Ginecologia de la infancia i de ladolescencia

Què m’està passant? (El gran canvi)

El nostre rellotge biològic fa que les hormones es posin a treballar i comença la pubertat. Les noies, abans que els nois, experimenten els canvis físics i biològics de la pubertat: es desenvolupen els òrgans genitals i els caràcters sexuals secundaris, apareix la menstruació… és l’inici de la vida fèrtil.

Els canvis puberals són els mèdicament importants, però la pubertat connecta amb l’adolescència, un període més perllongat de canvis psíquics i emocionals i de desenvolupament cap a la plenitud. L’acceptació del propi cos, aprendre a tenir-ne cura i desenvolupar una sexualitat sana i responsable exigeixen informació i comunicació amb els altres. 

Els canvis de la pubertat

El canvi hormonal: per què, quan i com comença la pubertat

El nostre sistema hormonal treballa intensament durant l’etapa fetal i descansa durant la infància. Entre els 9 i els 15 anys, un “rellotge biològic” genèticament determinat torna a activar l’hipotàlem i el sistema endocrí. S’inicia la pubertat i les hormones comencen a provocar canvis. Les condicions perquè s’iniciï són un pes crític i un percentatge de greix corporal mínims i el seu desenvolupament en el temps varia molt d’una noia a una altra. Depèn de l’edat, l’alternança dia-nit, l’estrès, la nutrició, l’hormona de creixement i les hormones tiroïdals, i també de factors socials i genètics.

La primera menstruació! (Es diu menarquia)

En el cas de les noies, en els estadis finals de la pubertat es produeix la menarquia, la primera menstruació. Sol aparèixer entre els 10 i els 16 anys, uns dos anys després que s’iniciï el desenvolupament de les mames. Marca el principi de la vida fèrtil. Cada mes es repeteix el cicle d’ovulació, el qual, si no es produeix un embaràs, acabarà amb l’expulsió de l’òvul, acompanyat d’una petita quantitat de sang i de l’endometri. La regla és això. L’arribada de la primera menstruació indica el final de la pubertat, tot i que posteriorment es continuen produint canvis corporals, però a un ritme més lent. 

Durant els primers dos o tres anys és freqüent que els cicles menstruals siguin irregulars. Un cop establerts, el cicle dura entre 21 i 35 dies. La mitjana és de 28 dies, comptats des del primer dia de la regla fins al primer de la regla següent. És aconsellable que, des de la seva primera menstruació, les dones anotin les dates de les seves regles.

Viure amb la regla

No és sempre igual, no sempre hi és

La menstruació està regulada pel funcionament de les hormones, que varia considerablement en les diferents etapes de la vida reproductiva de les dones, de manera que els cicles també són diferents en cada etapa. La quantitat i la durada de la regla també poden variar, i el dolor que pot tenir associat, la dismenorrea, és diferent d’una dona a una altra i al llarg de la vida.

Alteracions com ara períodes dolorosos o irregulars o una hemorràgia excessiva no volen dir que alguna cosa no funcioni bé. Tanmateix, és recomanable comentar al metge qualsevol anormalitat o canvi, per a què n’estudiï la causa i proposi un tractament si és necessari.

Quan la regla fa mal

El nom mèdic del període dolorós és dismenorrea. És molt comú: afecta un terç de les dones. El dolor pot ser lleuger o molt intens, tot i que hi ha dones que no el pateixen mai. També hi ha dones que tenen menys dolor després dels parts.

Les dones que pateixen dismenorrea produeixen una quantitat excessiva de prostaglandines en el moment de la menstruació i són molt sensibles a aquestes. Les prostaglandines són les hormones que s’alliberen durant el part i que provoquen les contraccions dels músculs uterins per expulsar el fetus. Aquestes contraccions també es produeixen durant la menstruació per facilitar el despreniment de l’endometri i són la causa d’aquest dolor tan intens.

Què hi pots fer tu

Aquest dolor es pot alleujar de moltes maneres.

La millor és la que et funcioni a tu: 

• Estira't de seguida que sentis dolor i posa escalfor sobre el teu abdomen.
• Un bany calent i relaxant hi ajuda.
• Un massatge pot alleujar el dolor. Fricciona suaument el teu abdomen o demana a una altra persona que et faci un massatge a l’esquena.
• Pren algun analgèsic, prèvia consulta amb el farmacèutic o el metge de capçalera.
• Si el dolor és molt intens, has de consultar el ginecòleg.

Què hi pot fer el teu metge

Tractaments amb antiinflamatoris: impedeixen la producció de prostaglandines i són el tractament d’elecció. De vegades cal provar diversos antiinflamatoris abans de trobar el més eficaç per a cada dona.

Tractaments hormonals: les dones que no ovulen rarament tenen períodes dolorosos, per això el teu ginecòleg et pot receptar un tractament per evitar l’ovulació. La píndola anticonceptiva és el tractament més utilitzat, però per alleujar el dolor també s’administren gestàgens –derivats de la progesterona–, i relaxants musculars.

Si de sobte tens regles més doloroses del que és habitual o notes algun canvi, consulta el teu metge: hi ha altres alteracions que també poden produir dolor.

Regles irregulars o infreqüents

Moltes dones tenen cicles variables i molt poques poden predir amb exactitud quin dia començarà el seu període. Algunes tenen un cicle inusualment llarg. El transcurs de més de sis setmanes entre els períodes no ha de preocupar, si no és que hi ha risc d’embaràs. La pèrdua de pes, una malaltia, els canvis en la dieta, una activitat física excessiva o l’estrès poden endarrerir la menstruació o provocar la impressió que s’estan “saltant” períodes. Al final de la vida fèrtil, això pot ser un signe primerenc de la menopausa. Altres vegades, el cicle és massa curt i és possible tenir més d’un període en el mateix mes. Si, a més, la pèrdua és abundant, podria aparèixer l’anèmia.

De vegades els períodes desapareixen: és el que anomenem amenorrea. Si prèviament eren normals, la raó més habitual és l’embaràs. També la pot causar una pèrdua exagerada de pes o altres raons que influeixen en la “producció” d’hormones.

Regles abundants

La durada de la menstruació oscil·la entre els 2 i els 8 dies i la quantitat de pèrdua menstrual diària ha de ser inferior a 8 apòsits (compreses o tampons) xops. Un sagnat més abundant no significa necessàriament una anomalia. Algunes dones sempre el tenen així a causa de l’ús d’un dispositiu intrauterí anticonceptiu (DIU), o perquè han deixat de prendre la píndola anticonceptiva. Les regles abundants són habituals durant l’any posterior a un part o en dones que estan a prop de la menopausa. Com a conseqüència, poden aparèixer sensació de cansament, caiguda de cabells, ungles trencadisses… Són símptomes d’anèmia. Si en tens algun, o creus que les teves pèrdues són massa abundants o duren més de 7 o 8 dies, consulta el teu ginecòleg.

Compreses i tampons: la higiene durant la menstruació

Tenir la menstruació exigeix que la higiene personal durant aquests dies sigui fins i tot més estricta que en els dies sense regla. A més, comporta l’ús periòdic d’apòsits –compreses i tampons– que absorbeixen l’hemorràgia menstrual.

Les compreses:

Són proteccions periòdiques externes. Actualment s’utilitzen compreses d’un sol ús, que es llencen després d’utilitzar-les. Estan fetes amb teixits absorbents de cel·lulosa i una capa plàstica a la part exterior perquè el flux menstrual no traspassi. També incorporen tires autoadhesives perquè la compresa no es mogui. S’adhereixen a les calcetes gràcies a aquestes tires adhesives. Cal triar el tipus de compresa adequat a la quantitat de pèrdua menstrual. 

Hi ha diferents tipus de compreses: de gruix normal, extraplanes, amb diferents graus d’absorció, de diferents mides per utilitzar-les de dia i de nit, amb forma ovalada més absorbent al centre, amb proteccions laterals per no tacar la roba interior… Algunes estan cobertes amb teixits especials que deixen passar el flux sense impregnar-se, i així eviten el contacte de la humitat amb la pell. 

El protector de les calcetes es pot utilitzar els dies de poca regla, com a protecció suplementària amb els tampons, o en els dies amb molt de flux. També es pot utilitzar cada dia si no causa irritació vulvar.

Els tampons:

Són proteccions periòdiques internes. Es col·loquen a l’interior de la vagina a través de l’orifici de l’himen i absorbeixen el flux menstrual. D’aquesta manera eviten que surti a l’exterior. Estan fets amb tires de teixit i cotó i incorporen un cordó per facilitar-ne l’extracció. La idea que els tampons són perjudicials perquè provoquen que la regla quedi dins del cos és falsa. Els tampons són un apòsit menstrual tan bo com les compreses, sempre que s’utilitzin adequadament. Es comercialitzen diversos tipus de tampons, de mides diferents, per a què cada dona triï segons la quantitat de flux menstrual. Alguns disposen d’un aplicador per facilitar-ne la inserció. 

Gairebé totes les noies es poden col·locar tampons, fins i tot des de les primeres regles. Al principi, és important triar els que tenen una mida més petita i llegir bé les instruccions. De vegades “les principiants” tenen dificultats per col·locar els tampons. Sol ser un problema d’aprenentatge que se soluciona amb la pràctica. Les primeres introduccions es poden facilitar amb l’aplicació d’un lubricant extern. És important rentar-se bé les mans abans de canviar un tampó.

Sis consells

1. Accepta la menstruació amb naturalitat, és un símptoma de salut.
   No permetis que la regla afecti el teu estil de vida.
2. Tria el sistema de protecció menstrual que més et convingui.
3. Si decideixes utilitzar tampons, una actitud relaxada i positiva en facilita la inserció.
4. Utilitza tampons només i exclusivament per a la protecció menstrual.
5. Tria l’absorció o la mida adequada al teu nivell de flux segons el dia de la regla.
6. Canvia el tampó o la compresa cada 4-8 hores (si el tampó no està totalment tacat, tria una absorció menor).

Mites sobre la regla

A la menstruación se la conoce popularmente con nombres como "el menstruo", "el flujo", "la regla", "el mes", "el período", "la época", "la costumbre", "la visita", etc. La forma en que una sociedad considera la regla, o habla de ella, refleja el papel que otorga a la mujer. En la nuestra, los mitos y las falsas creencias han contribuido a generar una percepción más bien negativa y, desde luego, nada científica. Estos son algunos de los más conocidos y "lamentables".

A la menstruació se la coneix popularment amb noms com "el menstruo", "el flux", "la regla", "el mes", "el període", "l'època", "el costum", "la visita", etc. La forma que una societat considera la regla, o parla d'ella, reflecteix el paper que atorga a la dona. En la nostra, els mites i les falses creences han contribuït a generar una percepció més aviat negativa i, per descomptat, gens científica. Aquests són alguns dels més coneguts i "lamentables".

1. Quan tens la regla no has de banyar-te. En els dies de la regla la higiene ha de ser l'habitual, fins i tot major.
2. La regla es talla si et banyes quan la tens. Els ocorre a algunes dones, amb major facilitat si l'aigua està molt freda, però no és cap problema.
3. Si et rentes els cabells quan tens la regla, es talla. Si prepares maionesa o toques flors durant la regla, s'espatllen. No es poden prendre begudes fredes durant la menstruació. Sense comentaris.
4. No es pot rfer esport durant la regla. Si et trobes bé i uses una protecció higiènica adequada, es clar que pots.
5. La regla és una malaltia. Tot el contrari: és una demostració que el cos funciona amb total normalitat.
6. La regla és una cosa una mica secreta i vergonyosa. La regla és un procés normal que acompanya a la dona durant la seva vida reproductiva. No és res vergonyós: es pot i s'ha de parlar d'ella amb naturalitat.
7. El que s'expulsa amb la regla és porqueria. El que s'expulsa és l'òvul no fecundat, juntament amb una petita quantitat de sang i l'endometri, que es renova mes a mes.
8. Totes les dones estan de més mal humor quan tenen la regla. A algunes els passa, però moltes no noten cap canvi.
9. Totes les dones pateixen dolors durant la regla. Moltes dones no senten cap tipus de dolor. Unes altres tenen dolors totalment suportables, o tractables amb un analgèsic suau. Poques dones pateixen dolors que els impedeixin realitzar les seves activitats diàries.
10. No es poden mantenir relacions sexuals durant la regla. Si a tu no t'importa i a la teva parella tampoc, durant la regla es pot realitzar el coit. 

Important!! Encara que durant la regla la dona és menys fèrtil, es pot produir l'embaràs. També cal usar anticoncepció en aquests dies.

Visita al ginecòleg

Cuida’t: comencen les visites al ginecòleg

No hi ha una edat concreta per començar a anar el ginecòleg. En una adolescent, la visita ginecològica servirà per comprovar la normalitat del cicle menstrual i dels òrgans genitals, per donar normes d’higiene menstrual, aclarir dubtes sobre sexualitat i informar sobre anticoncepció i prevenció d’infeccions de transmissió sexual (es farà un èmfasi especial en l’ús del preservatiu). També són motiu de consulta la pubertat precoç o tardana, els trastorns mamaris o els signes d’hiperandrogenisme (acne important, hirsutisme). A les dones ja sexualment actives també se’ls farà la prova de la citologia cervicovaginal com a diagnòstic precoç del càncer de coll d’úter. Si es mantenen relacions sexuals cal anar-hi un cop a l’any. També s’hi ha d’anar quan es produeixin problemes ginecològics o quan es tinguin dubtes.

En què consisteix una revisió ginecològica

No causa dolor; com a molt, incomoditat o una mica de vergonya. Durant la revisió et faran una sèrie de preguntes per conèixer el teu historial mèdic i t’exploraran les mames i la vulva. Si has mantingut relacions sexuals, caldrà fer-te una citologia (per prevenir el càncer de coll d’úter i algunes infeccions ginecològiques) i un tacte vaginal.

• Citologia: per prendre la mostra es fa servir un espècul, un separador de les parets vaginals que permet que el ginecòleg observi el coll de l’úter.
• El tacte vaginal: serveix per valorar la normalitat de l’úter i dels ovaris.
  El metge introdueix els dits a la vagina i amb l’altra mà palpa el teu abdomen per determinar si l’úter o els ovaris presenten algun augment de mida.
• Com es va al ginecòleg: pots posar-te en contacte amb el ginecòleg a través de la teva mútua sanitària o assegurança mèdica o a través del teu ambulatori de la Seguretat Social. Si no tens cap mútua ni Seguretat Social, alguna amiga o algun familiar te’n poden recomanar algun de la seva confiança.