Fases de l'embaràs

 

Demanar hora

Demana hora

93 227 47 27

O omple aquest formulari
i et trucarem el més aviat possible

*Camps obligatoris
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que ets una personal real i prevenir els enviaments automàtics de missatges de spam.
Image CAPTCHA
Escriu el codi que veus a la imatge

Esteu aquí

Fecundació i implantació


A partir de la fecundació, l’oòcit experimentarà una sèrie de canvis que tenen com a finalitat crear i desenvolupar un embrió.

Els canvis hormonals que s’originen a conseqüència de l’embaràs impediran que es presenti una nova menstruació. 


Durant el coit, els espermatozous alliberats a l’interior de la vagina han de passar pel coll de l’úter, travessar-lo i pujar per la trompa de Fal·lopi fins a trobar l’oòcit. Al llarg de tot el trajecte es perd un gran nombre d’espermatozous i a l’oòcit només n’hi arriben unes quantes desenes (menys de l’1% del total). Quan un espermatozou aconsegueix penetrar l’oòcit, es produeix immediatament un bloqueig que impedeix que n’hi puguin entrar més. 

A mesura que es van produint les primeres divisions embrionàries, l’oòcit es transforma en blastocist i baixa per la trompa cap a la cavitat uterina, arriba a l’úter aproximadament al quart dia d’haver estat fecundat i, entre el setè i el catorzè dia, es produeix la implantació. Progressivament anirà creixent i modificant-se fins a formar l’embrió; mentrestant, a l’ovari s’ha format el cos luti, que és el productor de les hormones que mantenen l’etapa inicial de la gestació.

Símptomes de l’embaràs


De totes les manifestacions pròpies de l’embaràs, la que ofereix més valor com a símptoma és l’absència de menstruació o regla.


A més de l’alteració de la regla, l’embaràs de vegades pot presentar altres manifestacions:

  • Alteracions de l’aparell digestiu: són les més freqüents i es caracteritzen per inapetència, nàusees, mareig, salivació excessiva i vòmits.
  • Alteracions de les funcions intestinals: el restrenyiment és general; en canvi, la diarrea és rara.
  • Més ganes d’orinar.
  • Alteracions a les mames: pocs dies després del retard menstrual, la dona pot notar una plenitud inhabitual als pits. Els pits han crescut (els sostenidors li queden petits) i es tornen turgents i sensibles.
  • Disminució de les forces.
  • Son excessiva.
  • Percepció de pudors.
  • Canvis de caràcter.

Proves d’embaràs


El resultat negatiu d’una prova d’embaràs no sempre descarta l’embaràs, ja que si és molt recent pot ser que encara no es detectin els nivells hormonals.

Si el resultat surt negatiu però persisteix el retard és convenient repetir el test al cap de 3 o 4 dies.


Els tests d’embaràs en orina valoren si hi ha una hormona anomenada gonadotropina coriònica humana (HCG, segons la sigla en anglès), que és produïda per la placenta. Aquesta hormona és present a l’orina de les dones embarassades.

El resultat positiu indica que s’ha detectat la presència de l’hormona, fet que confirma l’embaràs. Tanmateix, el resultat negatiu no sempre descarta l’embaràs, ja que si és molt recent pot ser que encara no es detectin els nivells hormonals.

 

El test d’embaràs es pot fer uns quants dies després d’haver-se produït el retard o la falta de menstruació. Per fer-lo, només cal un test d’embaràs comprat a la farmàcia i una mostra d’orina (preferentment de primera hora del matí). A les instruccions de cada test, s’explica detalladament com cal dur-lo a terme.


El primer trimestre


De les 4 a les 8 setmanes:

  • Abans de la quarta setmana, l’embrió encara no té aspecte humà.
  • A les 4 setmanes, l’embrió té la mida d’un gra d’arròs i una forma com de rèptil.
  • A les 6 setmanes, se li poden veure els ulls tancats, la columna vertebral i un cor que batega.
  • A la setena setmana, l’embrió ha crescut unes 10.000 vegades més que l’òvul fecundat. La mare presenta la primera falta de menstruació i pot notar alguns símptomes: cansament, marejos, vòmits i nàusees matinals…

De les 8 a les 12 setmanes:

  • Tots els òrgans fetals ja estan pràcticament formats i comencen a funcionar. Els ulls, el nas i la boca són al seu lloc definitiu.
  • A les 9 setmanes, els braços i les cames ja tenen les tres parts corresponents: mans, avantbraç i braç, peu, cama i cuixa. Apareixen els dits, però encara no gaire ben diferenciats.
  • És el moment adequat per al primer examen ecogràfic.

Durant els tres primers mesos, el nadó s’anomena embrió (mot derivat del grec émbryon, ‘llavor’) i experimenta un creixement molt ràpid i canvis molt importants en la forma externa. L’embrió es troba dins del sac embrionari embolicat amb les membranes precursores de la placenta i flotant en líquid amniòtic.

A la setena setmana, l’embrió ha crescut unes 10.000 vegades més que l’òvul fecundat. La mare presenta la primera falta de menstruació i pot notar alguns símptomes: cansament, marejos, vòmits i nàusees matinals…

Al principi del tercer mes, es diferencien els òrgans sexuals. Abans d’aquest moment, per bé que el sexe fetal està fixat des del precís instant de la concepció, no és possible a simple vista saber si l’embrió és nen o nena, ja que els òrgans sexuals són aparentment idèntics en tots dos casos.

El cervell del fetus es recobreix d’ossos protectors i es forma el crani. No obstant això, aquests ossos no se solden entre ells, ja que el cervell encara no ha adquirit la mida definitiva i el crani ha de ser flexible per poder passar a través del canal del part.

S’observen primer les parpelles i després les celles. Els ulls es mantenen tancats, ja que les parpelles estan fusionades entre elles. Només s’obriran en assolir-se el vuitè mes de gestació, quan els globus oculars estiguin perfectament formats i en disposició de complir les seves funcions.

La pell del fetus és molt vermellosa, ja que com que és molt fina i no hi ha pannicle adipós es transparenten els vasos sanguinis.

Un borrissol que rep el nom de lanugen comença a estendre’s per tot el cos i el cobreix gairebé per complet en el curs del cinquè mes.

Cap a aquesta mateixa època apareix un untet sebaci, anomenat vèrnix caseosa, segregat per les glàndules sebàcies de la pell i que es barreja amb les cèl•lules epidèrmiques descamades. Aquest untet protegeix la pell del fetus i evita que s’arrugui o es deteriori amb el contacte permanent amb l’aigua. També és el causant que el fetus, en néixer, tingui un aspecte greixós.

En aquest moment apareixen també les cordes vocals, per bé que el fetus no les podrà fer servir fins al moment del naixement, quan aconsegueixi abandonar el medi aquós que fins llavors l’envolta.

El desenvolupament de les diverses parts de l’organisme del fetus cada vegada es fa més palès. Els dits dels peus i les mans exhibeixen uns enduriments que donaran lloc a les ungles. El fetge i el ronyó, tot i ser rudimentaris, comencen a actuar. L’aparell digestiu és cada vegada més llarg i perfecte.

El fetus es belluga, però d’una manera tan suau i delicada que la mare encara no ho pot percebre. Tanmateix, aquests moviments es poden seguir perfectament per ecografia. S’observa com el fetus, tot i restar immòbil durant les hores de descans, s’agita sense parar durant les estones d’activitat. Les extremitats també s’agiten suaument.


El líquid amniòtic:

Protegeix el futur nadó de cops i sorolls, ja que forma un coixí líquid al seu voltant. També el protegeix dels gèrmens que li podrien arribar de la vagina. La cavitat amniòtica és hermètica, i el líquid de l’interior és absolutament estèril. Permet els desplaçaments del nadó que, suspès pel cordó umbilical, no pateix els efectes de la gravetat i es desplaça fàcilment per la cavitat recolzant-se sobre la paret amb els peus.

 

També aporta aigua i sals minerals al fetus, que les degluteix. Ajuda el coll a dilatar-se en el moment del part. L’acumulació del líquid amniòtic a la part inferior de l’úter al final de l’embaràs forma la bossa de les aigües, que, en baixar, contribueix a la dilatació del coll. Trencar aigües equival a la ruptura de les membranes. El líquid amniòtic que s’escapa en aquest moviment serveix per lubricar les vies genitals a fi que el nen les travessi. 


El segon trimestre


De les 12 a les 20 setmanes: 

  • El cap ja es pot distingir perfectament bé del tronc, i ja es poden diferenciar els ulls, el nas, la boca i les orelles del nadó. El cap, de mida molt grossa, està desproporcionat respecte a la resta del cos, i aquesta diferència de mida persisteix durant tota la primera meitat de la gestació.
  • La mare ja nota el creixement de l’úter, el qual anirà desplaçant progressivament els òrgans interns materns, fet que li causarà molèsties: digestions feixugues, acidesa d’estómac, orinar freqüentment…
  • És el moment adequat per dur a terme, si cal, estudis de diagnòstic prenatal.

De les 20 a les 24 setmanes:

  • A les 20 setmanes es pot veure el sexe del fetus.
  • La mare ja pot començar a notar els moviments del fetus en forma de cops de peu.
  • El fetus comença a bellugar-se, a obrir i tancar les mans, a fer badalls… Durant molts períodes dormirà, principalment coincidint amb el son matern.

Quan s’arriba al quart mes, l’aparell digestiu (fetge, estómac, intestí) i l’urinari (ronyó, bufeta) comencen a funcionar clarament. A l’intestí s’acumula una substància verda, el meconi, format principalment per bilis. I el fetus aboca l’orina al líquid amniòtic que l’envolta.

Els membres, tant superiors com inferiors, adopten la posició definitiva: els colzes es tiren enrere, i els genolls, endavant. Atès que la musculatura es desenvolupa ràpidament, a partir dels 4 mesos és perfectament possible que la mare percebi petits moviments fetals. Les ungles apareixen als 4-5 mesos aproximadament, moment en què també és possible identificar les empremtes digitals.

El sistema circulatori fetal és cada vegada més perfecte. Les cavitats del cor estan perfectament delimitades i aquest òrgan batega cada cop amb més força. Cap a la catorzena setmana, ja és possible detectar-lo mitjançant un tècnica basada en l’efecte Doppler dels ultrasons.

És llavors quan es comprova que la velocitat del seu cor és superior a la del nostre: 120-160 batecs per minut.

Per ecografia s’observa ja clarament el cap del nadó i també es veu que li batega el cor.

El sistema nerviós encara no és gaire perfecte, però a mesura que passa el temps, augmenta la coordinació dels moviments, indici d’una progressiva maduració nerviosa. Al principi del segon trimestre, braços i cames es mouen i s’agiten sense cap propòsit, però en el transcurs del cinquè mes, un dia el fetus aconseguirà introduir-se el polze a la boca, amb la qual cosa s’iniciarà l’aprenentatge gradual d’un acte reflex, fonamental en la vida extrauterina: la succió.

El desenvolupament de la pell fa que l’aspecte del fetus experimenti un canvi important. Fins al quart mes, té la pell llisa i molt fina. Sota la pell encara no hi ha el greix, per la qual cosa el tronc, la cara i les extremitats són molt prims. El greix de sota la pell comença a formar-se a partir del cinquè mes. En aquest moment, el fetus té un color vermell molt fosc.

S’alimenta principalment per mitjà de la sang materna que li arriba a través del cordó umbilical, que l’uneix a la mare a través de la placenta. Tot el que ingereixi la mare el pot afectar: cafè, menjar picant, alcohol, tabac…

Per altra banda, el cos del fetus s’adapta als moviments de la mare. Si la mare descansa, el fetus aprofita per moure’s, ja que en aquell moment està sotmès a menys pressions exteriors. Per contra, si la mare es mou, el nadó s’encorba, s’arrauleix i es plega sobre si mateix per evitar que li facin mal.

En arribar al segon trimestre, les molèsties experimentades durant el primer trimestre desapareixen gairebé del tot. La gestant, que sovint s’aprima els primers mesos, ara guanya pes ràpidament. Menja més, dorm tranquil•la, està alegra.

L’abdomen augmenta visiblement de volum en aquesta època. Cap al quart o cinquè mes, l’embarassada comença a percebre moviments fetals. Primer són poc intensos, com un fregament suau, gairebé imperceptible, al baix ventre, que pot semblar i es pot interpretar com un simple moviment intestinal. Tanmateix, al cap de poques setmanes els moviments són tan aparents que la confusió i el dubte ja no són possibles.


La placenta:

És un òrgan ovalat, pla, tou i esponjós, de mida i gruix variables, situat dins de l’úter durant la gestació i mitjançant el qual s’estableix l’intercanvi nutricional entre la mare i el fetus.

Es desenvolupa al voltant de la dotzena setmana de gestació a partir del cori de l’embrió i de la decídua basal de l’úter.

Consta de dues parts:

  • La materna o externa, que s’adhereix a l’úter.
  • La interna o fetal, entapissada pel cori i l’amni, i de la qual sorgeixen els vasos sanguinis que acaben a la part central de l’abdomen fetal (lloc que després del naixement i de la secció s’anomenarà melic).

La sang fetal flueix a la placenta, on absorbeix substàncies de la sang materna i expel•leix els productes de rebuig.

La placenta és un òrgan essencial, l’intercanvi orgànic entre la mare i el fill. És indispensable per al manteniment de l’embaràs i per al desenvolupament del nadó, i serveix alhora de pulmó, ronyó, intestí i fetge. Assegura diverses funcions:

 
  • Funció respiratòria: La placenta serveix d’autèntic pulmó al nadó. L’oxigen de la sang de la mare passa a través de les parets de les vellositats i oxigena la sang del fetus. Aquesta sang oxigenada irriga el fetge, el cor, el cervell i tota la resta d’òrgans encara no funcionals del fetus. El gas carbònic és desprès pel nadó cap a la mare.
  • Funció nutritiva: A través de la placenta arriben al nadó tots els nutrients de base directament procedents de la degradació dels aliments de la mare. El pas d’aigua, sals minerals i sucres s’efectua ràpidament. Alguns productes, com el ferro i el calci, s’emmagatzemen per constituir reserves, mentre que d’altres es transformen gràcies a una activitat metabòlica important. El nivell de glucosa sanguínia fetal és regulat per la placenta, fins que el fetge del nadó pugui assumir aquesta funció, molt al final de l’embaràs. La placenta garanteix la transferència de vitamines, en especial les del grup B, així com les vitamines D i E. La vitamina A està emmagatzemada al fetge del nadó; la vitamina C s’acumula a la placenta, que la distribueix progressivament fins al vuitè mes, a partir del qual s’emmagatzema directament a les glàndules suprarenals i al fetge.
  • Funció endocrina: La placenta, que es considera una veritable glàndula, segrega les seves pròpies hormones, necessàries per al bon curs de l’embaràs i per al correcte desenvolupament del nadó. Aquestes hormones prendran el relleu dels ovaris a partir del quart mes. La dosificació aporta dades sobre la vitalitat de l’embaràs.
  • Funció protectora: La placenta deté molts bacteris o només en deixa passar més tard, cap al final de l’embaràs, quan la paret de les vellositats es torna extremament fina per augmentar encara més els intercanvis entre la sang materna i la sang fetal. Els virus, per contra, la travessen amb facilitat fins a la vintena setmana, període durant el qual apareixen les pròpies immunoglobulines del nadó. Els anticossos materns passen al nadó i l’immunitzen contra la majoria de malalties infeccioses, fins i tot 6 mesos després del naixement, moment en què el seu sistema immunitari es posa en funcionament.

El tercer trimestre


De les 24 a les 28 setmanes:

  • El borrissol del cap és substituït per pèl.
  • Comença el desenvolupament dels pulmons, que es preparen per al naixement.

De les 28 a les 40 setmanes:

  • El fetus creix i s’engreixa, igual que el ventre matern.
  • El cor fetal batega molt de pressa, fet que és normal.
  • Els pulmons comencen a fabricar una substància anomenada surfactant, però no en prou quantitats perquè respiri sol.
  • Sovint el fetus està col·locat amb el cap mirant cap a la pelvis materna.
  • L’úter, com que és un múscul, començarà a contreure’s a conseqüència d’aquest creixement, mentre que els lligaments que el subjecten començaran a estirar-se, la qual cosa provocarà algunes molèsties abdominals. Si les contraccions passen a ser regulars i doloroses, poden indicar l’inici del treball de part.

Els dos últims mesos, el fetus canvia d’aspecte, perquè ja adquireix el greix de sota la pell, la qual es posa més tensa i de color rosat. El fetus adopta així un aspecte més arrodonit i agradable.

A partir d’aleshores, la pell comença a guanyar gruix i a descamar-se, i el fetus es recobreix d’una substància untuosa blanquinosa, sobretot a l’esquena i als plecs de les extremitats. Aquesta substància s’anomena vèrnix caseosa, i és el que dóna un aspecte blanquinós als nounats immediatament després del part.

Un altre canvi de la pell és el del revestiment vellós, sobretot a partir del cinquè mes. Així, el setè mes el fetus està recobert per un borrissol tènue i ros anomenat lanugen. A mesura que avança l’embaràs, aquest borrissol va desapareixent.

El tercer trimestre, el benestar de la mare del trimestre anterior i la relativa lleugeresa que l’acompanya disminueixen gradualment. No és que l’embarassada es trobi malament, però es fatiga amb facilitat.

L’úter ha augmentat notablement per donar cabuda al fetus, que creix cada dia que passa, així com el líquid que l’envolta i la placenta, el desenvolupament de la qual també és progressiu. Ocupa la major part de la cavitat abdominal, i com que comprimeix diversos òrgans i vísceres, l’embarassada nota molèsties.

La pressió sobre els ossos de la pelvis provoca els dolors que s’experimenten en aquesta part del cos. Així s’expliquen també les miccions freqüents i el restrenyiment.

Igualment, els moviments del fetus, que l’embarassada nota des de fa mesos, ara esdevenen més potents. Poden arribar a ser dolorosos i sovint es poden veure no només examinant el ventre nu, sinó fins i tot sota la roba. Es poden notar batzegades rítmiques que duren poc més de mitja hora; probablement a causa del singlot. És normal passar períodes de silenci en què és possible que el nadó dormi, i d’altres en què es notarà molt actiu.

La gran ambivalència de l’embaràs, alegria i temor, tornarà a aparèixer; l’embarassada es troba cansada i ja té ganes que arribi el part, però alhora tem enfrontar-se a una cosa que desconeix. Moltes dones estan més irritables a mesura que s’acosta el dia, es poden sentir en baixa forma i fins i tot deprimides, i dubten sobre la seva capacitat de fer front a tot el que els ve a sobre.

És bo pensar en el part, preguntar-se com serà, però cal fer-ho sense angoixar-se i confiant que els professionals ens ajudaran a passar aquestes hores i ens informaran en tot moment de com va tot. Intentar descansar i estar relaxada és la millor opció.


El cordó umbilical:

És una mena d’espiral blanquinosa d’1 a 2 centímetres de diàmetre, constituïda a partir de les cèl•lules de l’amni. Forma una funda gelatinosa a través de la qual es poden veure les artèries i la vena, que d’aquesta manera queden protegides de possibles cops.

Flexible i elàstic, el cordó difícilment es comprimeix, fet que garanteix el transport sanguini. Enclou una vena i dues artèries que s’encarreguen de l’alimentació del fetus i l’eliminació de les toxines.

Fa uns 50 centímetres, però pot ser molt més llarg i enrotllar-se al voltant del coll, les espatlles o els membres del fetus. També pot passar que el cordó sigui massa curt. En aquest cas, el fetus tindrà dificultats per baixar per la pelvis en el moment del part i caldrà practicar una cesària.

Després del naixement, per prevenir una hemorràgia, es pinça el cordó abans de tallar-lo, i aquells vasos sanguinis gruixuts s’obliteren en pocs dies; la cicatriu deixada pel cordó umbilical serà el melic.


Preguntes freqüents

Quan comença a “sortir la panxa”?

Durant les primeres setmanes no es veuen canvis al cos matern, tret de les mames, que solen augmentar de mida i estan més sensibles. Cap a la dotzena setmana, es pot notar l’úter si es palpa la paret abdominal. A les 20 setmanes d’embaràs, el ventre ja es nota voluminós.

Quan es comença a notar el nadó?

Si és el primer embaràs, es comencen a notar els primers moviments fetals a partir de les 22 setmanes de gestació. En el segon embaràs, es poden notar a partir de les 20 setmanes.

Quan es pot saber el sexe del nadó?

És possible determinar el sexe del nadó per ecografia a partir de les 14-15 setmanes de gestació, depenent de l’habilitat i experiència de l’ecografista que la faci.

És preocupant la pèrdua de pes durant el primer trimestre de l’embaràs?

El primer trimestre de l’embaràs pot ser normal no guanyar pes; de vegades, fins i tot, se’n pot perdre. Si l’estat nutritiu és correcte, amb una dieta variada i equilibrada, el nadó no tindrà cap dèficit i aquesta circumstància no afectarà el seu creixement.

És normal que el melic perdi la forma que té durant l’embaràs?

És normal que el melic es deformi durant l’embaràs, a causa de l’increment del volum abdominal. Després del part, probablement tornarà a la normalitat.

Què cal fer si es nota poc el nadó?

El tercer trimestre de l’embaràs els nadons solen moure’s cada dia, especialment després dels àpats i quan la mare està més relaxada. Per objectivar si un nadó es mou poc o molt, caldria fer un control diari dels moviments fetals. Després dels tres àpats principals, durant 1 hora, caldria comptar el nombre de moviments que es produeixen. Si la suma dels moviments durant aquests tres períodes és inferior a 12, caldria consultar el metge o metgessa.

Quan es col·loca el nadó de cap per avall?

Normalment el 96% dels fetus es col·loquen en posició cefàlica cap al setè mes d’embaràs. Alguns poden fer-ho abans.

Pot seguir creixent el nadó si al final de l’embaràs la mare s’ha engreixat molt poc?

El creixement del nadó depèn de l’estat nutritiu de la mare abans de l’embaràs. Si la mare tenia sobrepès, és normal que guanyi poc pes durant l’embaràs. Si la dieta és variada, el nadó naixerà amb el pes que li pertoqui. De totes maneres, és important controlar el creixement del nadó mitjançant biometries ecogràfiques i fer proves per descartar que la mare no pateixi algun trastorn metabòlic, com ara diabetis o alteracions de la tiroide.

Quina mena d’estimulacions, a més de la música, poden ser beneficioses per al fetus?

La ciència ha demostrat que la música estimula les zones creatives i motivadores del cervell. S’ha comprovat que la música clàssica estabilitza el ritme cardíac, al contrari del que passa amb la música rock. El fetus també és molt sensible a la veu de la mare, especialment al seu timbre emocional. Les emocions intenses de la mare, sobretot les relacionades amb la felicitat, produeixen canvis en les hormones i els neurotransmissors que afecten el fetus, fet que crea un ambient intrauterí que afavoreix el desenvolupament cerebral. 

Menú principal

Llengües