Congrés ASEBIR 2025- 12-14 de novembre, Barcelona
El treball, que es presenta en el XIII Congrés de la ASEBIR constata un descens en l'edat mitjana de les dones que preserven la seva fertilitat, que ha passat dels 38 als 35 anys, un canvi positiu, encara que l’òptim seria fer-ho abans
• Malgrat els avanços en l'àmbit de la medicina reproductiva, l'edat de l'òvul continua condicionant els resultats dels tractaments, per això l'equip mèdic de Dexeus Dona insisteix que les dones que decideixin ajornar la seva maternitat han de saber que a partir dels 35 anys la fertilitat femenina descendeix de manera progressiva i accelerada. Una informació clau si volen fer servir els seus propis òvuls.
• Espanya és actualment un dels països de la UE en el qual les dones tenen el seu primer fill a una edat més avançada. Segons les últimes dades facilitades per l'INE, mentre que en 2014 el 7,2% dels naixements van ser de mares de 40 anys o més, en 2024 aquest percentatge es va elevar fins al 10,4%. I dels 322.000 naixements registrats a Espanya en 2024, un 39,5% són ja de dones majors de 35 anys.
• En l'acte inaugural del certamen, que enguany bat el rècord d’assistents, participaran la presidenta d'aquesta 13 edició del Congrés, Dra. Montse Boada, cap de la Secció de Biologia del Grup Dexeus Dona; la biòloga Anna Veiga, fundadora de ASEBIR; el president de ASEBIR, Antonio Urries; el degà del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, Lluís Tort, la regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva i Jordi Vilana, director general de Professionals de la salut, Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 12 de novembre de 2025.- Des d’avui i fins el 14 de novembre Barcelona acull, per primera vegada, el Congrés de l'Associació Espanyola per a l'Estudi de la Biologia de la Reproducció (ASEBIR), que compleix la seva XIII edició i està presidit per la Dra. Montse Boada Palà, cap de la Secció de Biologia del Grup Dexeus Dona i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya. El certamen tindrà lloc en el Palau de Congressos de Barcelona “Fira de Montjuïc”, i enguany bat el rècord en assistents i estudis, ja que s'han inscrit més de 600 professionals i es presenten més de 220 treballs. El congrés comptarà amb 14 ponències convidades a càrrec de científics nacionals i internacionals de gran prestigi, 49 comunicacions orals, 180 pòsters i 5 simposis comercials.
En aquesta edició, els investigadors del Grup Dexeus Dona presentaran els resultats de diversos treballs, entre el que destaca un estudi retrospectiu translacional, que ha analitzat l'eficiència dels tractaments de preservació de la fertilitat femenina per causa social realitzats en el centre durant els últims deu anys (2012-2023): “Més d'una dècada preservant la fertilitat per raons no mèdiques: la nostra experiència”. Ho lidera Miquel Solé, cap del Laboratori de Criobiologia de Dexeus Dona Barcelona.
El treball revela que l'edat mitjana de les pacients de Dexeus Dona que opten per aquest tractament ha descendit 3 anys, en passar dels 38 als 35. “Aquest fet és una molt bona notícia i demostra que les nostres pacients estan cada vegada més ben informades, però és molt important continuar conscienciant a les dones que la fertilitat femenina comença a descendir en picat a partir dels 35 anys, per la qual cosa si una dona decideix congelar els seus òvuls per a ajornar la maternitat, hauria de realitzar aquest tractament abans dels 35 anys, ja que l'edat de l'òvul continua condicionant els resultats i l'èxit dels tractaments, i no un òvul d'una dona de 35 anys no té la mateixa qualitat ni potencial reproductiu que un de 30”, explica la Dra. Montse Boada.
Segons els autors, els resultats també revelen la utilitat d'aquesta tècnica en la planificació reproductiva, i estimen que la taxa de retorn -és a dir quantes dones de les quals preserven sol·liciten el seu ús posterior- és probablement molt més alta de la que s'observa en aquest treball, ja que l'estudi inclou tant cicles realitzats amb molta anterioritat com tractaments més recents, per la qual cosa encara no ha transcorregut un marge de temps suficient com per a poder fer una valoració del retorn real.
Espanya és actualment un dels països de la UE en el qual les dones tenen el seu primer fill a una edat més avançada. Segons les últimes dades facilitades per l'INE, mentre que en 2014 el 7,2% dels naixements van ser de mares de 40 anys o més, en 2024 aquest percentatge es va elevar fins al 10,4%. I dels 322.000 naixements registrats a Espanya en 2024, un 39,5% són ja de dones majors de 35 anys.
A més d'aquest treball, la Dra. Montse Boada moderarà una sessió que tractaran temes d'actualitat i interès social, com “On posem els límits ètics? De l'experimentació a la clínica: controvèrsies sobre l'ús dels embrions emmagatzemats sense finalitat reproductiva en embriologia translacional”. Aquest tema s'abordarà des d'un punt de vista ètic i legal, exposant-se també les limitacions normatives que actualment existeixen per a poder destinar els embrions a usos no reproductius com a la recerca, ja que es requereix que existeixin projectes concrets als quals puguin ser assignats.
Altres treballs que presenta el Grup Dexeus Dona són:
- “Criopreservació d'esperma de donant: importa el mètode?”, que lidera la biòloga Laura Bogunyà del Grup Dexeus Dona. L'estudi analitza els resultats embriològics i clínics en més de 600 cicles de Fecundació in vitro (FIV) en els quals s'han utilitzat mostres seminals de donant criopreservadas per dos mètodes diferents: el convencional (congelació lenta) i la vitrificació, un mètode molt més ràpid que minimitza la formació de cristalls. Aquest últim es va començar a aplicar en la dècada del 2010 en embrions i òvuls, però el seu ús per a la criopreservació de mostres espermàtiques no està tan àmpliament estès.
- “Pot la liofiliación de l'esperma humà plantejar-se com una opció real per a la seva criopreservació en ambients extrems?”, liderat per la Dra. M. Boada.
Aquest estudi col·laboratiu realitzat entre l'equip de Biologia de Dexeus Dona i el Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona demostra que la liofilització no anul·la la capacitat de fecundació dels espermatozoides ja que una vegada injectats en els ovòcits s'observa transcripció de l'ADN espermàtic. Els resultats obren la possibilitat de valorar l'ús d'aquesta tècnica en situacions extremes o llocs remots, com a zones desèrtiques o l'espai exterior on no és possible criopreservar els espermatozoides humans amb les tècniques actuals per la impossibilitat d'utilitzar nitrogen líquid. El treball continua una línia de recerca desenvolupada pel mateix equip de Dexeus Dona en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que analitzava l'impacte de la microgravetat en mostres d'esperma humana congelada, i obria a la possibilitat d'avançar en la futura conservació de mostres espermàtiques en l'espai.
- “Junts o separats: el cultiu individual vs el cultiu grupal”, liderat per la investigadora Gemma Arroyo, embrióloga sènior del Grup Dexeus Dona. El treball avalua si el cultiu individual o grupal dels embrions de la mateixa cohort, tant en cicles de FIV amb òvuls propis com en els tractaments de ovodonación, té un efecte beneficiós o perjudicial en el seu desenvolupament i els resultats clínics: taxa d'embaràs i de naixements.
- “La qualitat del blastocist: té impacte en els resultats obstètrics i perinatals quan la seva valoració és objectiva?”, que presenta Beatriz Carrasco, biòloga del Grup Dexeus Dona. L'estudi analitza en quina mesura l'avaluació de la qualitat embrionària de manera objectiva –a partir d'un conjunt de mesuraments quantitatius– es relaciona amb els resultats obstètrics i perinatals en tractaments de reproducció assistida.
- “Troballes incidentals obtingudes en el cribratge ampliat de portadors: valoració clínica i implicacions reproductives”, que lidera Gabriela Palacios, Assessora de la Unitat de Genètica del Grup Dexeus Dona. El treball analitza els resultats del cribratge genètic que s'aplica a pacients de reproducció assistida i donants de gàmetes i embrions, que a vegades pot revelar diagnòstics inesperats que requereixen d'assessorament genètic ja que poden comportar susceptibilitat a desenvolupar malalties d'origen genètic clínicament rellevants, com càncer de mama, hemofília o fibrosi quística, ja sigui en el mateix pacient o en la seva descendència.
Històric de Congressos i Fundació d’ASEBIR
El Congrés que organitza la ASEBIR se celebra de manera ininterrompuda des de l'any 2001 i el seu objectiu és promoure la recerca i el coneixement en l'àmbit de la ciència reproductiva, així com afavorir l'intercanvi d'opinions i el networking entre els professionals.
L'Associació per a l'Estudi de la Biologia de la Reproducció (ASEBIR) que actualment compta amb més de 1.300 membres va ser fundada en 1993 per la Dra. Anna Veiga, que juntament amb la Dra. Gloria Calderón i el Dr. Pedro Barri va liderar l'equip que va aconseguir el naixement del primer bebè concebut per Fecundació in vitro a Espanya, l'any 1984, un assoliment del Grup Dexeus Dona.
Veure nota de premsa