per a les dones a les quals ha calgut extirpar l’úter.
- Tractament amb estrògens i gestàgens per a les dones que conserven l’úter.
Classificació dels estrògens:
- Endògens: són els que produeix el cos de la dona, com ara l’estradiol, l’estrona i l’estriol.
- Exògens: són els que administrem com a fàrmacs. Hem de diferenciar entre els naturals, els conjugats i els sintètics.
Tractament de present i de futur
En els últims anys, s’ha destacat l’efecte positiu dels tractaments amb estrògens sobre la capacitat cognitiva i la prevenció de la demència. Aquest és un territori que encara s’ha d’explorar i en el qual es continuarà investigant. Tanmateix, el consens mèdic també alerta d’alguns riscos:
- No totes les dones poden rebre tractaments de TH.
- La prescripció de la dosi ha de ser la menor possible.
- La durada del tractament ha de ser limitada i mai superior a 5 anys (excloent els casos de menopausa precoç), ja que pot augmentar el risc relatiu de patir càncer de mama.
Redueix els símptomes i millora la qualitat de vida
- Evita les sufocacions.
- Alleugereix la sequedat de la pell i les mucoses.
- Limita la pèrdua de calci dels ossos.
Osteoporosi: ossos de vidre
L’osteoporosi i el calci
L’osteoporosi és la pèrdua progressiva de calci en els ossos i afecta la qualitat de la massa òssia. Pot començar a diferents edats, segons el tipus d’esquelet, l’estil de vida i altres factors com ara la influència genètica i els nivells hormonals. La seva incidència més elevada, però, se sol donar a partir de la menopausa.
Os sa
Os amb osteoporosi
Resorció i formació de l’os
Al llarg de la nostra vida, els ossos es regeneren constantment. Les zones que es degraden deixen buits que es tornen a omplir amb os nou. En aquest procés els estrògens tenen un paper molt important, ja que estimulen les cèl.lules formadores òssies, els osteoblasts, i desencadenen la mort cel.lular programada dels osteoclasts, responsables de la degradació òssia.
No obstant això, en les dones postmenopàusiques, el dèficit d’estrògens impedeix que els ossos es regenerin correctament i la massa òssia es va debilitant. L’os es fa més porós, té poca densitat i és més fràgil i propens a les fractures.
El calci
La carència de calci agreuja l’osteoporosi. La seva presència a la nostra dieta no sol ser suficient, de manera que es recomana prendre’n algun complement. Així s’aconsegueix disminuir la pèrdua en un 0,8% cada any.
Quantitat de calci recomanada:
- Dones premenopàusiques (entre 25 i 50 anys): 1.000 mg/dia.
- Dones postmenopàusiques (menys de 65 anys) amb tractament hormonal: 1.000 mg/dia.
- Dones postmenopàusiques (menys de 65 anys) sense tractament hormonal: 1.500 mg/dia.
- Dones més grans de 65 anys: 1.500 mg/dia
Calci + vitamina D
La vitamina D actua sobre l’intestí, afavoreix l’absorció del calci en els ossos i disminueix la freqüència de noves fractures, tant vertebrals com de fèmur.
El calci en els aliments:
- Dieta normal sense lactis: només conté 300 mg de calci
- Un got de llet: 240 mg de calci
- 150 grams de formatge fresc tipus Burgos: 600 mg de calci
A més de la llet i els seus derivats, també contenen calci: la col, el bròquil, les mongetes tendres, les sardines fresques i en conserva, els seitons, les hortalisses, les endívies, l’escarola, els fruits secs, els calamars, les gambes i els cigrons.
Incorpora’ls a la teva dieta!
Fragilitat
L’osteoporosi és un trastorn debilitant. Afecta més del 40% de les dones. Tanmateix, no totes les dones potsmenopàusiques la pateixen.
Hi influeixen diferents variables:
- Herència genètica
- Nutrició
- Factors hormonals
- Medi ambient i exercici físic
Los factors de risc
- Sexe femení
- Raça blanca
- Herència genètica
- Pell clara
- Carcassa òssia petita
- Ingesta de calci disminuïda
- Dèficit de vitamina D
- Menopausa precoç
- Menarquia tardana
- Amenorrees perllongades
- Sedentarisme
- Ingesta elevada de sodi, cafeïna i alcohol
- Tabac
- Fàrmacs
Quins riscos implica l’osteoporosi?
- Risc elevat de patir fractures causades per moviments mínims habituals.
- Disminució de l’estatura.
Ossos i zones més propenses a patir fractures:
Vèrtebres
Maluc
Fèmur
Canell
Prevenir i cuidar-se des d’ara mateix
Prevenir per cuidar-se durant la menopausa
Si des de la infància i l’adolescència adoptem mesures preventives, com ara seguir una dieta correcta i ingerir la quantitat de calci adequada, endarrerirem la pèrdua de massa òssia. Durant la menopausa, haurem de reforçar els hàbits saludables.
- Dieta correcta: variada, rica en calci i equilibrada en proteïnes, sodi, fòsfor… que limiti el consum de cafè, coles, alcohol, greixos i hidrats de carboni.
- Prendre el sol uns 15 minuts al dia: la llum ultraviolada transforma el dehidrocolesterol en vitamina D, que ajuda a assimilar el calci ingerit en la dieta.
- Exercici físic moderat: la inactivitat física redueix la formació de massa òssia. Si les dones practiquen algun exercici adequat per a la seva edat i el seu estat general, aconseguiran un millor equilibri entre formació i resorció òssies.
- Suprimir el tabac: el tabac contribueix a la pèrdua de massa òssia, avança la menopausa per la seva acció sobre el sistema nerviós central i afecta els ovaris, ja que provoca el seu envelliment precoç.
Los fitoestrògens
- Què són? Els fitoestrògens són derivats de plantes biològicament actives, estan en molts aliments, com ara els llegums, les hortalisses i els cereals, i inclouen diferents grups químics: lignans, isoflavones i cumestans.
- Quins beneficis aporten? Ajuden a pal.liar o prevenir els símptomes climatèrics i, entre aquests, la pèrdua de massa òssia. Tenen importants efectes anticancerígens, antioxidants, antivírics i antiinflamatoris. Les dietes no solen contenir prou quantitat de fitoestrògens, de manera que sovint s’administren en concentrats.
Els fàrmacs no hormonals contra l’osteoporosi
Quan l’osteoporosi ja ha fet acte de presència, l’administració d’alguns fàrmacs no hormonals pot evitar una pèrdua més elevada de massa òssia o bé estimular la formació òssia de la massa ja disminuïda.
- Fàrmacs inhibidors de la resorció òssia: calci, vitamina D, calcitonina, bifosfonats… Augmenten la densitat mineral òssia i disminueixen el risc de fractures.
- Fàrmacs estimulants de la formació òssia: paratohormona, fluor, anabolitzants, tiazides… S’utilitzen en menor mesura que els anteriors, ja que els seus efectes secundaris són més importants.