Barcelona, capital del turisme de reproducció assistida
09/09/2018

El Periódico

  • El 53% de les dones que duen a terme un tractament de fecundació a Catalunya són estrangeres

  • La flexibilitat de la legislació espanyola és clau per atreure pacients

Barcelona ja va ser protagonista de la reproducció assistida una vegada. En 1984 va néixer a la ciutat el primer bebè proveta d'Espanya. Ara, 34 anys després, segueix sent protagonista per ser la destinació de l'anomenat ‘turisme reproductiu’, que cada any porta a milers de dones a Catalunya per convertir-se en mares.

Per atendre aquesta demanda d'estrangeres, les clíniques catalanes s'han hagut d'adaptar. Segons ha comprovat EL PERIÓDICO, dels 33 centres autoritzats per Salut, 25 -alguns d'ells a Reus, Mataró, Girona i fins i tot Granollers- disposen d'un servei d'atenció i acompanyament en diversos idiomes, la qual cosa suposa el 75% del total de clíniques.

Però no és casualitat. Avui hi ha més estrangeres que catalanes que se sotmetin a tractaments de reproducció assistida. El 53% de les dones que els reben a Catalunya són estrangeres, segons dades de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE). I la tendència ja s'intuïa en les últimes dades disponibles de la Generalitat, del 2014. Llavors, de les 17.053 dones que van rebre tractaments, el 48,3% residien a l'estranger. I d'això ja fa quatre anys.

Atenció personalitzada

Amb aquest escenari, les clíniques catalanes s'han posat les piles per atendre a les pacients internacionals. "Més de la meitat de les nostres pacients vénen de fora, des de fa ja alguns anys", confirma el director científic del Institut Marquès, Alex García. Per atendre-les, aquest centre compta amb un equip multilingüe que parla 10 idiomes. "Permet que la pacient, que ve de molts llocs del món, pugui expressar-se en el seu idioma i se senti còmoda, com a casa. No hi ha barrera idiomàtica", assenyala.

La clínica Eugin de Barcelona va dur a terme 6.500 tractaments a estrangeres en el 2017, un 83% de la seva activitat, segons la directora mèdic del centre, Amelia Rodríguez-Aranda. En el cas de DexeusDona, el percentatge de situa entorn del 20%, de les quals el 50% són italianes, el 30% francòfones (França, Suïssa, Bèlgica i nord d'Àfrica) i el 20% restant, d'Alemanya, Regne Unit Europa de l'Est o països àrabs. "Cada pacient té assignat un assistent que ho acompanya a tot moment. Hi ha intèrprets d'italià, francès, anglès, rus i des de fa cinc anys també àrab", explica Cristina Bas, coordinadora del Servei d'Atenció a la Pacient del Departament Internacional de Dexeus Dona. En alguns casos els centres ja contracten a metges que parlin idiomes però, en cas de necessitar-ho, la majoria disposen d'intèrprets que acompanyen a les pacients a cada visita mèdica.

Aquesta política respon òbviament a una necessitat operativa, però també a la voluntat de "donar les majors facilitats" i que les pacients no se sentin tan fos de casa, segons Luis Zamora, director de Barcelona IVF. Aquesta clínica atén a un 40% de pacients estrangeres i el va néixer en 2010 amb una clara vocació internacional.

Legislació flexible

Més enllà del prestigi i l'experiència en tractaments de reproducció que s'ha guanyat Barcelona al llarg d'aquests anys, segons les clíniques, la principal atracció és que la llei espanyola de reproducció assistida, del 2006, és molt laxa. Entre altres mesures, obre la porta a dones solteres i lesbianes, autoritza la donació d'òvuls i semen i manté l'anonimat dels donants. La reproducció assistida ja no és solament pels quals tenen problemes de fertilitat, sinó per a totes aquelles dones que vulguin ser mares. Segons els centres consultats, aquesta llei va marcar l'inici del turisme reproductiu.

"La majoria de pacients vénen perquè la legislació espanyola és molt permissiva. A França no es permet en parelles homosexuals o dones soles ni tampoc a Itàlia", apunta Vicente Font, director del centre IMARA, de Mataró. A més, en aquests països es limita el nombre d'òvuls que es poden fecundar i això rebaixa les possibilitats d'èxit del procés. La nostra legislació també autoritza la congelació d'embrions per a futurs embarassos i també practicar-los una biòpsia que permet "transferir a la dona només embrions que estiguin sans".

Anar més enllà

Amb el turisme reproductiu ja instal·lat a Barcelona, les clíniques intenten buscar ara tècniques que les diferenciïn d'altres centres. El Institut Marquès, per exemple, compta amb un programa d'adopció d'embrions. En comptes d'adoptar un nen ja nascut, ho implanten en una dona que posteriorment ho parirà.

Però el futur passa per aconseguir que les pacients no hagin de viatjar. O que ho facin el mínim possible. "Als països on és legal la reproducció assistida, podem enviar els embrions per transferir-los a les dones; quan és il·legal, anem camí que solament hagi de venir per implantar-se l'embrió i que la resta del procés es faci des de casa", anticipa García. El repte ja no està a aconseguir més pacients estrangeres, després de batre rècords, sinó en què siguin els embrions i no les mares les que es desplacin. Encara queda molt per veure.

Demana hora

93 227 47 27

O omple aquest formulari
i et trucarem el més aviat possible

Telèfon
Vull estar informada/t sobre les últimes novetats de Dexeus Dona i rebre la newsletter:
Si necessites més informació, contacta amb el nostre Servei d'atenció al pacient.