Així ho revela un estudi de Dexeus Dona, que ha seguit l'evolució reproductiva de prop de 2000 dones que van preservar la seva fertilitat per causes no mèdiques entre 2012 i 2024 en el centre
- La recerca ha analitzat una de les mostres d'ovòcits més grans a escala internacional -gairebé 4.000- i durant el període més ampli de temps: 12 anys.
- Els resultats es presenten en el 42nd Annual Meeting de la European Society of Human Reproduction and Embryology (ESHRE), que se celebra del 5-8 juliol a Londres.

Barcelona, 2 de juliol 2026. - Un grup d'investigadors del Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona ha realitzat un ampli estudi retrospectiu que analitza quina és la taxa de retorn -percentatge de pacients que sol·liciten utilitzar els seus ovòcits després de vitrificar-los- i els resultats reproductius d'una mostra de 1859 dones que van realitzar un tractament de preservació de la fertilitat per causes no mèdiques entre 2012 i 2024 en el centre. El treball, titulat “Return rates and cumulative live birth rates following the use of oocytes after elective oocyte cryopreservation. 12 years’ experience” i liderat pel biòleg Dr. Miquel Solé, cap del Laboratori de Criopreservació del Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona, es presenta en la 42a edició de la cita anual que organitza la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (European Society of Human Reproduction and Embryology) ESHRE 2026, el principal congrés europeu de sector.
En total es van realitzar 2305 cicles de preservació i l'edat de les pacients en el moment de realitzar aquest tractament va ser de 36 anys de mitjana.
La taxa global de retorn va ser d'un 18,8%, i va aconseguir el 30% en les pacients amb major temps de seguiment, que van preservar els seus òvuls entre 2012 i 2021. Els autors apunten aquesta dada perquè, de mitjana, el temps que va transcórrer entre el moment de la preservació i la demanda del seu ús va ser d'uns 3 anys i 5 mesos. Pel que en el cas de les dones que van congelar els seus òvuls a partir del 2021 s'estima que encara no ha transcorregut el marge de temps necessari per a poder avaluar la taxa de retorn. L'edat mitjana en què les dones van sol·licitar la descongelació dels seus òvuls va ser de 41 anys.
Resultats reproductius
Quant als resultats reproductius, del 30% de dones que van sol·licitar descongelar els seus òvuls, un 12% no van aconseguir obtenir embrions viables. Descartant aquest grup, entre les pacients van arribar a realitzar almenys una transferència embrionària (198), la taxa acumulada d'embaràs va ser superior al 70% la de naixement va superar el 52%.
Aquest resultat evidencia la utilitat dels tractaments de preservació de la fertilitat per a fer front al retard de la maternitat si es vitrifiquen els òvuls a una edat primerenca, ja que multiplica per 10 les possibilitats que té una dona de ser mare de manera natural als 40 anys i duplica les que té d'aconseguir-ho amb els seus òvuls i l'ajuda de la reproducció assistida: només ho aconsegueix un 13,5%, segons els últims registres de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), publicats el 17 de desembre de 2025. “Disposar d'aquesta informació és essencial perquè les dones puguin fer una valoració a l'hora de planificar la seva maternitat en funció de les seves expectatives”, explica el biòleg Dr. Miquel Solé.
Informació de qualitat per planificar la maternitat
“La conclusió principal de l'estudi és que preservar la fertilitat no és una garantia per aconseguir l'embaràs i ser mare a partir dels 40 anys, però sí que actualment és l'estratègia que ofereix més opcions per aconseguir-ho i una taxa d'èxit superior a les dels tractaments convencionals de FIV amb òvuls d'edat avançada, sempre, això sí, que la preservació es realitzi a una edat primerenca, idealment abans dels 36 anys.”, explica la Dra. Marta Devesa, cap del Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona, i coautora de l'estudi.
Per això, “des de Dexeus Dona, i també a través de la labor de divulgació que impulsa la nostra Fundació, insistim que és fonamental que les dones estiguin informades que la fertilitat d'una dona té data de caducitat, ja que tant la quantitat com la qualitat dels òvuls es redueix de manera progressiva i accelerada a partir dels 35 anys d'edat, la qual cosa disminueix les possibilitats de ser mare de manera natural”, afegeix la Dra. Devesa. “És important que realitzin revisions de control ginecològic de forma regular per a cuidar de la seva salut sexual i reproductiva i que s'informin de quin és l'estat de la seva reserva ovàrica i quines possibilitats tenen de ser mares en un futur, tant per a poder planificar i prendre decisions sobre la maternitat, com per si es veuen obligades o decideixen voluntàriament retardar aquest moment”, puntualitza.
Descens dràstic de la natalitat a Espanya
La recerca també revela una altra dada important i és que la demanda de tractaments de preservació de la fertilitat d'ha disparat en els últims cinc anys, per la qual cosa s'espera que la taxa de retorn en preservació continuï creixent, almenys a curt termini. Aquest augment està relacionat amb el retard de la maternitat, una tendència a l'alça.
Actualment, l'edat mitjana en tenir el primer fill a Espanya és de 32,6 anys. A més, el percentatge de naixements de mares que ja tenen 40 anys o més ha passat del 7,2% del total en 2014 al 10,4% en 2024. Aquesta realitat s'ha traduït en un augment dels problemes d'infertilitat i un descens dràstic de la natalitat.
Segons dades del Instituto Nacional de Estadística (INE), Espanya registra avui un 25% menys de naixements que fa una dècada i la fecunditat se situa en tot just 1,1 fills per dona, una de les més baixes d'Europa, i molt per sota del nivell de reemplaçament generacional (2,1 fills per dona).
La taxa de retorn en preservació
Actualment existeixen pocs estudis que ofereixin informació sobre la taxa de retorn dels tractaments de preservació de la fertilitat i la majoria s'han realitzat sobre mostres de població petites. No obstant això, Dexeus Dona és un dels centres que disposa d'un major volum de pacients i un històric de dades i registres més ampli, “la qual cosa li permet realitzar assajos clínics especialitzats en salut de la dona sobre àmplies mostres poblacionals, de milers de pacients”, explica el Dr. Nikolaos Polyzos, director científic de Dexeus Dona. “Per aquest motiu i el rigor científic amb el qual treballa l'equip mèdic de Dexeus Dona, que realitza una doble labor: assistencial i investigadora, la Direcció científica de la ESHRE ha decidit visibilitzar aquesta recerca en el seu 42è Congrés anual, elevant-la a comunicació oral”, afegeix.
El Congrés anual de la European Society of Human Reproduction and Embryology (ESHRE) és un dels esdeveniments presencials més importants del sector de la Medicina Reproductiva a escala internacional. Segons l'organització, en aquesta edició participen més de 10.000 professionals de més de 100 països de tot el món.
Estudi de referència:
"Return rates and cumulative live birth rates following the use of oocytes after elective oocyte cryopreservation. 12 years’ experience"
M. Solé Inarejos, C. de la Cruz, G. Arroyo, M. Parriego, M. Boada, S. Garcia, M. Devesa, N.P. Polyzos. Dexeus Fertility, Department of Obstetrics Gynecology and Reproductive Medicine, Barcelona, Spain. Faculty of Medicine and Health Sciences, University of Ghent UZ Gent, Gent, Belgium.