La proposició de llei presentada al Parlament italià perquè les dones amb una menstruació extremament dolorosa puguin tenir tres dies de permís laboral retribuït no és una iniciativa que d'entrada tingui seguidors incondicionals a Catalunya. La gran majoria dels experts consultats opinen que la mesura no només és un pedaç que no resol el problema de desigualtat de gènere, sinó que fins i tot podria ser contraproduent i reforçar els estereotips sexistes.
Isabel Muntaner, codirectora del màster de gènere i comunicació de la UAB, alerta, per exemple, que mesures com aquesta podrien contribuir a “estigmatitzar el procés natural del cos” i oferir un missatge subliminal que les dones “s'han de recloure a l'espai privat perquè són persones febles que no poden donar el cent per cent a la feina”.
Aquest efecte estigmatitzador i discriminatori de la mesura també preocupa la regidora de la CUP a Manresa Gemma Tomàs. Ella va ser la que va obrir el debat sobre les copes menstruals a la capital del Bages, però en aquest cas no veu que una llei que reguli el permís laboral per regles doloroses tingui un efecte alliberador. “És un pedaç que pot ajudar alguna dona en un moment determinat, però és clar que també alimentarà els estereotips sexistes”, assenyala Tomàs, que entén que cal un debat en profunditat sobre el tema, ja que “potser en una societat amb horaris més flexibles també es podria entendre que un dia una dona arribés una hora tard a la feina perquè es troba malament per la regla”.
La presidenta de l'Associació Catalana de Llevadores, Gemma Falguera, té clar que no cal simplificar el tema, perquè, assegura, “el dolor menstrual és el principal motiu de consulta entre les adolescents”. Tot i així, encara no hi ha cap estudi rigorós sobre la seva prevalença, que pot oscil·lar entre el 20% i el 60%, segons el document que es consulti. Alguns informes conclouen que el dolor sever pot afectar un 10% de les dones, tot i que el doctor Pere Barri, responsable de la Unitat d'Endometriosi Salut de la Dona Dexeus, opina que “és possible que no sigui superior a l'1%”.
El que cal fer, segons Falguera, és un estudi per saber-ne la incidència real a Catalunya, ja que moltes dones ho assumeixen “com un fet fisiològic, quan la realitat és que afecta considerablement la qualitat de vida”.
Des del punt de vista estrictament mèdic, el debat sobre la llei no té gaire sentit. La doctora Núria Parera, responsable de la Unitat de Ginecologia de la Infància i l'Adolescència Salut de la Dona Dexeus, insisteix que “fa temps que hi ha prou opcions per evitar regles doloroses i també per minimitzar l'impacte de les regles abundants”. Parera admet que “qualsevol persona amb un problema greu de salut té dret a una baixa laboral”, però ella recomana optar per alguns dels tractaments disponibles si el problema afecta la qualitat de vida. “Actualment hi ha un ampli arsenal terapèutic i no hi ha cap necessitat de patir”, subratlla Parera, que assegura que el 30% de les dones tenen problemes, tot i que en la immensa majoria dels casos són trastorns lleus “que no impedeixen fer una vida normal”.
El doctor Barri no creu que un permís laboral sigui la solució, ja que, d'alguna manera, significa que la dona “es resigna a patir”, i això, amb tots els tractaments disponibles, “és del tot innecessari”. Barri insisteix que “la dona ha de poder escollir la millor alternativa” i subratlla que fins i tot “té l'opció, amb tractaments hormonals, de no tenir la regla si és que és un problema”. Tampoc el món empresarial sembla gaire partidari de la mesura. David Garrofé, secretari general de la Cecot, la patronal de Terrassa, no dissimula la sorpresa. “Sobta. En tot cas, és un tema de negociació col·lectiva i no em consta que s'hagi plantejat encara en cap taula de negociació.”
Fins i tot Carme Marcet, copropietària de Mobles Casamitjana, una empresa de Terrassa reconeguda per les seves iniciatives en pro de la conciliació familiar i laboral, no ho veu clar. “Ho trobo exagerat i desmesurat. La regla no és cap malaltia i fins i tot podria ser contraproduent, perquè donaria més arguments a les empreses.”
D'analgèsics a hormones
Els metges recomanen que cap dona es resigni al dolor. Perquè potser, darrere d'una dismenorrea severa, hi ha algun problema físic. Malformacions d'òrgans, quists, pòlips o, fins i tot, una endometriosi que requereixi cirurgia. Per a tot hi ha tractament, i els remeis poden anar des d'analgèsics suaus fins a teràpies hormonals. La doctora admet fins i tot que moltes dones troben solucions alternatives, com l'acupuntura, que també poden ser efectives.