A Europa, la mitjana d'edat en tenir el primer fill s'ha incrementat en 2,5 anys en les últimes dècades i, concretament a Espanya, la mitjana d'edat a la qual es té el primer fill se situa entorn dels 31,8 anys.
Des de la irrupció dels mètodes anticonceptius en els 60, la maternitat va passar a ser una decisió personal i així segueix sent-ho en l'actualitat. "la societat tal com està organitzada avui dia gairebé obliga a tenir en compte una sèrie de variables abans de decidir-se a formar una família" confessa Anna Veiga, l'embrióloga clínica de Dexeus Dona, Departament d'Obstetrícia, Ginecologia i Reproducció de l'Hospital Universitari Dexeus de Barcelona.
Segons reconeix l'especialista, a dia d'avui és impossible determinar a edat a partir de la qual és gairebé impossible concebre un fill, sobretot ara que la natalitat està ara tan controlada. "Els estudis han establert entorn dels 40-41 anys en totes les poblacions estudiades, per la qual cosa se suposa que hi ha una tendència universal en aquest sentit", afegeix.
D'altra banda, recorda que les dones no generen ovòcits ex-novo durant la vida, per l'els ovaris tenen un nombre finit de fol·licles, que són les unitats funcionals que contenen els ovòcits. A l'interior dels fol·licles els ovòcits augmenten de grandària i maduren, és a dir, adquireixen les competències necessàries per poder rebre la càrrega cromosòmica paterna i a més proveir a l'embrió dels requeriments que precisa perquè puguin efectuar-se les primeres divisions cel·lulars.
Igualment recalca que durant la infantesa els ovaris no estan actius, i fins a l'adolescència no comencen a desenvolupar-se els fol·licles. En cada cicle menstrual prospera un grup concret de fol·licles que respon a l'estímul hormonal. Dels fol·licles en creixement, un, el que millor respongui a aquest estímul, serà seleccionat perquè expulsi l'ovòcit que conté en el seu interior. Aquest fenomen es repetirà cíclicament fins a la menopausa, en la qual desapareixen els estímuls homonals.
"Se sap que la fertilitat va descendint lentament fins als 35 anys i que a partir d'aquesta edat comença a fer-ho molt de pressa. El motiu pel qual disminueix és que els ovòcits, amb el pas del temps, s'acaben. Sembla ser a més que s'esgoten per complet uns anys després de la menopausa. A més d'acabar-se es tornen poc eficaços i generen errors en al distribució dels cromosomes", afegeix.
La criopreservación, una opció
En aquesta línia, segons explica en una entrevista amb Infosalus la doctora en Biologia i responsable d'R+D de la secció de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona, Anna Veiga, les dones tenen un principi i un final en la seva vida reproductiva.
"Quan s'acaba la reserva d'òvuls s'acaba. Moltes persones es pensen que la reproducció assistida resoldrà els problemes relacionats amb l'edat, però no, no els arregla. els òvuls tenen els anys que tenen i hi ha la quantitat que tenim, alerta l'especialista amb motiu de la publicació del llibre "Ser mare als 40 i més enllà" (Grijalbo) un manual que ella mateixa ha coordinat.
Per això, insisteix que el millor moment per fer-ho és "al més aviat possible", i molt millor abans dels 35, i si són els 30, millor que si és més endavant". L'experta assenyala que, a mesura que s'avança en l'edat de la dona, els ovaris també envelleixen i quan s'acosta a la menopausa hi ha una menor quantitat d'òvuls, i a més, de pitjor qualitat, amb la qual cosa a la dona li costa més quedar-se embarassada.
I en què consisteix la tècnica de vitrificar o congelar els òvuls? L'especialista apunta que cal emprendre en primer lloc una estimulació ovàrica, molt similar a la que es realitza per per a un cicle de fecundació in vitro. Així mateix, es dóna un tractament hormonal per obtenir un nombre determinat d'òvuls, així com controls amb ecografia i amb anàlisis hormonals.
Indica que es fa una punció sota sedació, per via vaginal, igual que si es fes una fecundació in vitro, i si es vol criopreservació s'obtenen els òvuls i es congelen i guarden, perquè la dona pugui disposar d'ells quan ho consideri oportú.
"En principi, la idea és aconseguir aquest embaràs abans de l'edat de la menopausa. El concepte no està clar a nivell legal, no posa en cap lloc un límit en l'edat per utilitzar els òvuls congelats, però és el mateix que passa amb els tractaments de reproducció assistida, fins als 50-51 anys. Això sí, evidentment sempre és aconsellable fer-ho abans, perquè bàsicament és millor tenir els fills en moments en els quals fisiològicament i anímicament, i des del punt de vista personal, s'està més preparat", defensa Veiga.