ANNA VEIGA. Barcelona, 1956. És la mare científica del primer bebé espanyol i experta europea en la matèria. Directora del Banc de Línees Cel·lulars de Barcelona i directora d'l+D de Medicina de la Reproducció de Dexeus Mujer
Trenta -tres anys després del naixement de Victoria Anna (la primera nena proveta d'Espanya), ¿quants fills té vostè?
Fills, fills, tinc un... Però a tot el món hi ha uns set milions de nens nascuts gràcies a la fecundació in vitro. Amb Victoria Anna (el segon nom va ser un homenatge a Anna Veiga, la seva mare científica) tinc una relació fantàstica. Quan era petita venia amb els seus pares un parell de vegades a l'any. Ens vèiem, xerràvem. Ara és diferent: és tota una dona de 33 anys. El seu naixement va ser com una pel·lícula. Recordo la cara de la mare, de Dolors, una cara de felicitat i d'immensa tranquil·litat.
Expliqui el que fa ara. Amb paraules que s'entenguin.
Intento entendre per què unes determinades cèl·lules -fabricades en laboratori a partir de cèl·lules de les persones es converteixen en unes altres. Això ho fem per saber per què les cèl·lules es posen malaltes. I també per tractar de crear cèl·lules que puguin substituir a les que deixen de funcionar. És la idea del trasplantament; però en comptes de trasplantar un ronyó, trasplantem unes poques cèl·lules a aquest òrgan.
Si la clonació s'utilitza per salvar espècies en perill d'extinció, es podria fer això amb l'home?
Tècnicament sí. La tècnica s'està aplicant en primats no humans. No hi hauria complicació. El que no sé és per què tindria sentit. Per què voldríem clonar a una persona? No et dic que no hàgim tingut peticions, jo mateixa. Una mare, amb la seva parella, ens va demanar que clonessim al seu fill. Després de la seva mort. A través del pèl del fill. El que va caldre fer-li entendre a aquesta parella és que, encara que clonéssim a aquest nen, no seria el mateix. Se li semblaria molt. Però nosaltres no som el material genètic i res més. Som 50% de material genètic i un altre 50% de l'entorn: com ens eduquen, el clima, el que mengem...
Deia Goya que el somni de la raó genera monstres. Jo volia saber si el somni de la genètica també
Cada vegada sabem més dels gens. I de manipular-los. Ser molt miope és dolent? Sí. Però hem d'intervenir aquí?. Uf... Va haver-hi un cas cridaner. En una comunitat de sords de naixement, una parella tenia un nen sord. Anaven a tenir un altre fill. Volien que es fessin modificacions genètiques perquè naixés... sord! Sostenien que per a un nen, en aquesta comunitat, era molt millor ser sord. La cosa va acabar amb que ningú va voler fer-los un nen sord a aquella parella.
Què pensa quan algú li crida «assassina d'embrions»?
Són persones ignorants, grups que no han entès el que fem. Un embrió no és una persona. És una estructura cel·lular que mereix tot el respecte, però no ho pots assassinar. Aquests grups segueixen existint. I els seus familiars amb párkinson o alzheimer es beneficiaran d'aquestes recerques. I no qüestionaran l'origen d'aquests avanços.
Es podria clonar a Puigdemont i a Rajoy?
Ehhhhh. Sí.
I seria bo?
Permet-me que no contesti (riu àmpliament). Estem en un tema absolutament terrible... Deuria haver-hi una solució diferent a la clonació d'aquests dos personatges.
Per què s'han d'anar a l'estranger els nostres joves científics i no els polítics?
Aquesta és una molt bon pregunta. I oportuna... És bé que els joves científics es vagin a l'estranger, però no que s'hagin d'anar. Per a la formació del científic és molt bona l'estada a l'estranger durant un temps.