L’embaràs múltiple és rar en l’espècie humana.

En general, la incidència d’aquest tipus d’embarassos en la població és:

  • Embaràs geminat: 1 de cada 80 embarassos. No obstant això, la freqüència varia segons la zona de tal manera que, per exemple, entre la població japonesa és més baixa, i entre els nigerians, més alta. A Espanya, la incidència és aproximadament d’un 1,25%.
  • Embarassos triples: 1 de cada 6.400.
  • Embarassos quàdruples: 1 de cada 52.000.
  • Els quintigèmins són raríssims.

Tanmateix, aquest tipus d’embarassos han augmentat significativament avui dia per dos motius:

  • Els tractaments amb tècniques de reproducció assistida.
  • L’edat de les primípares, que actualment és més alta. Amb l’edat, les dones tenen més probabilitat de patir trastorns menstruals, per la qual cosa l’ovulació doble és més freqüent.

Actualment, amb l’ús de l’ecografia l’embaràs geminat (o de 3 o més fetus) es diagnostica precoçment, cap a la setmana 5, a l’ecografia vaginal, on es pot observar l’existència d’una o diverses imatges; si es fa servir una ecografia abdominal, el diagnòstic s’endarrereix 1 setmana. Segons les característiques de l’ecografia, es podrà confirmar també el tipus d’embaràs geminat. 

L’augment de pes de la dona amb embaràs geminat és superior al de l’embaràs únic: en general, d’aproximadament 14-15 kg. En cas de trigèmins, l’augment de pes és més acusat: entre 19 i 23 kg.

La simptomatologia, en general, és la mateixa que en l’embaràs únic, tot i que és més freqüent l’aparició d’edemes, hipertensió i albúmina a l’orina.

Quant a l’aparell digestiu, s’observa un increment dels símptomes propis de la gestació, com les nàusees, la pirosi o acidesa i el restrenyiment. En cas de trigèmins, les nàusees i el cansament es presenten amb més freqüència. Els remeis de tots aquests símptomes són semblants als de l’embaràs únic.

Possiblement l’úter és l’òrgan que, lògicament, experimenta més canvis per poder donar cabuda a dos o més fetus. Aquest creixement extra ja queda palès a partir dels 7 mesos, moment en què el volum de l’embaràs geminat equival al d’un embaràs únic al final de la gestació.

Fins a la setmana 30 el creixement dels nadons és el mateix que en l’embaràs únic; a partir d’aleshores, s’alenteix.

És important plantejar-se l’embaràs múltiple amb calma. Cal organitzar-ho tot des del primer trimestre, que és quan la mare encara està àgil, per a què quan arribi el moment del part no l’agafi desprevinguda.

Tipus

Els bessons poden ser:

  • Monozigòtics o bessons idèntics (1 òvul + 1 espermatozou).
  • Dizigòtics o bessons no idèntics, que són els que en castellà s’anomenen "mellizos" (2 òvuls + 2 espermatozous).

Monozigòtics o bessons idèntics

Són els casos en què després de la fecundació d’un òvul i un espermatozou es forma un zigot, i durant els 14 dies següents, mentre es va desenvolupant, es divideix per causes desconegudes. D’aquesta manera, s’obtenen dos zigots idèntics, que es denominen bessons.
El 25% dels bessons són d’aquest tipus.

Es caracteritzen pels trets següents:

  • Seran del mateix sexe.
  • S’assemblaran molt de color d’ulls, mida, etc.

Dins d’aquest grup de bessons monozigòtics, n’hi ha de diferents tipus, segons si comparteixen placenta, bossa d’aigües i cordó umbilical:

 

a) Monozigòtics monoplacentaris biamniòtics:

  • 1 placenta
  • 2 bosses d’aigües
  • 2 cordons umbilicals

b) Monozigòtics monoplacentaris monoamniòtics:

  • 1 placenta
  • 1 bossa d’aigües
  • 2 cordons umbilicals

c) Monozigòtics diplacentaris biamniòtics:

  • 2 placentes
  • 2 bosses d’aigües
  • 2 cordons umbilicals

Dizigòtics o bessons no idèntics

Són els que s’originen de la fecundació de dos òvuls amb dos espermatozous.
Aquesta unió pot ser espontània, causada pel fet que en un cicle menstrual la dona tingui dos òvuls del mateix ovari o un òvul de cada ovari. El 75% dels bessons són d’aquest tipus i són els que en castellà s’anomenen "mellizos".

Es caracteritzen pels trets següents:

  • Podran ser del mateix sexe o de sexes diferents.
  • Podran tenir característiques físiques diferents, igual que els germans nascuts de dos embarassos diferents.

Trigèmins

L’embaràs triple és freqüent sobretot en dones sotmeses a tractaments d’estimulació ovàrica, per problemes d’esterilitat, tot i que també pot donar-se en els embarassos espontanis.

En el cas dels trigèmins, pot haver-hi:

  • 3 òvuls fecundats per 3 espermatozous (tres individus diferents). La semblança entre els trigèmins és relativa.
  • 1 òvul fecundat per 1 espermatozou que posteriorment es divideix en tres. Els trigèmins són gairebé idèntics i del mateix sexe.
  • 2 òvuls fecundats per 2 espermatozous i posteriorment un dels òvuls fecundats es divideix. Dos són molt semblants i del mateix sexe, mentre que el tercer és una mica diferent.

Riscos

Tot i que l’embaràs múltiple es consideri de risc, això no vol dir que sempre sigui un embaràs que presenti problemes. Només cal controlar-lo tenint en compte que presenta uns riscos associats, per la qual cosa l’assistència en aquest tipus d’embarassos en un centre on hi hagi un equip d’obstetres, pediatres i anestesistes experts en el tema és un factor que cal tenir en consideració.

Els riscos que apareixen més sovint en l’embaràs múltiple en comparació amb l’embaràs únic són:

  • Freqüència més alta de parts preterme (parts prematurs).
  • Freqüència més alta de retards observats en el creixement dels fetus (nounats de poc pes).
  • Augment de la tensió arterial materna (preeclàmpsia).
  • Alteracions de la glucèmia de la mare (diabetis gestacional).
  • Problemes amb la placenta.
  • Hemorràgies postpart més freqüents.

En el cas de trigèmins, és més freqüent l’amenaça de part prematur. La durada mitjana de les gestacions de trigèmins és d’unes 34 setmanes, és a dir, 8 mesos. Però malgrat aquesta prematuritat, els fetus neixen més madurs del que els correspon, ja que l’estrès que pateixen a l’úter pels problemes d’espai fa que madurin abans.

En tots els casos, per disminuir la freqüència de complicacions fetals, s’aconsella fer atenció especial als aspectes següents:

  • Diagnòstic primerenc per ecografia.
  • Prevenció dels parts molt precoços.
  • Diagnòstic i tractament de les restriccions del creixement fetal.
  • Data òptima de naixement, entre la setmana 37 i la 38.
  • Provocar el part quan s’arriba a la setmana 39, o abans si es diagnostica un creixement fetal restringit.

El part en l’embaràs múltiple

En l’embaràs múltiple, el tipus de part dependrà de la posició dels fetus i de les consideracions clíniques, però en la majoria de casos es fa amb cesària programada. La via vaginal és possible, però cal no oblidar les possibles complicacions, ja que són fetus petits i més delicats.

La durada d’un part geminat és més o menys la mateixa que la d’un embaràs únic, llevat del treball prepart, que és més curt.

Els controls durant el part són els habituals:

  • Cal mantenir controlat el cor dels fetus.
  • Cal controlar les contraccions de l’úter, la tensió, el pols i la temperatura de la mare.
  • Cal mantenir una via vascular materna amb sèrum, etc.

En l’embaràs geminat, la posició dels fetus dins de l’úter determinarà l’elecció de la via del part més adequada: vaginal o cesària.

Part vaginal:

  • Tots dos fetus, en cefàlica: és la més freqüent. No presenta contraindicacions per a un part vaginal normal.
  • Un fetus, en cefàlica (el primer), i l’altre, en podàlica o transversa: si el primer produeix una bona dilatació del canal, el segon naixerà sense dificultats.

Part per cesària:

  • Tots dos fetus, en podàlica, o el primer: sempre és millor una cesària per evitar les possibles lesions en part vaginal de natges, ja que són fetus més delicats.
  • Posició transversa: si un fetus, el primer, es col·loca en transversa és millor practicar una cesària d’entrada.

Així mateix, cal practicar cesària en els mateixos casos en què estigui indicada per a un embaràs únic, segons les complicacions que es presentin.

Preguntes freqüents

En un embaràs geminat, és normal notar inflor de peus, mals d’esquena i de cintura, despertar-se per culpa de dolors, rampes, etc., al cap de 5 mesos de gestació?

En l’embaràs geminat, els símptomes dels 5 mesos són els que correspondrien a un embaràs normal de 7 mesos, per la qual cosa és normal sentir-se més inflada. El més aconsellable és fer repòs, de manera que caldria valorar la possibilitat de la baixa laboral. S’ha d’intentar dormir inclinada, i si es tenen rampes, hi ha tractaments mèdics específics. La inflor de peus no ha de ser motiu de preocupació, tret que vagi acompanyada d’hipertensió arterial o albuminúria.