Reconstrucció del clítoris a 5 lleidatanes que van patir una mutilació genital | Diari Segre
23/03/2017

segre.com

Cinc dones lleidatanes que van ser mutilades genitalment als seus països d'origen quan eren nenes s'han sotmès en els últims anys a una operació per reconstruir-los el clitoris. Formen part de les 82 pacients que han passat pel programa del cirurgià Pere Barri Soldevila, que la Fundació Dexeus Salut de la Dona va posar en marxa el 2007 i que ofereix aquesta intervenció de forma gratuïta a totes aquelles dones que hagin patit una ablació. A més, des del 2015, la sanitat pública catalana també costeja aquesta operació a través d'una unitat de l'hospital Clínic que ja ha practicat una desena de reconstruccions (es desconeix si alguna és de la província de Lleida, ja que el centre no va poder facilitar la dada a aquest diari).


El perfil majoritari de les dones que sol·liciten aquest tipus d'intervenció és el d'una jove d'origen africà, de 27 anys d'edat de mitjana, que ja va nèixer fora del país del qual és originària la seua família o que va arribar a Catalunya durant la seua infantesa. En la pràctica totalitat dels casos la mutilació es va produir durant un viatge a regions del Senegal (21%), Gàmbia (10%), Mali (10%), i Guinea (10%). "Són joves que ja han viscut la seua infantesa i adolescència aquí i senten la necessitat d'integrar-se i ser com qualsevol altra en els seus respectius grups d'amics", explica el doctor Barri Soldevila.

Èxit en el 75% de casos
La intervenció consisteix en una cirurgia reconstructiva del clitoris d'uns 45 minuts de durada i un dia d'hospitalització. Concretament, s'elimina tota la part que va cicatritzar i es treu a l'exterior el que queda del clitoris, ja que es prolonga fins a 10 centímetres per sota de la pell. La intervenció permet restituir anatòmicament els òrgans afectats i recuperar el seu aspecte i capacitat sensitiva en més del 75% dels casos. En els inicis del programa de la Dexeus va ser complicat arribar a les pacients, però el flux de dones que actualment sol·liciten informació segueix creixent any rere any gràcies a la derivació mèdica, la difusió social a nivell local i l'ajuda dels mitjans de comunicació.


EN PRIMERA PERSONA
«L’operació m'ha canviat la vida, però no oblides una cosa així»


Mariamma
24 ANYS


D'aquell fatídic dia en què va patir una ablació, Mariamma (nom fictici) recorda dolor. Molt dolor. "Era tot molt confús, no entenia què passava", explica aquesta jove lleidatana de vint-i-quatre anys que en fa dos es va sotmetre a una operació de reconstrucció del clitoris. Ella ja havia nascut a Ponent i aquell estiu va viatjar amb els seus pares (queja feia temps que vivien a la província) a Gàmbia, el seu país d'origen, per passar unes vacances.


Llavors Mariamma tenia uns set anys i cursava segon de Primària. "Era massa petita i no em vaig demanar per què em feien allò", recorda. Va ser passats uns anys, quan era a punt d'acabar la Primària i el tema de la mutilació genital va sortir a classe, quan va començar a prendre consciència del que li havia passat.


"No culpo els meus pares perquè ells culturalment ho veien bé, no ho podia comparar amb cap altra cosa i sé que no ho van fer pensant que em feien mal. Jo ara sí que sé que als meus fills no els passarà això mai", assegura.


Durant uns dos o tres anys, aquesta jove lleidatana va estar buscant informació sobre la possibilitat de sotmetre's a una reconstrucció del clítoris i va anar a parar al programa de la Fundació Dexeus Salut de la Dona. Fa dos anys li van fer una reconstrucció del clitoris. "L'operació m'ha canviat la vida psíquicament i físicament. Abans tenia por quan tenia una relació que s'adonessin del que m'havien fet, però ara no em sento diferent de la resta de dones. Tinc molta més seguretat i confiança en mi mateixa i ara és una etapa passada", reconeix Mariamma. Però malgrat tot, no oblida. "És una pràctica masclista que no pots oblidar mai perquè és un fet que et marca. És molt difícil d'ignorar les coses dolentes", conclou.



LES CLAUS


Una pràctica brutal
L'ablació és una pràctica brutal que comprèn la mutilació parcial o total dels genitals externs femenins. És per descomptat il·legal i reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de dones i nenes.


Greus conseqüències
La mutilació genital femenina pot produir hemorràgies greus i problemes urinaris, i més tard poden causar quistes, infeccions, complicacions del part i augment del risc de mort del nounat. A més de les seqüeles psicològiques que pateixen aquestes dones.


200 milions de víctimes
L'OMS calcula que més de 200 milions de dones i nenes vives avui han estat objecte de la mutilació genital femenina a 30 països de l'Àfrica, l'Orient Mitjà i Àsia, on es concentra aquesta pràctica. En general, les dones que vivien a Catalunya que l'han patida, han estat mutilades als seus països d'origen.