Barcelona, 5 de febrer 2026. - Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF), que se celebra demà divendres 6 de febrer a tot el món, la Fundació Dexeus Dona ha donat a conèixer les darreres dades del Programa de reconstrucció genital post-ablació que ofereix de manera gratuïta des de l’any 2007.
Aquest programa, que compta amb el suport de l'Hospital Universitari Dexeus, s’adreça a les dones que han patit una ablació en el seu país d’origen i que resideixen a Espanya, tot i que també atén, en alguns casos, pacients que viuen en d’altres països. Des del seu inici i fins al 31 de desembre de 2025, l’equip mèdic ha visitat un total de 238 pacients i ha practicat la reconstrucció a 163 dones.
El Programa de reconstrucció genital forma part de la tasca d’assistència social de la Fundación Dexeus Dona, i està liderat pel Dr. Pere Barri Soldevila, que va ser el primer metge que va realitzar aquesta intervenció a Espanya. La seva posada en marxa va ser una iniciativa pionera en el nostre país, que ha contribuït a donar visibilitat a aquest problema i a ajudar moltes dones.
De les 163 dones a qui s’ha practicat l’operació des del seu inici, 96 viuen a Catalunya i representen el 59% del total. Desglossat per ciutats i la seva província: 55 residien a Barcelona, 28 a Girona, 12 a Lleida i 1 a Tarragona.
Per països d’origen, un 21% han nascut a Espanya, un 23% al Senegal, un 17% són de Gàmbia i un 9% de Mali. La resta procedeixen majoritàriament d’altres països africans, com Costa d’Ivori (5%), Guinea (4%), Guinea Bissau (4%), Nigèria (3%), Burkina Faso (2%), Ghana (2%), Etiòpia (2%) i, en menor proporció, Sudan, Kenya i Egipte.
El Programa inclou acompanyament psicològic
La mutilació genital femenina (MGF) és el nom genèric donat a aquelles pràctiques que impliquen la resecció total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals o altres amb una finalitat no terapèutica. El procediment s’acostuma a dur a terme entre la lactància i els 15 anys d’edat i comporta conseqüències que poden arribar a ser greus per a la salut. “La intervenció de reconstrucció genital post-ablació dura uns 45 minuts i el seu objectiu és restituir anatòmicament el clítoris i altres òrgans afectats, així com recuperar-ne l’aspecte i la capacitat sensitiva, cosa que s’aconsegueix en més del 75% dels casos”, explica el Dr. Pere Barri Soldevila.
El Programa de reconstrucció genital de la Fundació Dexeus Dona també ofereix acompanyament psicològic a totes les pacients, tant abans com després de la intervenció. El du a terme la psicòloga Alba Palazón, de la Unitat de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Universitari Dexeus (Psicodex), que col·labora en el Programa. “Cal tenir en compte que el procés que han viscut, en moltes ocasions, ha estat traumàtic. A més, la majoria d’aquestes pacients són molt joves, la mitjana d’edat és de 28 anys”, afegeix el Dr. Pere Barri.
Situació a Espanya: la Red estatal Libres de MGF reclama reforçar la protecció
Segons el “Mapa de la Mutilación Genital Femenina en España”, elaborat per la Fundació Wassu - UAB, a Espanya resideixen actualment 80.000 dones que provenen de països on es practica la MGF, principalment Senegal, Nigèria, Ghana, Gàmbia i Mali. D’aquestes, unes 18.000 són menors de 14 anys.
Tot i que el Codi Penal espanyol tipifica aquesta pràctica com a delicte, i del compromís internacional amb convenis com el d’Istanbul, l’aplicació de polítiques d’atenció, prevenció i sensibilització continua sent insuficient, cosa que subratlla la necessitat d’un enfocament més ampli i coordinat per augmentar la protecció. Per això, la Red Estatal Libres de MGF, que agrupa més de 25 ONG, s’ha posat en contacte amb el Ministeri d’Igualtat, la Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional i altres organismes oficials per impulsar el desenvolupament d’una sèrie de mesures i estratègies a nivell social i polític que permetin garantir la prevenció, protecció i atenció integral davant la mutilació genital femenina a Espanya.
Cada any, 4 milions de nenes corren el risc de ser víctimes de la MGF
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que actualment arreu del món hi ha més de 230 milions de dones i nenes que han patit la mutilació genital femenina als 30 països d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia on es realitza. I es calcula que cada any 4 milions de nenes corren el risc de ser-hi sotmeses, tret que s’intensifiquin les mesures per combatre-la.
Aquesta pràctica està considerada internacionalment com una violació dels drets humans i pot tenir repercussions a curt termini o de per vida en la salut física, sexual i mental, des de la infància fins a la vellesa, passant per l’edat reproductiva. Per això necessiten accedir a serveis d’atenció adequats. Segons l’OMS, la MGF pot provocar dolor intens, febre, inflamació dels teixits genitals, hemorràgia, problemes urinaris, infeccions com el tètanus, problemes menstruals, problemes vaginals i problemes sexuals, a més de trastorns psicològics com depressió, ansietat, trastorn d’estrès posttraumàtic i baixa autoestima, estat de xoc i fins i tot la mort. A llarg termini, també pot causar problemes de fertilitat, noves intervencions quirúrgiques i un major risc de complicacions durant el part (hemorràgia, cesària, necessitat de reanimació del nadó) i de mortalitat neonatal.
Objectiu: assolir-ne l’eliminació plena el 2030
En els darrers anys, la prevalença de la mutilació genital femenina ha disminuït a tot el món. Tanmateix, les crisis humanitàries com els brots de malalties, el canvi climàtic o els conflictes armats, entre d’altres, podrien posar en perill el manteniment d’aquests assoliments.
Nacions Unides lluita per a la seva eliminació plena el 2030. Per això impulsa, juntament amb UNICEF, un programa conjunt mundial per accelerar aquesta lluita contra la MGF. Aquest programa se centra principalment en 17 països africans. Gràcies al seu suport, més de 6 milions de nenes i dones han rebut serveis de prevenció, protecció i atenció relacionats amb la mutilació.
Espanya ha ratificat diversos convenis internacionals que condemnen la mutilació genital femenina. La Llei orgànica 1/1996 de protecció jurídica del menor regula l’obligació que les entitats públiques estatals intervinguin en cas que un menor es trobi en situació de risc per a la seva salut o seguretat i inclou l’ablació entre les situacions considerades de risc.
Veure nota de premsa
